Elefant Trompeta

Avui vull fer un post d’una cosa curiosa que em va passar l’altre dia a l’escola. Estàvem preparant la decoració nadalenca de les finestres i havíem fet els tres Reis Mags, l’Estel, i els camells; i jo amb paper marró, havia fet el terra com del desert. Doncs bé, innocent de mi, els hi vaig preguntar als meus nens: “D’on vénen els Reis Mags?”.

Mare meva, no em pensava que la pregunta els hi resultés tan difícil, però les respostes han estat si més no, sorprenents:

– Vénen de la lluna!

– No, de l’estrella de Nadal!

– Del cel

La cosa ha anat derivant i fins i tot un nen m’ha dit que venien d’Itàlia, un altre dels camells, i una nena m’ha dit que venien del Pessebre… En definitiva, que no han entès res! I és que clar, jo m’esperava que em contestessin que venien del desert, o de l’Orient, o fins i tot em conformava que em contestessin que venien de molt lluny.

Però al final he decidit deixar el tema, perquè he pensat que a lo millor totes aquestes coses els hi han explicat a casa seva, i no els hi volia fer un embolic. No sé, al final, em sembla que qui s’ha fet l’embolic he estat jo; o això, o els meus nens m’han pres el pèl (que també pot ser).

I vosaltres a la seva edat (4 anys) d’on creieu que venien els Reis Mags? Jo del desert! Perquè sinó com s’explicava que vinguessin amb camell? (bé de fet, amb dromedari), però aquesta ja és una altra història…

De Vabau ja us n’he parlat amb anterioritat i és que ells i els seus animals Fenomenals ja van encapçalar una bonica entrevista en aquest bloc. Però ara, han tert el seu segon títol, i és que després de els seus “Animals fenomenals o perquè els peixos tenen cames”, ataquen de nou amb el seu “El conill despistat, una història que porta cua” sobre un conill d’allò més simpàtic i perdut.

La veritat és que sempre és un plaer veure com treballen, amb quina il·lusió i esforç ho fan intentant col·locar el seu petit – gran projecte a tots els mitjans on els hi és possible, i és que s’han atrevit amb 1000 exemplars en català i castellà, i és que els “Animals fenomenals” han creuat fronteres, han arribat a les Espanyes i també a una botiga d’Itàlia.

Si voleu aconseguir aquest “Conill” o encara no teniu el vostre “peix amb cames”, podeu entrar a la seva web i trobar on els vénen, jo ja els he vist a un munt de llocs: Casa An ita, Pati de Lllibres, La peixera… a què espereu?

Quin serà el proper animal fenomenal? A mi m’encantaria que fos un elefant… Ara us deixo amb l’entrevista:

– Vabau, presenta el seu nou treball, ha costat molt tirar-lo endavant?
Aquesta vegada ha estat més fàcil que el primer, perquè ja teníem certa experiència a l’hora d’escollir proveïdors i coneixíem els passos necessaris per aconseguir un resultat final òptim. Amb l’altre conte anàvem molt més “peixos”. Creativament ha estat força àgil definir l’argument i crear el personatge perquè feia temps que el teníem parlat i a nivell d’il·lustració hem seguit l’estil ja vam marcar en el primer conte de la col·lecció.

– Aquesta vegada heu triat un conill per ser el protagonista d’aquesta història. Perquè aquest animal i no un altre?
Per dos motius: buscàvem un animal que despertés moltes simpaties i els conills solen agradar tant a petits com a grans. També necessitàvem que fos relativament fàcil de cosir, perquè sinó se’ns complicava molt la producció i el conill té una silueta força simple que podem cosir amb roba reaprofitada sense problemes.

– Explica’ns una mica la seva història…
El protagonista és un conill despistat que no para de perdre coses: el berenar, el nom, l’orella… fins que un bon dia perd la cua i es desespera. Recicla noves cues però cap li funciona, fins que decideix intentar recordar on caram la deu haver perdut. Rumia molt i molt i s’acaba emportant ell mateix una sorpresa.

– Un conill que té problemes amb la cua, un peix que té cames… i el proper?
Ara mateix tenim moltes idees de nous Animals Fenomenals però encara no hem escollit per quin ens decantarem. Encara que els animals de la selva estan escalant posicions en la nostra escala de candidats.

– Amb la història dels peixos, us veu donar a conèixer. Ara, amb aquesta història de “El conill despistat”, què preteneu?
Ampliar la col·lecció Animals Fenomenals i anar-la fent créixer. El fet de treure un segon títol és una confirmació de que el projecte va en serio.

