“Vet aquí una vegada un rei que tenia dotze filles precioses i que volia protegir de qualsevol cosa, és per això que a les nits les tancava a la seva cambra, una gran habitació amb dotze llits. Al matí, ell mateix obria la porta amb la clau que portava penjada al coll, l’única copia que hi havia.
Però no se sap ben bé com, cada matí les sabates de setí de les princeses estaven trencades de tan i tan ballar. Ningú no sabia com s’ho havien fet per escapar ni amb qui havien ballat. Així que el Rei va fer una proclamació, l’home capaç de descobrir com s’escapaven les seves filles i així descobrir el seu secret, es podria casar amb una d’elles, la que triés. Cada home disposava de tres dies i tres nits a la cambra contigua a la de les princeses, i si passades les tres nits res no descobria, seria mort.
Príncep rere príncep, tots passaven per la cambra i tots es quedaven profundament adormits, i tots perdien la vida. Un bon dia un vell soldat va arribar al poble, i sense saber què fer de la seva vida, va intentar descobrir el secret de les princeses. Es trobà una velleta que li digués que si volia descobrir el veritable secret, no begués del vi que li oferissin abans de marxar a dormir, que es fes el dormit, les seguís amb una capa que la pròpia vella li donà i que tenia la propietat de convertir en invisible qui la portés.
Disposat a seguir les indicacions de la velleta, el soldat s’encaminà a Palau. Efectivament, li van oferir vi i ell fent beure que se’l bevia, el va escopir a l’orinal de sota el llit. Es va fer el dormit i les princeses es van començar a preparar per marxar. La més petita, tenia la intuïció que alguna cosa passaria. Quan es van assegurar de que el soldat estava adormit, van colpejar un dels llits, aquest es va enfonsar i va donar pas a unes escales secretes que anaven a parar a un fosc passadís. El noi es posà la capa i les seguí.
La més jove de les princeses tenia la impressió de que l’estaven seguint. Al final de les escales hi havia un jardí ple d’arbres de plata, el soldat n’arrencà un branquilló, sobresaltant a la princesa espantadissa. Després passaren per un jardí amb arbres d’or i un altre amb arbres carregats de diamants. De tots ells el soldat n’arrencà una branqueta.
Al final arribaren a la vora d’un llac, on hi havia dotze prínceps molt atractius, cadascú d’ells amb els seus bots, disposats a portar a les seves estimades princeses a l’altra banda del llac. El soldat s’enfilà en un dels bots. Passat al llac i al damunt d’unes precioses escales de marbre hi havia una gran sala de ball, on van ballar fins acabar molt i molt cansades.
Els prínceps les tornaren a l’altra banda del llac, i el soldat s’afanyà per arribar el primer a la cambra.
Nit rere nit va succeir el mateix, i el soldat les seguí les tres nits, a la tercera nit, agafà una copa de vi de la cambra de ball, i se la guardà a la capa. Quan van passar els tres dies, va descobrir el misteri al rei i va mostrar-li totes les probes. Les princeses van confessar, i el soldat decidí casar-se amb la més gran que és la que més s’aproximava a ell per edat.
El casament acabà amb un gran ball on tothom va ballar fins que les seves sabates s’esquinçaren.”
Aquest és el conte de “Les dotze princeses dansaires” o “les sabates que ballaren fins esquinçar-se”. Es tracta d’un conte de procedència germànica, recopilat i donat a conèixer pels famosos germans Grimm, publicat originàriament en el seu llibre Kinder- und Hausmärchen en el seu segon volum (1815), el número 133.
A posterior es va recopilar també la versió francesa de la història per Charles Deulin l’any 1874 en el seu Contes du Roi Cambinus. La versió russa fou recollida per Alexander Afanasyev sota el títol “La bola secreta”.
Fet que ens fa pensar que es tracta d’un conte de fades de tradició oral d’origen medieval europeu, degut a les incomptables versions que recorren aquest continent. Més concretament es pot concloure que prové de l’Europa Central.
S’ha establert dins de la tipologia de contes com a ATU 306, sota la temàtica de “Les sabates que ballen”.
En les diverses variants que podem trobar, la de Hesse, ens explica la història d’una sola princesa que balla amb dotze parells de sabates diferents cada nit. L’heroi no és un soldat sinó l’aprenent de sabater que és l’encarregat de proporcionar sabates noves a l princesa. I se n’assabenta que balla amb dotze prínceps cada nit.
La variant de Deulin (Bèlgica), la figura de l’heroi la representa un jove vaquer convertit en jardiner de palau, i s’acaba casant amb la princesa més jove. Fou Andrew Lang que va incloure aquesta variant en el seu “Llibre vermell”.
Alexander Afanasyev presenta el protagonista com un jove noble empobrit que de nou triarà la princesa més jove per contraure matrimoni.
Joseph Jacobs també en va fer la seva pròpia versió.
En algunes versions, les princeses o els prínceps estan obligats a ballar fins l’esgotament degut a un encanteri fet per una bruixa terrible.
Molts canvis interessants per una història amb el mateix rerefons i el mateix final. Una història d’aquelles de princeses, prínceps encantadors, tres jardins, elements màgics, un rei, un secret i un heroi. Té gran part dels elements màgics que necessiten els contes. Què més li caldria?
Il·lustracions
Avui us porto forces imatges, comencem per les que em semblen més antigues. HJ Ford n’ha fet la seva versió, igual que Watson.
Ja en color trobem aquestes de Anne Anderson, Eleanore Abbott, Helen Stratton, Katherin Cameron, Kay Nielsen i Margaret Evans.
Altres imatges en color de les que desconeixo l’autoria.
I per anar acabant us porto portades en anglès i alemany d’aquesta fantàstica història.
