L’Albert Asensio va començar en el món de la il·lustració l’any 2007, fins aleshores havia treballat com a dissenyador gràfic, fet que es reflexa en certa manera en les seves il·lustracions.
Té un estil que combina la part més gràfica amb la relació imatge – text. Li agrada molt el treball en llapis, i mica en mica de ben segur que s’anirà fent un lloc cada vegada més gran en el món dels il·lustradors de les nostres contrades.
Recentment ha publicat un recull de Contes de Reis per a l’editorial Joventut, amb un gust exquisit en la composició de les imatges i un estil molt propi i característic.
Si en voleu saber més coses sobre l’Albert, heu de continuar llegint aquesta entrevista:
– Has treballat com a dissenyador gràfic i ara has encaminat la teva carrera cap a la il·lustració fent un postgrau l’any 2007. Què et va portar a prendre aquesta decisió?
Una sèrie de circumstàncies personals em van dur a fer el cop de cap i decidir-me a aventurar-me en aquest món de la il·lustració, era un projecte que feia anys que em rondava pel cap. De moment no me n’arrepenteixo.
– És difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració?
És difícil viure només de dibuixar, cal compaginar-ho. A més, es tracta d’un treball molt inestable. No saps mai quanta feina tindràs la setmana vinent, ni tan sols si en tindràs!
– De quin dels teus projectes et sents més orgullós? Per què?
De cada conte hi ha alguna cosa que t’hi sents identificat i cada un té el seu moment.
El que si ajuda molt a l’hora de confeccionar-los és la llibertat que et pugui donar l’editorial que te’ls encarrega. Editorials com Bambú, Cruïlla o Juventud m’han donat molta llibertat, i crec que això és reflexa en el resultat final.
– I del que menys?
Treballar per Anglaterra, és difícil, tenen una manera molt metòdica de treballar, els editors són més tancats, descriuen exactament allò que volen, però de tot treus alguna cosa positiva.
– Has publicat recentment “Cuentos de Reyes, príncipes y otros poderosos”. Què ha significat aquest projecte per a tu?
Ha estat llarg alhora de documentar-me degut a què era un recull molt divers de contes i cadascun tenia els seus propis personatges i situació històrica; ha estat molt interessant tot el procés i m’ha donat moltes satisfaccions mentre el confeccionava.
– Amb quina de totes les històries que hi apareixen et quedes? Per què?
El Príncep i l’oreneta, d’Òscar Wilde, és un dels contes que recordo llegir de petit i em va fer molta il·lusió dibuixar-lo.
– Quina de totes les històries que apareixen en aquest fantàstic llibre de Contes de Reis t’ha resultat més complicada o difícil d’elaborar?
Potser el més difícil és aconseguir donar-li una homogeneïtat a totes les il·lustracions, ja que la temàtica d’alguns contes eren molt diferents, l’annex que tots tenien era un personatge de la reialesa.
– Com et defineixes com a il·lustrador?
Sóc de treballar molt el llapis, valoro molt la part gràfica, tant estètica, com compositivament, sense deixar de banda la comunicativa, la relació entre la il·lustració i el text. M’agrada trobar-hi petits detalls que ajudin a comprendre la història que s’hi explica: els dibuixos han de complementar el text de l’autor, en cada narració parteixes de zero.
– El teu il·lustrador preferit és…
Resulta difícil anomenar-ne un sol. M’agrada molt la feina de Kaatje Vermeire, una il·lustradora alemanya, la de Pablo Auladell, la de Meritxell Duran, la de Gallardo, Arnal Ballester,Carmen Segovia…
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Aquests darrers anys s’ha anat consolidant dins el món de la imatge. I, poc a poc, crec que es valora més aquesta feina. La publicitat també hi confia….malgrat tot, encara hi ha molta feina a fer.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Sense dubte França, un país capdavanter en literatura infantil.
– Normalment pregunto a tots els il·lustradors, quin és el clàssic que els hi agradaria il·lustrar, i molts responen per la gran “Alícia al país de les Meravelles”. Tu això ja ho has fet, que ha suposat per a tu il·lustrar la portada per a aquest gran clàssic?
De fet era una il·lustració personal que vaig fer un estiu, quan estàs més lliure de feina i aprofites per fer projectes més personals. Molt content de què finalment l’editorial la comprés… ara em queda el cuquet de fer l’interior.
– Si fossis un personatge de conte series…
Doncs no ho sé…Pinotxo?
– Si haguessis de triar un conte infantil per a il·lustrar. Quin triaries? Per què?
Dintre el recull de contes d’Òscar Wilde que tenia de petit recordo el Gegant Egoista amb especial nostàlgia, era un conte trist però molt tendre.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic acabant un recull de contes de terror del segle IX per l’editorial Teide, i una portada per un clàssic com és Tom Sawyer.