Els avis són persones entranyables, plenes de saviesa i de records. Han viscut molta vida, més de la que qualsevol persona jove es pugui imaginar. Són els grans “cangurs” dels seus néts, i per sobre de tot són persones que mereixen el nostre respecte i amor. Avui us porto uns contes dolços, sorprenents i bonics.
L’AVI ÉS… L’AVI!, Lilli Messina, Editorial Takatuka –> L’avi no té gairebé cabells, té poques dents, a vegades menja papilles… En Pep, n’està absolutament segur: l’avi és un nadó! Però la mare no hi està d’acord i farà entendre amb molt carinyo i amor que l’avi no és pas un nen o un nadó. Unes il·lustracions i una història d’allò més boniques. Una història extraordinària sobre les similituds entre els més petits i els més grans.
UN LUGAR DONDE SER FELIZ, Pep Bruno, Il·l. Lucie Müllerova, Editorial Mil y un Cuentos (M1c) –> L’Antonio i el seu avi estan asseguts a la plaça sota l’ombra d’un gran arbre. Allà el seu avi li comença a explicar que una vegada ell mateix va emprendre un llarg viatge a la recerca d’un lloc on ser feliç. L’Antonio es decidirà també a emprendre el seu propi viatge.
Un conte preciós amb unes il·lustracions d’allò més maques. I vosaltres, ja heu trobat el vostre lloc on ser feliços?
