THE PRINCESS AND THE FROG

15 Febrer 2010
0

No ho vaig poder evitar, i la setmana passada em vaig acostar al cinema per veure la nova pel·lícula de Walt Disney, The Princess and the frog (traduïda al castellà com “Tiana y el sapo”, fet que no entenc, ja que es podria haver utilitzat la traducció literal del títol original).

La veritat és que estava força escèptica en relació a la història que em trobaria, ja que “La princesa i la granota” o “El príncep granota” és un conte tradicional europeu, amb un probable origen escocès, però sens dubte popularitzat pels famosos germans Grimm.

I jo al veure el tràiler de “Tiana y el sapo” veia una “princesa” afroamericana, una espècie de bruixot i uns animals simpàtics… Res no encaixava en la versió de “El príncep granota”.

Però aquesta vegada, em trec el barret davant dels senyors de Disney, ja que no han agafat un conte tradicional per ensucrar-lo, afegir animals que parlen i vendre’ls als infants com la única versió existent a partir d’ara de “El príncep granota”. Al contrari, s’han basat en aquest fantàstic conte, per generar una història paral·lela que poc hi té a veure, però que es basa evidentment en l’encantament d’un príncep transformat en granota.

Evidentment, Disney no deixa de ser-ho, i és una bonica versió ensucrada, on tot acaba sortint bé i on el final és absolutament previsible, on tenim uns animals que parlen que es fan amics dels protagonistes i que els ajuden en la seva aventura per tornar a ser qui eren; un dolent molt dolent, que cal dir que és dels que més “por” pot generar als infants des de fa temps en aquest tipus de pel·licules; i el toc d’humor de la mà del cocodril que vol tocar jazz.

Un conte de fades modernitzat que es situa a la Nova Orleans a principis del segle XX, i on la protagonista no és una princesa, sinó una noia pobra i treballadora que lluita per aconseguir complir el seu somni i el del seu pare: obrir el seu propi restaurant.

La banda sonora de tota la pel·lícula és jazz i música de l’estil, fet que l’allunya del tipus de música al que ens tenia acostumats les pelis Disney.

Commovedora i bonica, una pel·lícula que torna als orígens de grans clàssics com Aladí, el Rei Lleó, o el Llibre de la Selva. I és que si us hi fixeu bé, hi ha algunes escenes i comentaris que ens recorden la simpàtica catifa d’Aladí, la frase de Pumba sobre les estrelles, o el cocodril flotant en els pantans panxa amunt com havia fet ja fa molts anys en Baloo. Detalls que per als nostàlgics no se’ns escapen fàcilment.

Hi ha una escena de la pel·lícula que  m’agrada especialment, en la que la noia està amb la seva mare al local que s’ha de convertir en el seu propi restaurant, i comença a cantar i tot es transforma en una animació al més pur estil Jordi Labanda.

Per altra banda, considero que Disney s’ha equivocat en un aspecte, el cartellisme fet entorn la pel·lícula, on se’ns ven la típica història per a nenes que volen ser princesetes, amb estètiques ensucrades i cursis; enlloc del que realment és la pel·lícula.

En definitiva, si teniu nens, o sou una mica nens, aneu-hi; que no trobareu la típica història de princeses i prínceps blaus… Va una mica més enllà. Així coneixereu la treballadora Tiana, el príncep vividor i arruïnat, l’Home de les Ombres  que fa vudú, el cocodril amb esperit de gran músic de jazz, el curiós personatge de la Mama Oda, i la simpàtica cuca de llum, en Ray.

Explica'm… CONTES JAPONESOS

14 Febrer 2010
0

CONTES JAPONESOS, Anna Gasol, Il·l. Juan M. Moreno, Editorial Edebé (2009) –> Es tracta d’un preciós recull format per 20 contes japonesos escollits pel seu gran valor històric o simbòlic, per la seva antiguitat o per la seva capacitat d’oferir-nos imatges d’una societat i cultura que ens resulten força llunyanes.

Es tracta de contes tradicionals de tipus oral, i és que s’han anat transmetent generació rere generació a través del boca a orella. D’aquesta manera no en coneixem l’autor, però en alguns d’ells podem trobar elements que ens resultin força familiars o característics dels contes de fades europeus més populars.