– Vabau està a tot arreu, totes les llibreries especialitzades us tenen en alguna banda, sortiu per televisió. Com us heu fet per arribar a tants llocs sent un projecte tan petit?
Dediquem molt temps a buscar establiments on creiem que podem encaixar, contactem amb ells via e-mail, els truquem, els visitem i així mirem d’anar-nos expandint. Si hem aconseguit sortir als mitjans de comunicació és perquè intentem fer tant soroll com podem. Com que som petits, la única forma de donar-nos a conèixer és difonent informació del projecte a la premsa.

– Sempre aneu arreu a fer presentacions dels vostres contes, què els espera als nens que s’hi acosten?
Una estona divertida durant la que podran conèixer què és Vabau, qui som els seus membres i com ens ho fem per crear els contes i els ninots reciclats que els acompanyen. També els hi llegim el conte i finalment ells ens ajuden a inventar i dibuixar nous animals fenomenals.

– Sempre em fan molta gràcies les fotografies que poseu al vostre bloc, com ho feu perquè quedin tan maques i divertides?
Tenim un local amb molta llum i allà improvisem decorats amb els personatges i els posem en diferents situacions. Són tots molt fotogènics! El secret és tirar forces fotos i segur que alguna surt bé…

– El futur de Vabau és…
Fer que la col·lecció dels Animals Fenomenals vagi creixent i alhora donar forma a altres contes per a nens una mica més grans. Per descomptat, també volem continuar amb el projecte de contes personalitzats que ja fa un any que rutlla.

ÉRASE 21 VECES CAPERUCITA ROJA, Vicente Ferrer, Editorial Media Vaca –> Aquest és un recull d’allò més peculiar, es tracta de 21 maneres diferents de veure el personatge de la sempre inolvidable Caputxeta vermella, 21 il·lustradores japoneses ens acosten i ens permeten gaudir de la seva versió.

El projecte d’aquest conte té el seu origen en un taller d’il·lustració del Japó, on es va demanar a les il·lustradores que fessin la seva pròpia versió de la Casputxeta vermella, canviant fins i tot els textos en el moment que ho creguessin necessari. El resultat és variat, divertit i sorprenent, hi ha històries que fan por, altres que fan riure, altres de gastronomia, amor, fantasmes…

La veritat que és un llibre molt curiós, a mi em va cridar molt l’atenció.

Us deixo amb el llistat de les 21 artistes que han escrit i il·lustrat la seva pròpia Caputxeta vermella.

Ayabo, Simon Sakurai, Hazuki Hayashi, Yukari Miura, Yukari Miyazawa, Manami Yamada, Yuco Ishizuka, Maki Takubo, Kaori Tsukuda, Kana Yamada, Izumi Yamada, Chikako Futatsugi, Kyoko Enomoto, Mari Yano, Maki Iino, Kyoko Ogawa, Rie Koresawa, Tomoko Iwama, Yuka Iwase, Nozomi Kobayashi i Taro Miura.

L’altre dia vaig trobar una marca de joguines molt bonica, es tracta de Beleduc, Bel de Bèlgica i Educ d’educació. I és que aquesta marca Belga el que pretén des de l’any 1988,  és fer aprendre i créixer als infants jugant. I per fer-ho, utilitza sobretot trencaclosques i encaixos de fusta, de mil maneres diferents, amb diferents formats, amb relleu, de coneixements, per nivells… També tenen titelles de mà i jocs.

A mi em va agradar molt, sobretot uns trencaclosques per nivells on es veia les diferents parts del cos: ossos, músculs, òrgans i finalment pell; el mateix el podem trobar amb un embaràs.

Molt xulo, la veritat!

Bonica època aquesta que s’acosta! És època d’il·lusions, de menjars, de família, de regals, de Reis Mags, Caga Tions… Per molts l’època més bonica de l’any, i com a tal, cada any descobreixo noves històries i nous contes de l’època. Aquest any m’he decidit a portar-vos-en sis, quin us agrada més?

L’ARBRE DE NADAL, J.F. Delgado, Il·l Carles Arbat, Editorial Baula (2006) –> Aquest conte el vaig descobrir gairebé al final del passat Nadal, i ja no el vaig poder recomanar, però el vaig guardar amb carinyo i enguany m’he animat a presentar-vos-el.

La història ens explica com l’Elisabet vol un arbre de Nadal, però no un de qualsevol, vol el més bonic de tots, ple de boles i amb la seva lluent estrella a la punta més alta.

Però els pares de l’Elisabet no s’imaginaven que la seva filla acabaria enamorant-se de l’arbre més pelat i escanyolit de tots.

