Estar trist, enfadat, vermell, enamorat… L’amor, l’amistat, la por, la tristesa… Tot plegat, emocions que ens envolten dia rere dia, i que també formen part de la vida dels nens, que evidentment, els experimenten de forma diferent. Cinc contes, molt diferents, però a la vegada molt especials.
EL SECRET D’ESTIMAR, Sarah E.Burg, Editorial Robin Book –> Un conte preciós, que vaig descobrir ja fa força temps i em va enamorar profundament. Es tracta d’un conte sense paraules, i és que de fet, no li calen. És a través de les seves il·lustracions que descobrim una fantàstica història d’amor, els protagonistes aprenen a compartir, respectar i sobretot, estimar. Unes imatges molt cuidades, amb un fil argumental preciós.
LA MEDIA NARANJA, Elena Ferándiz, Editorial Thule –> Un llibre amb un format molt particular, i és que té la forma de mitja rodona i escrit en poesia, on podem trobar fragments com aquests:
“Tina estaba decidida
a encontrar su otra mitad,
pues siendo media naranja
sacarle jugo a la vida
era lo más natural.”
Una història sobre l’amor, i com mitja taronja busca la seva altre meitat per tal de treure-li tot el suc a la vida. Un bonic conte de poesia per a nens amb un final força inesperat. És molt bonic i amb un format molt original.
Un altre fragment diu així:
“Que fue de un naranjo
que no fue de un guindo
de donde cayó Tina
una mañana de frío.
¡pero le dolió lo mismo!
Y a pesar del susto
no se puso blanca
porque para eso
era una naranja.
Más sóla que la una
para sentirse entera
sintió que le faltaba
su alma gemela”
QUÈ M’ESTÀ PASSANT?, Marc Parrot Rufias, il·l. Eva Armisén Bustinda, Editorial Lumen (2009) –> Què m’està passant? és el que ens preguntem quan sentim per primera vegada alguna emoció desconeguda per a nosaltres, o bé quan no sabem ben bé allò que estem sentint. Un conte que ens parla d’emocions quotidianes com la por, la vergonya, la ràbia, l’egoisme… des del punt de vista del qui ho està sentint.
Un conte que està format per les cançons que componen tot el text del llibre, cada cançó és una emoció o sentiment i juntes estan aplegades en un cd que podem trobar al final del llibre, amb veu i lletra del gran Marc Parrot.
Pel que fa a les il·lustracions, en un inici no em convencien gaire, però s’adeqüen molt bé al text que representen i això les fa prou vàlides pel conte. Un conte d’allò més bonic.
DIMITRI, Joan de Déu Prats, Il·l. Rebeca Luciani, Editorial Baula (2009) –> Feia molt temps que us volia parlar d’un dels darrers treballs de la genial Rebeca Luciani. Ja sabem que és una il·lustradora especial i diferent; però per mi té una peculiaritat que és molt millor, i és que sap escollir molt i molt bé les històries que il·lustra. Històries que sempre van més enllà del text gràcies a les seves imatges, i a les que ella dóna una interpretació que no gaires serien capaços de donar.
La història ens explica com la titella Dimitri, totalment inanimada, mica en mica es va despertant de la seva inanimació i va prenent vida, comença a adonar-se de que al seu interior neixen emocions i sentiments, que mica en mica van despertant i es va adonant de la tristesa de la seva vida, tancat al baul del cruel titellaire que l’utilitza únicament com una eina de treball. Se li desperten les ganes de coneixement i això a la llarga el portarà a la seva pròpia llibertat.
Un conte preciós, amb unes il·lustracions precioses, amb uns colors molt encertats, i on evidentment no apareixz la figura del titellaire, potser en venjança per la seva crueltat envers al protagonista.