Una edició preciosa amb unes il·lustracions que encara ho són més. Amb un estil oriental fascinant, unes imatges molt adequades al contingut del llibre… una autèntica delícia per a tots els que tingueu interès en els contes populars d’arreu del món. Una petita joia, us deixo amb algunes de les seves il·lustracions i opineu vosaltres mateixos.

El Trompeta recomana… CONTES DE COCODRILS

12 Febrer 2010
0

Els animals són un dels principals protagonistes de la majoria de contes: gossos, gats, ossets… en són els més típics; però també podem trobar cocodrils. Curiós, oi? Els cocodrils, aquella espècie de llangardaix enorme verd amb una boca immensa i amb tantes dents… Pobre animal, mai m’ha resultat gaire simpàtic, però avui, i perquè veieu que no tinc mania a cap animal, us porto  dos contes de cocodrils preciosos. Els voleu descobrir amb mi?

FINN HERMAN, Mats Letén, Il·L Hanne Bartholin, Editorial Libros del Zorro rojo (2009) –> Amb aquest títol i sense veure la portada, el darrer que us podríeu imaginar és que en Finn Herman és un cocodril, oi? Doncs sí. És el cocodril d’una dona que el tracta com si fos el seu gosset particular.

La història comença així:

«Finn Herman, estimat, qui té el somriure més adorable del món? Ara la mare anirà a la carnisseria a comprar alguna cosa bona per sopar. Què passa, coseta? Vols venir? No és bona idea, tresor; el carrer és un lloc molt perillós per a un cocodrilet … »

És una història molt divertida, on els únics perills que pot trobar el cocodrilet al carrer és ell mateix i la seva enorme gana, i sinó pregunteu-lis: al gat, l’ànec, el nen, l’elefant i un home de barret groc. I el cocodril creix i creix i creix…

Molt divertit, un conte desplegable amb la qualitat que caracteritza als llibres del Zorro rojo, i unes il·lustracions fantàstiques.

blog-t-finn-herman10_19299_2261622_19299_2261632_19299_2261636_19299_22616

UN GRAN SOMNI, Felipe Ugalde, Kalandraka- Edicions Hipòtesi, Premi Compostela 2009 –> Hi havia una vegada un cocodril que no es conformava en passar inadvertit d’aquest món, en no ser algú. Volia créixer molt i ser conegut arreu, i per fer-ho no para de menjar: una mosca, peixets, peixos enormes, un altre cocodril… Un conte que ens parla de la importància que té per al cocodril ser gran, però no li importa ser-ho a tota costa, tot i que generi la destrucció al seu pas. Finalment acabarà convertint-se en una… Si ho voleu descobrir, només cal que en fullegeu les seves pàgines.

És un conte que transporta a tot el que el llegeix al fantàstic món de la mitologia maia i l’astronomia.

10690_g10691_1_g

Presentació de NARA

11 Febrer 2010
0

El proper dissabte 13 de Febrer a les 12h es farà la presentació del conte Nara de Pitu Álvarez a la llibreria A peu de pàgina.

Es tracta d’un conte preciós amb unes molt boniques il·lustracions, i l’espai de la llibreria també és molt maco i agradable. Serà una presentació acompanyada de les il·lustracions del propi autor.

Si us hi voleu acostar, descobrireu un molt bon conte i una bona llibreria.

A PEU DE PÀGINA

C/ Major de Sarrià 50

Dissabte 13 de Febrer de 2010

12h.

Dibuixant… EN POLZET

10 Febrer 2010
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte de… EN POLZET

9 Febrer 2010
0

En Polzet és un personatge menut, divertit, simpàtic i original. Són moltes les històries que s’han escrit entorn d’aquest personatge, i molts els contes que ha protagonitzat.

Avui us porto el que més gràcia m’ha fet, a veure si a vosaltres també us agrada.