Un conte que ens fa relacionar sobre que els arbres de Nadal són éssers vius als que estimar i cuidar no només durant aquesta època, i que s’ha de ser conscient de que els arbres són els nostres pulmons.

Una història molt ecològica i molt maca, amb un treball com sempre excel·lent del gran Carles Arbat.

EL NAS 365 DE L’HOME DELS NASSOS, Xavier Blanch, Il·l Francesc Rovira, Editorial Baula (2009) –> Una novetat d’aquest any recent sortida al mercat és aquest bonic conte il·lustrat per un clàssic de la il·lustració infantil al nostre país. Té un estil inconfusible i els seus treballs sempre són de qualitat, en Francesc Rovira.

A més a més una història que ens parla d’un personatge de la mitologia catalana dels més buscats entre la canalla, i això m’agrada. I és que qui no ha buscat mai l’Home dels Nassos?

LA MÀGIA DEL PARE NOEL, Mauri Kunnas, Editorial Editse (2009) –> Aquest conte és el primer d’una nova editorial que pretén portar els millors àlbums il·lustrats d’arreu a les nostres contrades. I per començar en aquestes èpoques, què millor que un conte de Nadal?

Doncs bé aquest és un conte escrit i il·lustrat per un finlandès amb la figura del seu arrelat Pare Noel com a protagonista, i la seva atrafegada vida a partir de la tardor. De com treballen els seus elfs, els elfs més petits, ràpids i silenciosos; elfs que han de saber mure’s i viatjar amb cautela i sense ser descoberts.

Un conte esplèndid, amb unes il·lustracions molt i molt maques que em van fascinar moltíssim, detallistes fins a l’últim racó d’il·lustració, dolces i molt de Nadal. Mira, que particularment no m’agraden els contes del Pare Noel, però aquest em va sorprendre força. A veure on arribarà aquesta nova editorial i quins projectes prepara…

OLIVIA RECIBE LA NAVIDAD, Ian Falconer, Fondo de Cultura Económica – FCE (2008) –> D’aquesta porqueta ja us en he parlat amb anterioritat, i és que ja té uns quants àlbums infantils que narren les seves aventures i desventures, i és que és simplement genial: llesta, dolça, simpàtica, tendra, amb caràcter i personalitat. És dels millors protagonistes de conte amb molt títols que ha aparegut en els darrers anys.

Com no podia ser menys, de la seva mà ens arriba un Nadal ben especial. I és que l’Olivia està entusiasmada per l’arribada d’aquestes especials dates, i és que hi ha tantes coses a fer: posar l’arbre, decorar la casa, ajudar a la seva mare a preparar el sopar, embolicar regals, cantar Nadales… uf! Una feinada que lOlivia farà ben de gust! Segur!

REGALOS, Silvia Schujer, Il·l Poly BErnatene, Editorial SM –> Aquest conte ja es va publicar a Argentina fa un parell d’anys i ara ha creuat l’Atlàntic fins arribar aquí. No és un conte de Nadal, però com aquesta és una època de regals, m’ha semblat perfecte per aquest any.

I és que no ens enganyem, aquest il·lustrador em sembla genial, molt bo, i em feia il·lusió recomanar-vos un altre llibre seu. Aquesta és una història molt dolça sobre l’amor, l’amistat i també la fantasia, que ens explica com la Teresa tenia 10 néts però només un regal. Aleshores va decidir plantar-lo a veure que en sortia. Però tots sabem que els regals no surten dels arbres, oi? O potser sí?

BON NADAL PAULA, Anne Gutman i Georg Hallensleben, Editorial Joventut, Col·lecció Paula –> La Paula és una simpàtica osseta de color blau producte d’un francès afincat a París que narra les aventures i desventures d’aquest simpàtic personatget. I és que la Paula, la vaig descobrir precisament a la seva ciutat, amb un conte amb pestanyes preciós en els que ensenyava els racons més bonics de la seva ciutat.

I l’altre dia buscant i remenant contes de Nadal, en vaig trobar aquest, i és que la Paula també celebra el Nadal i ens ho explica en una de les seves històries. Com a l’Olivia, a la Paula també li agrada decorar la casa, posar llumetes i guarnir l’arbre de Nadal, però el que més li agrada és sens dubte obrir regals! Ho podrà fer tota sola o la voldràs ajudar. Estira de les seves pestanyetes i els descobrireu plegats!

