“Hi havia una vegada una nena molt i molt pobre que no tenia ni per menjar. No tenia ni sabates de tan pobra que era i es va quedar sense mare. Una dona gran es va apiadar de la nena i la va recollir a la seva llar, oferint-li tots els luxes de que era capaç.
Un bon dia per les seves terres va passar la reina i la seva filla, i la nena en veure les boniques sabates vermelles que duia la princesa, va desitjar-ne unes d’iguals.
La vella li va comprar unes al millor sabater de tot el poble, i és que la nena havia de fer la comunió; tot i que no resultava molt adequat fer-la amb unes sabates d’aquest color; la velleta, que no s’hi veia gaire, li va comprar igualment.
A l’Església només podia pensar en les seves sabates i amb lo bonica que amb elles es sentia, i en sortir les sabates es posaren a ballar de manera incontrolable.
I va ballar i ballar fins arribar al cementiri on es va trobar un àngel amb una espasa que li va dir que hauria de ballar davant de nens creguts i vanitosos com ella, fins que s’acabés convertint en un esquelet.
La nena desesperada va anar fins a la casa del botxí a demanar-li que li tallés els peus i per tant, poder-se desempallegar de les sabates que a ells anaven adherides. El botxí així ho va fer i li va construir uns peus de fusta a la nena perquè pogués caminar.
Però les sabates van continuar ballant per sí soles, i la nena fugia atemorida d’arreu on les veia.
La dona del sacerdot es va apiadar d’ella i finalment la nena va ser perdonada per Déu.”
Aquest és el conte de “Les sabates vermelles” escrit pel danés Hans Christian Andersen el 1845. Va ser un conte força popular d’aquest autor i se’n van fer unes quantes reedicions. Es va tornar a publicar el 1849 i el 1863.
S’explica que Andersen es va inspirar per escriure aquesta història en uns fets que li van succeir al seu pare quan ell encara era un nen. Resulta que el seu pare era sabater i li van encarregar que fes unes sabates per ballar de seda vermella per a la filla d’una dona rica. L’home les va fer amb tota la cura i tot el carinyo del món, cuidant fins a l’últim detall. En entregar les sabates la dona li va dir que les sabates eren per llençar-les a les escombraries, i que havia espatllat la preciosa seda vermella. El pare d’Andersen evidentment, s’emportà un gran disgust.
Evidentment l’obra d’Andersen era una crítica a la vanitat i la superioritat que senten els rics envers els pobres. Una obra que critica la societat en que el propi Andersen va viure, on el predomini de les classes socials dirigia la societat del moment. Com sempre, un conte amb moralina i amb una crítica al món que envoltava a l’escriptor danés.
També s’observa, al igual que en el cas de la Venedora de llumins, la religiositat d’Andersen que acabava donant solució a alguns dels seus contes per la intervenció divina d’un Déu sempre misericordiós.
Una història de la que se n’han fet nombroses adaptacions en diferents mitjans, alguna pel·lícula, obres de ballet i fins i tot han arribat a aparèixer en algun capítol d’uns famosos dibuixos animats.
Cal dir però, que amb el temps, és d’aquelles històries que han quedat oblidades i relegades a un segon pla, passant a fer-se més populars altres històries de l’autor com l’Aneguet leig o la Sireneta.
Il·lustracions
Començant amb les il·lustracions més clàssiques, us porto unes que va fer Anne Anderson, AW Bayes, Katharine Cameron, Klever i WH Robinson.
A continuació us presento tot un seguit d’imatges, tan en color com en blanc i negre.
Ara us deixo amb algunes portades en diferents idiomes.
Per anar acabant, unes imatges escanejades d’un conte “troquelado” que fa l’efecte de ser molt antic en castellà.
Per acabar us deixo amb una curiositat, una paret que es troba en el parc d’atraccions més gran d’Holanda: Efteling.