EN PETIT POLZET, Charles Perrault, Adap. Jaume Cel·la, Il·l. Quelot, Editorial La Galera, col·l. Popular (1998) –> De nou la Galera fa una bona versió d’aquest extraordinari conte, i és que les il·lustracions d’en Quelot li donen un aire diferent i original. A més a més, un conte pensat per als nens que s’inicien en l’art de la lectura i un perfecte conte per ser explicat als més menuts.

Els orígens de… EL POLZET

8 Febrer 2010
0

“Vet aquí una vegada, una família molt i molt pobre de llenyataires amb set fills. El més petit de tots ells era en Polzet.  Un dia en Polzet escolta com els seus pares parlen de que no poden alimentar als seus fills i els hauran d’abandonar al bosc. De camí al bosc en Polzet va llençant pedres blanques per tal de trobar el camí de tornada a casa. Els set germans poden tornar i junts viuen amb els seus pares una bona època que durarà molt poc. I és que els pares del Polzet es tornen a veure obligats a abandonar als seus fills al bosc. Aquesta vegada en Polzet no té temps per recollir pedres i tira pel camí molles de pa. Un ocell se les va menjant i els set germans es veuen perduts al bosc sense saber trobar el camí de retorn a casa seva.
Van arribar a una casa en la que es van allotjar, resulta que era la casa d’un ogre que vivia amb la seva dona i les seves set filles. En descobrir als nens se’ls volgué menjar, però la dona el va convèncer que guardessin els nens per quan hi hagués manca de menjar.
L’ogre però no tenia gaire paciència, i va anar fins l’habitació on dormien plàcidament els set nen i les seves set fills de bon matí. Però el que no sabia era que en Polzet ,conscient dels plans de l’ogre, va canviar les corones de les set noies pels seus set barrets. Així l’ogre es va equivocar i es va menjar les seves pròpies filles.
Quan va haver marxat, en Polzet i els seus germans van fugir de la casa del temible ogre. Quan l’ogre es va adonar del que havia fet, va agafar les seves botes de set llegües i se les va calçar. Evidentment, no eren unes botes normals, eren màgiques. Tenien la propietat de que el que les portés de cada passa recorrés set llegües.
Els nens estaven amagats en una cova i l’ogre vinga a buscar-los i no els trobava. Cansat de tanta recerca es va posar a dormir molt a prop de la cova on es trobaven amagats els nens. En Polzet s’hi va acostar, li va prendre les botes i va anar camí a Palau.
Allà va servir de missatger al Rei, fet que va fer que s’enriquís molt i ni a ell ni a la seva família els hi va faltar mai més de res.”

Aquest és el conte d’en Polzet o també conegut a les nostres contrades com “Les botes de cent llegües” o “Els set germans abandonats”.
Aquest conte fou escrit l’any 1697 pel famós Charles Perrault, format a partir de llegendes populars i històries orals que s’explicaven a l’època, sota el nom original en francès de “Le Petit Poucet”. Història que ens narra les aventures del seu especial protagonista, en Polzet, que es deia així perquè era tan petit com el dit polze. Charles Perrault va començar a escriure els seus contes amb 67 anys i els va recollir en el volum “Histoires, ou Contes du Temps passé” (Històries i contes de temps passats).

Pel que fa a la classificació d’aquest conte, el podem trobar dins la tipologia ATU 327B, sota la temàtica “El petit nen que derrota l’ogre”. Conte de fades tradicional francès i que sovint es barreja amb elements d’altres tipologies com la 327A, que inclou tota aquella mena de contes tipus Hansel i Gretel, Ton i Guida, La caseta de xocolata, En Toni Garrigueulo…

I és que els paral·lelismes amb la història de Hansel i Gretel resulten d’allò més evidents:
–    L’origen pobre dels protagonistes.
–    El fet que els pares abandonin els fills al mig del bosc.
–    Lo de llençar les molles de pa per tal de trobar el camí de tornada a casa.
–    La trobada amb un monstre o ésser fantàstic que se’ls vol menjar.
–    El final feliç en el que el protagonista roba les fortunes a l’antagonista i torna a casa.