DIMONI D’ANGELET, Xavier Gonzàlez-Costa, Il·l. Angelina Vilella, Editorial L’Albí (2009) –> Quina millor proposta per descobrir a la canalla els Pastorets que amb aquest conte? Un conte que ens explica els moments previs a la representació dels Pastorets, i agafa un dels seus personatges l’àngel anunciador, que és la seva primera vegada en el món dels pastorets i està una mica nerviosa. Però de ben segur que al final, tot sortirà rodat, com cada any.

Com ja sabeu i sempre que tinc ocasió i me n’assabento, us parlo del que fa el meu amic Valentí, i és que demà 18 de Desembre a les 21h a la Sala d’Actes de la Biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs es presenta “Un secret llunàtic”.

Conte escrit per Quim Pujular i il·lustrat pel sempre fantàstic Valentí Gubianes, 6è Premi Parcir d’Àlbum Infantil Il·lustrat i tota una delícia per als ulls dels més petits, i també dels més grans.

“M’ha passat una cosa extraordinària! I resulta que ningú no creu que sigui veritat. Ja començo a pensar que tenen raó i que només ha estat un somni…”

Així comença una fantàstica aventura de la que en podreu saber una micona més si obriu les seves pàgines, jo ja tinc la sort de tenir-lo a les meves mans, gràcies a l’Editorial Albí, que és qui l’ha publicat i és fantàstic. Per cert, sembla que s’ha colat un trosset d’un Elefant Trompeta de color vermell. Pot ser?

Ja ho sabeu, si sou de la zona i podeu acostar-vos-hi, feu-ho, de ben segur que val la pena.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

Aquesta història era impossible que us la portés amb una versió que no fos aquesta; i és que l’any dels meus estimats Elefants, buscant contes d’hivern i de Nadal a la Biblioteca vaig trobar-ne aquest, i va ser així com vaig descobrir aquesta famosa història d’Andersen.

EL PETIT AVET, Adap. Anna Grau, Il·l. Rosa Maria Curto, Editorial Combel, Col·lecció El cavall volador, sèrie Trot (2003) –> Als meus nens i nenes els hi va encantar aquest conte quan els hi vaig explicar, tot i que van captar que el final era força trist. Tot i així, les precioses il·lustracions amb les que compta el fan especialment bonic. Evidentment, es tracta d’una adaptació de la història d’Andersen, de manera que queda molt reduïda, però el rerefons hi és i això és el que compta. Amb lletra lligada i per a nens que comencen a iniciar-se en l’art de la lectura, és una molt bona tria. Sí senyor!

“Hi havia una vegada un petit avet que vivia al bosc amb els altres avets, però el petit avet tenia un problema: era més petit que la resta i estava enrabiat, perquè volia ser gran i tenir unes branques frondoses perquè tots els ocells volguessin fer-hi el seu niu.
Quan arribava l’hivern i la neu ho cobria tot, una llebre sovint corrents el saltava per damunt de lo petit que era, i això encara l’enrabiava més. A la tardor es presentaven els llenyataires al bosc que s’emportaven els arbres més corpulents, els hi treien totes les branques i el petit avet es preguntava què feien amb ells.
A la primavera quan van tornar les cigonyes i les orenetes, el Petit Avet els preguntava el que els hi havia passat als seus companys, i les cigonyes li explicaren que els seus antics companys els havien convertit en màstils de grans vaixells que creuaven els mars i els oceans. Quina enveja que tenia el Petit Avet que desitjava algun dia ser tan gran com per poder ser un màstil.
Però passava el temps i el Petit Avet es continuava veient massa petit. Quan va arribar l’hivern següent, venien a tallar arbres joves, però no els hi treien les branques, se’ls emportaven sencers i el Petit Avet volia saber què en feien d’ells. Aquesta vegada els pardals li van explicar que se’ls emportaven a les cases i els guarnien amb espelmes, pomes, llaços i regals. Ara sí que tenia enveja el Peti Avet que volia ser un d’aquells arbres guarnits, desitjant que arribés el Nadal perquè se l’emportessin.
Dit i fet, al Nadal, van venir amb una destral i el van tallar, se’l van emportar a una llar on van celebrar el Nadal al seu voltant: el van guarnir, li van posar espelmes, li van arrencar tots els regals, van ballar al seu voltant. Però quan el Nadal va passar, el Petit Avet va quedar relegat a un racó de les golfes, amb l’única companyia d’uns petits ratolins que venien a escoltar les seves històries.
El Petit Avet allà tancat pensava que quan el traïssin encara li esperaria alguna cosa millor, tornaria a resplendir… però a les seves branques ja no hi quedaven gaires fulles, estava sec i moribund.
El van venir a buscar, el van treure a fora, van veure que l’estrella de Nadal encara estava a la seva part més alta, li van arrencar i el van tallar en trossos i el van fer servir de llenya per cremar al foc.”

