Elefant Trompeta

Per fi em vaig apuntar el nom d’aquests fantàstics peluixos que vaig descobrir ja fa mesos a la llibreria Abracadabra. I és que sempre que hi vaig me’ls miro i m’encanten, però mai m’ho apuntava i quan arribava a casa ja no m’enrecordava. Doncs bé, es diuen Les Déglingos  i són una marca de peluixos molt peculiars, són estranys, i especials, com fets a pedaços amb botons que fan d’ulls, però d’allò més bonics. Podeu trobar no només peluixos en format gran, sinó també de mida més petita, en forma de sabatilles per a nen, peluixos petits de drap per a nadons, clauers i fins i tot hi ha un joc de cartes.

La seva web és bonica, divertida i agradable per a passejar-hi una estona, on aquests simpàtics personatges prenen un protagonisme absolut.

Si els voleu conèixer podeu entrar a la seva web o mirar una mica més avall, ja que us adjunto unes quantes fotografies.

Els atles infantils és un sector de la literatura infantil al que mai havia parat gaire atenció, fins que un dia, vaig haver de regalar-ne un i vaig veure que hi havia molta oferta, i per si això fos poc, molt bons productes. Són el regal perfecte per complementar una bola del món, per tenir a l’aula per a la classe de geografia, i pels nens que tenen curiositat per conèixer i descobrir el món que els envolta. Us deixo amb alguns:

ANEM A VEURE MÓN, Anne-Sophie Baumann, Il·l. Laurence Jammes, Traductor Gustau Raluy i Bruguera, Editorial Cruïlla (2009) –> Aquest conte no es tracta ben bé d’un atles, més aviat d’un recorregut per diversos indrets del món a través dels seus infants. Un recorregut pel món amb fotos i solapes per saber com viuen els infants del món. Un llibre que ens permet saber moltes coses dels que ens envolten.

LA MEVA PRIMERA VOLTA AL MÓN, Sophie Amen, Il·l. Florent Silloray, Sébastien Mourrain, Sylvie Bessard, Marcedino Truong, François Roudot, Traductor Núria Font i Ferré, Editorial Cruïlla  –> Un bonic atles per als més menuts on es pot destacar sobretot les il·lustracions: coloristes, simpàtiques i divertides. Molt i molt bonic!

ATLES DE LA HISTÒRIA DEL MÓN, Bertrand Fichou, Il·l Didier Balicevic, Traductor Gustau Raluy i Bruguera, Editorial Cruïlla –> Amb aquest atles us porto un atles molt complert que inclou no només aspectes geogràfics, sinó històrics de cadascuna de les civilitzacions que hi apareixen. És molt i molt bonic, molt complert i amb fulls trabsparents al damunt. Les il·lustracions i la informació que conté són molt adequades.

EL MEU ATLES, VVAA, Editorial Larousse Infantil (2006) –> Aquest atles és el que vaig triar definitivament per diversos aspectes, però el més important és que em va semblar molt complert  i adequat a l’edat a que anava dirigit. Inclou de cada continent: un mapa geogràfic i un polític, informació sobre animals, clima, vegetació, monuments, cultures dels països del continent, i il·lustracions de tota mena de les gents de les diferents cultures i països que apareixen. Un atles amb desplegables, i un mapa mundi al final per retallar i penjar-te a l’habitació.

Farà  un parell de setmanes vaig anar a veure aquesta pel·lícula, cridada pel fet de conèixer el conte original i voler-ne veure l’adaptació cinematogràfica. I la veritat és que em va agradar força, de fet, més enllà  d’una adaptació com a tal, es pot considerar que la pel·lícula és com una ampliació del conte. Va més enllà  d’aquest i ens acosta una mica més als monstres del que ho fa el conte.

En la pel·lí­cula, cada monstre pren un nom i una personalitat diferents, cadascú d’ells té les seves penes, les seves angoixes i els seus anhels, i junts amb en Max construiran un món extraordinari.

És evident que en el conte no passen tantes coses, però el que em fascina ha estat la capacitat de plasmar en tres dimensions els monstres dibuixats fa més de 45 anys per en Maurice Sendak en paper. I és que a través de la pel·lícula reconeixes perfectament cadascú dels monstres que apareix en el conte.

El Max triat per a fer la pell·lícula trobo que està molt encertat i reflexa perfectament el tipus de nen que es sent sol, incomprès i aïllat en el seu propi món.

Jo em quedo amb el conte, evidentment, però la pel·lícula val molt la pena anar-la a veure si us agrada la fantasia, la imaginació i ELS MONSTRES.

Per fi, avui és el gran dia, bé de fet, és la gran nit. La millor nit de tot l’any, després de cavalcades i carrosses arreu de les nostres contrades, a totes les cases efectuaran la seva màgica visita Ses Magestats Els Reis d’Orient, carregats de regals per als nens que han estat bons, i també de carbó per als més dolents.

Aquesta tarda pels carrers de la ciutat, dels pobles i de les viles faran la seva passejada triomfant els Reis, i jo com acostumo a fer cada any, m’acostaré a Barcelona a veure’ls passar.

Tot i això, aquest any no m’he pogut estar d’anar als tallers Reials a veure una prèvia del que podrem veurew aquest vespre. I és que he pogut veure les carrosses que ocuparan els carrers, i si en voleu un petit tastet, us deixo amb una mostra de les fotografies que he pogut fer, a veure què us semblen.

Per cert, també he vist el Patge Gregori, crec que ha pensat que aquest any l’Elefant Trompeta s’ha portat molt bé i que els hi dirà als Reis que em deixin molts regals…

Demà és la nit més esperada de l’any, la nit màgica, la nit dels nens i dels que no ho som tant, la nit de les il·lusions, la nit en que tot és possible: la nit de Reis!