Un personatge petit i valent, com en Patufet o la Ditona, o en Tom Thumb (l’heroi anglès)i altres personatges d’arreu del món dels que ja us vaig parlar en els orígens del Patufet. Cal però destacar que en Polzet i en Patufet, tot i tenir característiques físiques i personals molt similars, no són el mateix personatge.

Els noms que pot prendre aquest personatges són diversos i divertits, en funció de la llengua al que estan traduïts: en anglès és en Hop o’ My Thumb, en italià és en Pollicino, en alemany Der kleine Däumling, en portuguès O Pequeno Polegar, en romanès és Tom Degeţel… Un munt de noms per un mateix personatge.

En relació amb el final de la història, sovint hi ha versions que canvien una mica, i en la que ens expliquen que a part de robar-li les botes al ogre, també li van robar una bossa de monedes d’or que portava lligada al cinturó, i és així com en Polzet i els seus germans tornen a casa seva rics.

Un conte que conté el prototip d’heroi més típic de l’època que no pel seu tamany, sinó pel seu enginy (i per tant el seu intel·lecte) pot prosperar, que en aquest tipus d’història sempre és sinònim a fer-se ric, degut  a que la pobresa de l’època era extrema.

La figura de l’ogre que s’adorm és un crit contra la mandra, que ja apareix en històries com la tortuga i la llebre, o en faules gregues com la de Polifem, on l’ogre és vençut degut a la seva pròpia mandra, ja que també es queda adormit.
Pel que fa a les botes no és un element que només aparegui en aquesta història, i és que de fet és un element màgic característic del folklore europeu i que apareix en altres històries força antigues: angleses, alemanyes i fins i tot noruegues.

La moralina és ben clara, i és que tot i ser petit i la burla de tots, és aquest que amb la seva valentia els hi traurà a tots les castanyes del foc.

Il·lustracions
Gustave Doré l’any 1867 és el que va fer una de les versions il·lustrades més populars d’aquesta història a la seva època. I és que si mirem les imatges, de ben segur que el seu estil ens és molt familiar. Ja que va ser un dels grans il·lustradors de clàssics de la seva època.

En blanc i negre tenim més il·lustracions.

Ara us portaré algunes ja en color. La primera és d’Alexander Zick, la segona d’Anderson, dues més de Carl Offerdinger, i la resta de diversos autors.

Abans de portar-vos les portades d’arreu del món, em ve de gust ensenyar-vos unes imatges curioses que he trobat en relació a aquesta història. Es tracta d’escultures dedicades a aquest fantàstic personatge, una es troba a Berna (Suïssa).

Ara sí, comencem amb les portades franceses.

Ara us deixo amb les holandeses.

Romaneses en tenim dues, algunes portugueses i una italiana.

Ara amb algunes en català, una il·lustració de la Mercè Llimona i una portada aràbiga.

Hi ha un munt d’imatges boniques, eh? Quina us ha agradat més?

EXplica'm… CANÇONS I CONTES PER ABANS D'ANAR A DORMIR

7 Febrer 2010
0

CANÇONS I CONTES PER ABANS D’ANAR A DORMIR, Eduard Estivill i Montse Domènech, Editorial Ara Llibres –> En aquest recull podem trobar tota una sèrie de contes i cançons per a infants de tota la vida pensades per al moment d’abans d’anar a dormir. Un moment magnífic per explicar i aprendre junts contes i cançons amb els més petits de la casa, que de ben segur que s’adormiran amb un somriure a la cara.

Un conte que recupera cançons com: El poll i la puça, Ratolinet, Estimada Doris…

Està força bé i és d’allò més interessant.

contesicancons

El Trompeta recomana… CONTES DE PIRATES (II)

5 Febrer 2010
0

Els pirates, aquells temibles personatges amb garfis, parxes, barrets enormes, mocadors al cap, lloros i calaveres. Però a vegades també resulten entranyables, simpàtics i algunes vegades fins i tot bons, tot i que es tracta d’un dels dolents per excel·lència dels contes de fades per a infants.