Aquest és el conte de “El petit Avet”, un conte escrit per Hans Christian Andersen l’any 1844, i publicat per primer cop el 21 de Desembre d’aquell mateix any, juntament amb la història de “La reina de les Neus” a Copenhagen per C.A Reitzel. Diuen que va ser el primer conte d’Andersen realment pessimista.
El conte va ser reeditat el 18 de Desembre de 1849 com a part del seu recull de contes de fades, i de nou el 15 de Desembre de 1862.

Pel que fa al significat de la història, és una crítica a la humanitat que ve a dir-nos que no podem ser feliços en el moment actual en que vivim, que sempre pensem en les coses bones que vindran després i mai valorem el que tenim en l’actualitat. De fet és una crítica a la societat en que va viure a Andersen, que es pot extrapolar perfectament als nostres temps, i que va tenir bona acollida perquè la gent no es va sentir ofesa, al tractar-se d’un arbre com a protagonista.

Analitzada la història d’Andersen, comptant que ens acostem a èpoques nadalenques, m’agradaria explicar-vos d’on prové la tradició de guarnir els avets i tranformar-los en arbres de Nadal.

L’arbre de Nadal simbolitzava allò que no mor mai, que reneix a la primavera, era un culte a la fertilitat i a la vida, i era un ritus pagà que es duia a terme per l’epoca de Nadal. Simbolitzava l’arbre de l’Univers, on a la copa hi havia la morada dels Deús i a les seves arrels el Regne dels Morts. Els cristians, però, amb l’evangelització dels pobles,  van decidir agafar aquesta costum no religiosa i fer-la passar com a tal, de manera que l’arbre de Nadal, al ser un arbre de fulla perenne simbolitzava l’arbre del paradís del que Eva va agafar la fruita prohibida, és per això que antigament l’arbre de Nadal el guarnia amb pomes, símbol del Pecat Original. També s’hi posaven llaços, símbol de germanor i unió de famílies. I va ser així com una tradició pagana del Nord d’Europa, es va convertir en un element característic de la tradició cristiana al Nadal.

A l’època moderna, l’arbre de Nadal, va fer la seva primera aparició a Alsàlcia l’any 1521, i d’allà a Alemanya, Xèquia i Eslovàquia. Segles més tard (S.XVIII) ho va fer a Estats Units, França i Escandinàvia; i als països mediterranis no ha estat una tradició molt estesa fins fa relativament poc.

Un conte molt i molt especial que ens parla del Nadal i també dels pobres avets que matem any rere any, per tenir-los ben bonics a casa… Pensem-hi una mica sisplau.

Il·lustracions
Les primeres il·lustraacions que us porto són com sempre en blanc i negre, les dues que encapçalen aquest recull són de Vilhelm Pedersen.

En color són les següents que us porto ara.

Una versió força antiga en anglès és la que us porto a partir d’aquestes tres boniques imatges.

En anglès tenim altres portades com aquestes.

En francès tenim algunes portades.

En català i castellà també he trobat alguna coseta interessant.

El proper divendres 18 de Desembre s’estrena a les nostres contrades la versió cinematogràfica de “Where the wild things are” (” Allà on viuen els monstres”), el famòs i ja convertit en un clàssic conte publicat l’any 1963 per Maurice Sendak. Una versió ja estrenada fa un parell de mesos als Estats Units i que ara arriba aquí amb molta força i molt bona pinta.

La veritat és que a mi em farà il·lusió anar-hi, a veure si deixen entrar a un petit Elefant cinefil…

La història és la que tots coneixem, la història d’en Max, un nen una mica desobedient i rebel, que com molts nens d’arreu del món s’han anat a dormir sense sopar per una rebequeria amb els seus pares. I és allà en la seva habitació, en el seu món, on a través de la seva imaginació viatja al fascinant món del monstre, i on les cortines es converteixen en lianes, les parets en arbres i tot canvia de forma.

Abans de veure la pel·lícula, us recomano que agafeu el conte en qualsevol llibreria o biblioteca i us el llegiu i mireu en calma. És una autèntica obra d’art, un conte convertit en un autèntic clàssic.

Explicada la història i havent parat a mirar el conte, anem a parlar de la pel·lícula, de la que en sé poqueta cosa. El director és Spike Jonze, que ha diregit pel·lícules com “Como ser John Malkovich” i també molts videoclips. Jo en destacaria els monstres que estan força ben fets i semblen d’allò més entranyables, però m’esperaré en anar-la a veure per explicar-vos-en més. De moment us deixo amb el tràiler i algunes imatges.