Nascuda el 12 de Maig de 1970 a Badalona, la Mercè Canals és una de les il·lustradores catalanes amb més projecció actualment. Té un estil fresc, divertit, colorista i simpàtic. 17 anys com a professional del món de la il·lustració l’han fet créixer en el seu propi estil. Ha publicat llegendes en pop-up, llibres de text, àlbums il·lustrats, contes per a nens més grandets… sigui com sigui, sempre adaptant-se a l’estil requerit pel text. El seu somni: escriure i il·lustrar els seus propis projectes. De ben segur que ho aconsegueix!
Una bonica entrevista amb molt bones respostes, i és que tots, com la Mercè sóm una mica Belles Dorments sempre que podem!
– Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració infantil? Com vas començar-hi?
Vaig començar l’any 1992 o sigui, que ja fa 17 anyets que m’hi dedico, a l’ofici d’il·lustrar… Vaig fer la meva entrada il·lustrant un conte de Tolstoy per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Petitet i en blanc i negre. Em va fer una il·lusió… encara me’n recordo d’aquell primer moment.
– Has publicat llibres de text, portades per a revistes com el Cavall Fort, contes i àlbums il·lustrats… En quin àmbit et sents més còmode? Perquè?
Quan em sento més còmoda és quan faig projectes propis i després els ofereixo als clients als que els hi tinc més confiança. El plaer de crear del no res, sense cap mena de pressió comercial ni educativa, no té comparació. I si treballo el text d’algun amic escriptor, com en Joan de Déu, o la Núria Homs o en Lluís Farré, el grau de satisfacció és el doble. Els moments de posta en comú d’idees són bojos, gratificants i tan plens!
– He vist que darrerament has publicat diversos contes en format pop-up, un gènere que sempre m’ha cridat molt l’atenció. Es treballa igual que per a un conte “normal”? O es preparen les il·lustracions per separat? És l’il·lustrador el que decideix els elements que es mouran, l’editor, l’autor… o hi ha alguna persona dedicada exclusivament als pop-up?
Els tres llibres pop-up que hem publicat fins ara, els he treballant conjuntament amb en Lluís Farré. Nosaltres tenim un sistema de treballar aquests llibres que ens ha funcionat molt bé fins ara: un cop tenim la llegenda escollida, en Lluís comença amb el text. Després decidim com el repartim en les set planes que té el conte,
i jo escullo quin tipus de desplegable m’agradaria per cada una. 
D’entre el munt de pop-ups de tot el món que hem anat recopilant, decidim quins muntatges funcionarien millor, i mirem de projectar-los. En Lluís és qui ataca el volum, mentre jo vaig esbossant els dibuixos perquè s’hi acoplin. És un treball feixuc, però el resultat val la pena. El pitjor de tot, és el desplegat de totes les peces per tal que els editors tailandesos puguin fer l’ensamblatge final… Buf!
Imaginem que en les editorials americanes, més acostumades a l’edició d’aquest tipus de llibres, tenen un equip d’enginyers del paper, que fa tota aquesta feina més mecànica.
– Vas fer els cartells per la cavalcada dels Reis de l’any 2006. Què va suposar per a tu un projecte com aquest, on el teu treball va ser vist a tots els racons de Barcelona?
Ha ha ha, sí, es va veure per tots els racons, o millor dit, per totes les faroles i arbres, però ningú es va fixar en que ho havia fet jo… Sempre passa amb el treball publicitari, és el més vist, però el menys valorat. Ara, jo anava amb el pit ben inflat, quan passejava per les rambles… I tenia un gran sentiment de germanor amb tots els nens, el dia de la cavalcada. Com si jo fos un rei més!
– Com definiries el teu estil?
Ui, jo de fer definicions de mi mateixa o de la meva obra, no n’he sabut mai. Potser es podria dir que tinc un estil figuratiu, fresc, sense floritures, simpàtic i amable? No m’agrada incloure’m en estils concrets, jo no em moc per les modes ni les corrents artístiques, sinó més bé pels sentiments que em provoquen els textos que m’encarreguen o que escric. Intento transmetre pau i felicitat, i això ho aconsegueixo amb els colors i les expressions dels meus personatges. Els amics em diuen que arranco somriures, amb els meus dibuixos. Què més vull?
– Un il·lustrador és…
Un contacontes en dues dimensions i un dels personatges que forma part de la memòria de tot infant. Ep, i un cronista il·lustratiu de cap a peus!
– Quina tècnica prefereixes a l’hora de fer les teves il·lustracions, l’ordenador o el llapis i el paper de tota la vida? Perquè?
En aquests moments estic totalment immersa en el món del dibuix per ordinador, encara que la línia encara la faig en llapis o rotulador, i l’escanejo. El color l’aplico en ordinador, però totes les textures i estampats, els he fet a mà o els he escanejat, per a aplicar-los com a collage, com feia quan aquesta “maquinota” no existia… De moment, no enyoro el desplegament de potets de pintura, ni els pinzells. Però tot arribarà…
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Això t’ho poden respondre millor i amb dades afilades al mil·límetre, els editors. Jo, que passejo molt per les llibreries, veig que la producció nacional, és menor que l’estrangera. Noto un canvi respecte 15 anys enrere. Abans els autors “nadius” brillaven a les taules de les llibreries. Ara els has de buscar amb lupa. Trobo a faltar aquell carinyo amb el que ens trucaven i ens cuidaven els editors. En aquests moments primen les vendes de best sellers foranis, abans que la promoció de la il·lustració catalana. Malgrat això, encara trobes editorials que basen la seva producció en obra autòctona o d’altres que decideixen arriscar-se i fer pop-ups de producció pròpia.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Aquell qui fa llibres per a tots els lectors, sense posar caselles per edats, sense acotar el vocabulari ni tancar les portes a històries meravelloses que parlen de la por, de la mort, de l’enveja, de l’amor en totes les seves formes i tamanys. Aquell qui no fa llibres pels nens, sinó per les persones. Aquell qui no segresta la creativitat més pura, amb excuses vagues.
– Si fossis un personatge de conte series… Perquè?
Em… seria la bella dorment. Primer, perquè una de les meves aficions és dormir. Sobretot, la migdiada. Dues horetes, em senten la mar de bé. Jo sempre m’he imaginat que a l’Aurora, li feien dormir una migdiada de cent anys. I si després et lleves i et trobes al costat un home vestit de blau, amb peto d’operari o de mecànic de motos, o del que sigui (príncep no, eh?), que diu no t’has de preocupar de res i que et prepara un berenar, ja firmo.
– Has il·lustrat la llegenda de Sant Jordi, els Reis Mags, L’arca de Noè…T’agradaria atrevir-te amb els grans clàssics de la literatura infantil? Quin conte tradicional t’agradaria il·lustrar? Perquè?
Aquesta és la millor pregunta! Editors, preneu nota: vull il·lustrar El príncep feliç, d’Òscar Wilde; Conte de Nadal, d’en Charles Dickens, o El carter del Rei, d’en Rabindranath Tagore. Tots ell, uns bons drames! Em van fer plorar tant de petita, que voldria saber si jo sóc capaç de causar el mateix efecte amb les meves il·lustracions.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes? Se’n pot saber alguna cosa?
I tant. El meu proper projecte, és triomfar com a escriptora. Ha ha! Va, em conformo en començar a publicar, de moment. El meu primer conte curt, ha estat publicat a la revista Cavall Fort, i es diu: Gallineta dels meus ulls. I tinc uns quants textos rodant per algunes editorials, en espera de resposta… espero que afirmativa!