Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte de la Cigala i la formiga és una faula d’allò més popular i molt bonica de dibuixar. D’ella, podem trobar alguns contes, però avui em quedo especialment amb aquesta versió.

LA CIGALA I LA FORMIGA, Adap. Núria Font i Ferré, Il·l. Valentí Gubianas, Editorial Cruïlla –> El títol d’aquesta editorial és molt econòmic, de format quadrat, tapa tova i escrit en lletra de pal. És un conte ideal per a nens que estan aprenent a llegir. Les il·lustracions són molt boniques i coloristes, amb un treball molt bonic del Valentí Gubianas.

“Era estiu i la cigala vivia molt feliç cantant a tots els que se li acostaven. També es gratava força la panxa, perquè negar-ho. En canvi la formiga es feia un tip de treballar dia rere dia i anar recol·lectant menjar per a l’hivern que aviat arribaria. La cigala reia i pensava que ja tindria temps de recollir menjar, que ara no valia la pena i que valia molt més gaudir del sol d’estiu.
Va arribar l’hivern i la formigueta previnguda se’n va anar al seu cau i tenia prou menjar per ella. Però vet aquí que va venir la cigala demanant-li menjar i una mica d’escalfor de la seva llar. I la formiga, per por de no tenir per les dues li va negar el menjar i li va preguntar a la Cigala:
– I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible construir una casa?
– Jo? Cantava i cantava tot el dia – va respondre la cigala tota orgullosa.
– I què? – va preguntar la formiga
– Doncs … res … – va murmurar la cigala.
– Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I va ser així com la formiga li va tancar la porta als nassos a la cigala.”

Aquesta és la famosa faula “La Cigala i la formiga” atribuïda a Esop i escrita durant el segle VII aC. Faula però que ha arribat als nostres dies gràcies a moltíssimes versions posteriors.

Començant per Babrius que era un romà que va viure en el segle III aC i que escribia faules en Grec, en va escriure moltes, una d’elles fou aquesta. Al igual que Avianus (S.V) que de les seves 34 faules en va destacar la Cigala i la formiga. Ambdós es van caracteritzar per escriure les seves faules en vers.

I en prosa també en trobem alguns de força antics Syntipas, del segle I dC i Apthonius (S.IV). En una variant en prosa escrita a posterior, el personatge de la Cigala era substituït per un escarabat “mandonguiller”, que en arribar l’hivern i ploure es va adonar que els fems que recollia se’ls en va emportar l’aigua.

Segles més tard, Jean de la Fontaine, un dels faulistes més importants des d’Isop, en va fer la seva versió al segle XVII, al igual que Félix Maria Saramiego.

També podem destacar que en algunes versions, no es tracta d’una sola formiga, sinó de moltes.

Com totes les faules, aquesta també està provista de la seva peculiar moralina. I és que “no dejes para manyana lo que puedas hacer hoy”. Més val ser previngut que no pas deixar les coses per fer.

Il·lustracions
En blanc i negre i força clàssiques són les il·lustracions que us presento a continuació, una d’elles de Gustave Doré.

Ja en color són les que us porto ara. Algunes són tan modernes que fins i tot ens presenten una Cigala tocant la guitarra elèctrica i amb melenes tenyides de rosa xiclet.

Ara us porto algunes portades de diferents indrets. Les primeres són angleses.

Ara una italiana i una altra portuguesa.

Continuarem amb unes curioses imatges del Japó.

I per acabar una portada d’un molt bon il·lustrador i amic del Trompeta, en Valentí Gubianas.