“Vet aquí una vegada una reina viuda que tenia una filla preciosa que havia promès amb el rei veí. Quan s’acostà la data de casament, la reina que s’estimava molt la seva filla li va preparar un cofre ple de tresors, una ajudant de cambra perquè l’acompanyés durant el viatge i un cavall que parlava, es deia Falada.
Quan mare i filla es van haver de separar, la mare va agafar un mocador i hi va vessar tres gotes de sang i li va donar a la seva filla, prometent-li que li portaria sort durant el viatge.
La noia i la seva ajudant començaren a cavalcar i a la princesa li va agafar set, li va demanar aigua a la seva ajudant, i la noia li va respondre que si en volia que baixés del cavall i l’anés a buscar ella mateixa. El mocador amb les tres gotes va parlar, i li va dir que a la seva mare no li agradaria allò. Però la noia descavalcà i agafà l’aigua ella mateixa.
Una segona vegada tingué set i rebé la mateixa resposta. Al acostar-se a veure al rierol, el mocador se li va relliscar del cinturó on el duia lligat i se’n va anar riu avall. L’ajudant se n’alegra al veure-ho, però no li va dir res a la princesa.
Al veure debilitada a la princesa, l’ajudant li va dir que ara seria ella qui muntaria al Falada, li va prendre els hàbits reials i la va obligar a callar, ja que sinó la mataria.
Van arribar al palau del Rei i la jove princesa va quedar relegada a l’estable, i l’ajudant a dins del Palau. Però el rei al veure la jove de l’estable, tan distingida i bonica, li va preguntar a la promesa del seu fill de qui es tractava, i aquesta va contestar que l’havia trobat pel camí i li havia permès acompanyar-la, que li donés feina per a que no s’avorrís.
La van enviar d’ajudant del pastor d’oques del rei, i la falsa promesa li va demanar al rei que matés al seu cavall per por a que ho xerrés tot; però l’autèntica princesa al enterar-se que havien mort al seu cavall, li va demanar que sisplau, li portés el cap i el pengés a la portalada de l’entrada del poble perquè així el podria veure dia rere dia i s’enrecordaria d’ell.
L’endemà al matí la noia va passar amb en Hans (el pastor) i les oques i en Falada li digué que si la seva mare ho sabés tot es moriria de tristesa.
En sortí del poble i portar les seves oques a pasturar al camp, es tragué la cinta dels cabells i aquests li van caure com fils d’or sobre les espatlles, i en Hans li en va voler arrencar un grapat, però la princesa va dir:
“Brisa lleugera,
Emporta’t el barret d’en Hans.
Que ell hagi de córrer a atrapar-lo,
mentre jo em pentino.”
I així va passar, i quan en Hans va tornar molt enfadat,la noia ja s’havia tornat a recollir els cabells.
L’endemà al matí va tornar a passar el mateix, tant amb el cavall, com amb els cabells de la jove, i en Hans va anar a parlar amb el Rei, per demanar-li que ja no volia pasturar més amb la jove noia perquè sempre s’ha acabava barallant.
El rei li va dir que tornés a pasturar amb la jove com si no passés res, i l’endemà durant tot el dia, el rei va observar la mateixa escena que feia dos dies que es repetia, i li va preguntar a la pastora d’oques el perquè del seu comportament. La jove va respondre que no en podia dir res perquè sinó la matarien. El rei li va dir que no digués res, que ho escrivís.
El rei en llegir l’autèntica veritat, va cridar al seu fill i li va presentar la seva autèntica promesa, van celebrar un gran sopar en el que hi va assistir l’ajudant de cambra, i el rei va plantejar un enigma: “ què val una dona que ha enganyat al seu príncep i com la castigaríeu?”. L’ajudant de cambra va dir que la tancaria dins d’una bóta i la llançaria al riu; i dit i fet, així és com va acabar la vida de la impostora.”
Aquest conte és el de “La pastora d’oques” un conte de fedes alemany característic del folklore europeu i molt popular a Alemanya recopilat pels famosos germans Grimm. Els germans Grimm el van escriure l’any 1819 provinent de la localitat de Zwehrn a Baixa Hessen i va ser el seu conte 89 en el seu segon recull de contes de fades.
Aquesta història fou traduïda a l’anglès per Margaret Hunt al 1884. Andrew Lang també en va fer una versió.
Aquesta però és una tipologia de conte que la podem classificar segons el sistema ATU com el número 533, sota el tema de la criada que es vol fer passar per la princesa de bon cor per robar-li el marit. Dit això podem deduir que aquesta tipologia no és única i que és present en contes de diferents indrets com ara: França, al Caucas a l’Índia, a l’Amèrica del Nord de llengua francesa, a les Antilles i a l’Àfrica; on podem trobar històries molt similars a la Pastora d’Oques dels Germans Grimm.
Altres contes similars són per exemple: El bracalet d’or i El Senyor de Lom i el majordom Fals. El Braçalet d’or és un conte americà de Kentucky recopilat per Marie Campbell en el seu Tales from the Cloud Walking Country .
En canvi el senyor de Lom i el Majordom Fals (The Lord of Lorn and the False Steward) està inclosa com la Child Ballad número 271. La Child Ballad són un conjunt de cantarelles per a infants típiques d’Escoòcia i Anglaterra escrites a finals del segle XIX; i una d’aquestes “ballads” és la de The Lord of Lorn and the False Steward, similar a la història de la pastora d’oques.
Aquesta història es va fer tan popular que fins i tot se’n va fe runa adaptació novel·lística feta per Shannon Hale.
Com a curiositats cal destacar que el fet de que aparegui el mocador amb les tres gotes de sang és un símbol cap al passat, un passat conformat evidentment en aquesta història per la mare de la protagonista. Ja en altres històries apareixen animals que parlen, com a elements màgics que ajuden als protagonistes. El fet de que la jove sigui descoberta radica en el seu comportament, un comportament força estrany si es tractés realment d’una Pastora d’Oques. Com a molts conte el tres esdevé un nombre clau, 3 gotes de sang, 3 dies consecutives en que esdevé la mateixa escena… També és un element molt característic dels contes de fades, la princesa bona que s’acaba sobreposant a les dificultats i vencent-les, tal com passa també a la història dels Cignes Salvatges.
Il·lustracions
Començant per algunes imatges en blanc i negre, us porto unes il·lustracions de HJ Ford primer i després dues de Charles Robinson, George Cruikshank, i les dues darreres d’autor desconegut.
Ja en color en trobem algunes de Hellen Stratton, Jennie Harbour, Jessie Willcox, Kay Nielsen i les darreres del genial Arthur Rackhman .
Més il·lustracions en color d’un conte que ha esdevingut un clàssic una mica oblidat.
Són poques les portades que he trobat d’aquesta bonica història, algunes pertanyen a la novel·la basada en el conte i altres són àlbums il·lustrats.
Per acabar us deixo amb tres imatges d’estàtues o fonts dedicades a aquest bonic personatge.