ELS COLORS D’EN SILVÀ, Roberto Aliaga, Il·l. Carles Arbat, Editorial Castellnou –> “Hi havia una vegada, fa molt de temps, un vell que somiava volar com ho fan els ocells: més enllà dels núvols, solcant la Terra d’una banda a una altra… Volar tan alt que pogués tocar el cel amb els dits.
Aquesta és la història d’en Silvà, un vell pescador que dedica els últims anys de la seva vida a buscar un somni… Perquè, els somnis, prou que valen un esforç.”

Aquest és el resum del conte que us porto, es tracta d’un conte preciós on els somnis, de vegades, es fan realitat, i aquesta és la història del vell pescador Silvà, que amb el seu petit vaixell aconsegueix tenyir la terra de colors i fer realitat el seu més gran somni.

No es tracta ben bé d’un conte de pirates, però sí que és un conte d’un mariner a la recerca d’aventures amb el seu vaixell; i les sempre precioses il·lustracions d’en Carles Arbat, el fan un conte màgic.

090921-01elscolorsdensilvajpg-7820apic4315apic4316

EL PIRATA PATA DE LATA, Xosé Manuel González Barreiro “Oli”, Il·l. Ramón Trigo, Editoral Kalandraka –>El pirata Pata de Lata era un pirata retirat, però decideix tornar a agafar el seu vaixell per incordiar a tots els que trobi al seu pas, busca arreu contrincants que estiguin al seu nivell, però cap batalla el satisfà. És en somnis on viu gran batalles contra ferotges rivals en les que de totes en surt victoriós.

Una història divertida i fascinant escrita en vers, per tal d’acostar als joves lectors a les rimes més divertides i enginyoses. Un personatge molt divertit i unes il·lustracions molt maques i curioses.

” A este feroz pirata le llaman Pata de Lata.
Sin vergüenza ni sonrojo se puso un parche en un ojo.
Lleva también una espada, algo rota y oxidada… ”

10502_g

EL CAPITÀ PERNIL, Anna Manso, Il·l. Àfrica Fanlo, Editorial Intermón Oxfam –> El Capità Pernil només es preocupa per sí mateix i pels seus entrepans. Fins que un dia treu el nas per damunt de la seva barra de pa i se n’adona de que hi ha gent amb problemes molt importants i es decideix a oferir-los ajuda.

És la història d’un capità egoista compulsiu i obsessionat amb els entrepans de pernil, que s’atrevirà a canviar la seva opinió respecte a les coses, i fins i tot, a tastar els entrepans de mortadel·la.

Un conte per ensenyar als més petits que hi ha món més enllà dels seus melics, tot i que això també se’ls hauria d’ensenyar a alguns adults.

210207_1172074999_51_llibrefoto150906_1158348100_25_capitapernil01150906_1158351634_9_capitapernil03210207_1172075108_9_capitapernil05220107_1169493568_30_capitapernil04

Y ENTRE LÍNEAS… UN PIRATA, Zandra Montañez, Il·l. CRistina Pélaez, Editorial MilyunCuentos –> Aquesta és la història d’un pirata que comença una aventura degut a una ferida d’amor. Un conte narrat en vers, on el protagonista va passant de conte en conte a la recrca de la seva estimada.

Us deixo amb un fragment del text:

” Hace años, muchos años

y sobre el viejo anaquel,

se encontraba el libro aquel

con muchos cuentos de antaño.

Con una señal marcada,

la página del pirata,

que con casaca escarlata

emprendió dura emboscada.

Quería ver a su amada,

la bruja Marina Puerto

que lo dejó medio tuerto

por ir cortejando a un hada.

Se fue la bruja Marina

con el pirata Merlín

de uno a otro confín,

de la antártica a la China.”

y_entre_l__neas_4afd1a1dbbc05

El Trompeta vist per… MARCIN LICHOWSKI

4 Febrer 2010
0

Hola a tots i totes! Fa uns dies vaig rebre un Trompeta d’allò més bonic i original. Es tracta de la feina feta per un il·lustrador i dissenyador, en Marcin Lichowski, que ha fet un Trompeta en format fotomontatge, amb un estil medieval que ens pot fer arribar a pensar que més que el Trompeta, potser es tracta d’algun dels seus avantpassats. M’ha agradat molt, així que mil gràcies Marcin!

trompeta-medieval