I és per això que arreu de les nostres contrades demà a la tarda-vespre els Reis sortiran amb les seves boniques carrosses totes engalanades pels carrers de les ciutats, pobles i viles (menys a Gràcia, que com sou així de peculiars ho heu fet avui).

Us vull parlar de tres cavalcades, i ara us explico el perquè.

Com sempre la Cavalcada de Barcelona és una de les més grans i de les que acull més gent als seus carrers, i és que aquell dia tots ens acostem a Barcelona per poder veure els patges, el Reis, els vestits, maquillatges, atrezzo, espectacles, balls, danses… i tot el que gira entorn d’aquest gran muntatge barceloní. Enguany els cartells, banderoles i dibuixos han estat elaborats per un il·lustrador amb un estil molt peculiar, es tracta de Maxiluchini, però malauradament la “fantàstica” web de l’Ajuntament encara utilitza imatges de l’any anterior i no hi he sabut veure el cartell, tot i així he pogut trobar la imatge de la carta Reial.

Una altra de les Cavalcades destacables per a mi és la d’Hospitalet de Llobregat, i tot això ho és gràcies a un nom, el d’en Valentí Gubianas, i és que com ja fa uns anys, aquest fantàstic il·lustrador fa el disseny dels carruatges, imatges, cartells, carta Reial i tot el relacionat amb el Nadal a l’Hospitalet. I com és el Valentí, podeu estar segurs que sempre farà la feina ben feta i sempre val la pena mirar-se les carrosses i els seus dibuixos. Si voleu saber-ne alguna coseta més, demà, dia 5 de Gener a les 18h entrevisten a aquest magnífic artista a TV Hospitalet. Una entrevista per parlar-vos de les carrosses i de la seva feina com a il·lustrador.

Per acabar, aquest any m’ha agradat molt el cartell de la cavalcada de Sant Andreu, la cavalcada que he viscut tota la vida, on Ses Majestats arriben en tren. Doncs el cartell ha estat dissenyat per oyeme.net, i els Reis són fets de paper amb volum, i a la bústia de casa en van deixar la carta Reial, amb els Reis de paper per muntar. Jo ja l’he escrit i vosaltres?

I la vostra cavalcada com és?

CONTES DE NADAL, Enyd Blyton, Il·l Mireia Coll, Editorial Timun Mas, col·l. Contes per a explicar (2007) –> Enyd Blyton fou tot un referent de la literatura infantil de l’època, autora de famoses sèries com Els cinc. Doncs bé, ara l’editorial Timun Mas ha recollit sis boniques històries de Nadal escrites per aquesta autora i les ha editat en un bonic àlbum il·lustrat.

Sis històries protagonitzades pels nens i el món que els envolta, el de la imaginació: joguines, fades, nans… Relats plens de fantasia amb unes il·lustracions que encara fan més fantàstiques aquestes històries.

Fa poquet que he descobert una marca de joguines molt maca i simpàtica. Es tracta de Crocodile creek, una marca que ofereix productes de plàstic, com ara pilotes, i plats i utensilis per als més petits. Però pel que a mi em va destacar és pels seus trencaclosques i peluixos.

I és que com a curiositat, podem trobar algunes coses d’allò més interessants: peluixos del conte d’Àllà on viuen els monstres, trencaclosques i contes educatius per als més petits.

La web no està malament i hi podeu trobar tot el que ofereixen, per anar fent boca, us deixo amb una petita mostra.

Avui us porto de nou una col·lecció. Es tracta d’una Col·lecció d’allò més interessant publicada per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, sota el títol de L’Onada. Contes de Dones protagonistes.

Sabeu la fixació que tinc pels contes clàssics i aquesta col·lecció de 4 títols, de moment, ens acosta històries de diferents indrets, on per primera vegada, sembla que les dones sóm les protagonistes. I és que sovint quedem relegades al paper de la pobra noia indefensa que ha de ser rescatada pel seu príncep blau, i en aquestes històries, no ens enganyem, no és ben bé així.

Quatre històries que em ve molt de gust descobrir. Les descobrim plegats?

ALBA ROSADA, LA PRINCESA QUE ES VA ENAMORAR DEL MAR, M Carme Bernal i Carme Rubio, il·l Emma Schmid, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2007) –>Aquesta és una història de tradició Índia que ens explica com una bonica princesa sentia una fascinació desbordant pel mar. Un conte que ens explica un fenomen de la natura.

Les il·lustracions són molt dolces i simpàtiques. Aquesta il·lustradora té un estil molt peculiar, que personalment m’agrada.

DOBRUNCA, M Carme Bernal i Carme Rubio, il·l Paloma Valdivia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Aquesta història és una antiga llegenda de Txecoslovàquia, que ens parla de les estacions, de com canvia tot al nostre voltant amb el pas dels mesos de l’any.

LA DONA DEL SABATER, M Carme Bernal i Carme Rubio, il·l Marta Balaguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Aquesta vegada ens trobem un conte amb unes il·lustracions força més clàssiques. Es tracta d’un conte tradicional català en el que la dona d’un sabater, amb la seva astúcia i el seu enginy acaba solucionant els problemes del seu marit.

SARAZAD I LES MIL I UNA NITS, M Carme Bernal i Carme Rubio, il·l Montse Ginesta, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2007) –>Per tots és conegut la història de les Mil i una nits, de com una noia salva la seva vida, explicant nit rere nit una història diferent al seu captor, fins que finalment aquest s’acaba enamorant d’ella. I és que de Les Mil i una nits coneixem moltes històries, però sovint no hem parat gaire atenció a la verdadera protagonista de tot plegat: qui les explica.