“Vet aquí una vegada un noi que volia conèixer el que era la por, i com no ho sabia, se’n va anar a voltar món a la seva recerca.
Pel camí va a parar a una casa de nit en la que demana per quedar-s’hi a dormir. Tothom li aconsella que no ho faci que està encantada, i que cada nit hi surt la por, cada nit es sentien uns estranys sorolls, i resulta que queien ossos de morts per tot arreu i calaveres. No era més que un petit homenet que muntava tot aquest sarau per tal de que li paguessin una deute que els propietaris de la casa tenien amb ell, ja que gran part dels maons i teules de la casa eren seus. En Pere li va dir que agafés el que era seu i que marxés que volia dormir, i tota una colla d’homenets van començar a arrencar teules i rajoles i van marxar. I des d’aleshores en aquella casa mai més es va sentir un soroll, i l’amo agraí la tasca feta per en Pere amb una bossa de diners.
Va anar a parar a un hostal on tothom que si allotjava en sortia sense la seva orella esquerra, doncs resulta que els seu amo els hi tallava a tots els viatgers per fer-se un ungüent per guarir-se el gep de l’esquena. En Pere li va dir que ja li guariria ell el gep, i li va donar un cop de porra tan fort que li rebentà. Del gep en sortí una enorme bossa de diners i el vell hostaler va caure mort al terra.
També passà per una casa custodiada per tres enormes i temibles gegants, als que evidentment en Pere no els tenia por, aquests gegants anaven camí a la guerra, però el més temible de tot era que els soldats caiguts ressuscitaven per la nit. En Pere es quedà per la nit per esbrinar qui ressuscitava els morts. Es tractava d’una vella que amb un estrany ungüent, els hi passava pel front i així anaven ressuscitant tots. En Pere va matar la vella, li va prendre el ungüent i va tornar a casa dels gegants. Allà els explica fil per randa el que havia passat, però com que no se’l varen creure en Pere els va proposar fer la proba amb ells mateixos. Així que els tallà el cap, els hi canvia i els hi posa del revés i en ressuscitar-los es van donar tal espant que van morir tots tres de la por.
El Rei se n’assabentà de l’heroïcitat del valent Pere i el va voler per gendre, així que li va oferir la mà de la seva filla.
Es casen i són feliços, però el noi continua sense haver conegut la por. Així que la seva dona una nit, posa al costat d’en Pere un cubell d’aigua molt i molt freda i quan aquest es belluga li cau tota al damunt. Aleshores sí que s’emporta un bon ensurt, i va ser així com en Pere va arribar a conèixer el que és la por.”
Doncs bé, aquest és el conte d’en Pere sense por, o també anomenat en “Jan sense por” o en “Joan sense por”. En castellà és “Juan sin miedo” i en anglès té un títol força més llarg i el seu protagonista no té pas nom, el conte es diu: “The Story of the Youth Who Went Forth to Learn What Fear Was”, que ve a dir una cosa així com “La història del jove que va marxar per aprendre què és la por”.
Aquest conte és un conte de fades europeu que s’allunya una mica dels esquemes de contes de fades habituals, no hi ha elements màgics, i els personatges més antagònics que són de tipus sobrenatural, són burlats per un simple noi. Aquest conte fou recopilat per primera vegada pels famosos germans Grimm i a ells se’ls atorga l’autoria. Temps més tard a les contrades catalanes, fou Amades que en feu una nova adaptació de la història.
La versió que us he explicat és la que podríem considerar com estàndard, però hi ha elements que apareixen en d’altres versions que en aquesta no surten: com per exemple que en Pere dorm en un cementiri, també ho fa en un bosc on despenja tres penjats que hi ha a un arbre per abrigar-se a la nit, i finalment resulta que ressusciten, espanta a un home disfressat de fantasma que l’únic que vol és fer-li conèixer el que és la por… Aquests són aspectes que no canvien la trama de la història, ja que de fet són diversos moments en que el protagonista hauria de tenir por però mai arriba a ser així.
També hi ha aspectes que canvien força més l’argument, un d’ells ens explica que el Rei abans de deixar-lo casar amb la seva filla, envia a en Pere a un castell encantat al damunt d’una muntanya a passar-hi tres nits, i si aconsegueix sortir-ne en vida, sense por i superant totes les probes, es podrà casar amb la seva filla. Evidentment, no cal dir que en aquesta versió de la història el rei no volia pas que la seva filla és casés amb algú que no fos de sang blava, i envia a en Pere tota mena de probes terribles per tal d’espantar-lo i fer-lo desistir de voler-se casar amb la seva filla.
Un altre aspecte de la història que canvia és el final, de fet és aquest que us explicaré ara el que jo coneixia i que fa la història una mica més curta.
Ens trobem en el moment en que en Pere està amb els gegants i vol provar amb ells el ungüent de la ressucitació, però els gegants no volen passar per aquesta proba i és ell el qui l’ha de passar, de manera que els gegants li tallen el cap, li posen el ungüent, li tornen a encaixar el cap i es desperta. El cap li han posat tan malament que li han posat del revés, de manera que en Pere és un cara-girat, és aleshores quan en Pere finalment coneix el que és la por. Els gegants li posen el cap bé i en Pere els omple de petons perquè ara sí que l’han ajudat a descobrir el que és la por.
Es tracta d’un conte atípic i divertit que resulta curiós d’explicar i que fins i tot en podem trobar el missatge i és que tothom té por d’alguna cosa.
Il·lustracions
Són poques les il·lustracions que hem trobat d’aquest conte, potser pel fet de no ser un dels més populars dels germans Grimm. Comencem però amb unes quantes en blanc i negre.
En color tenim unes quantes imatges, algunes catalanes, altres en alemany… Totes elles molt xules.
Un conte molt original, terrorífic i divertit que fa descobrir als més petit el que és la por.