El conte de… LA REINA DE LES NEUS

20 Abril 2010
0

No resulta gens fàcil trobar una versió d’aquest famós relat d’Andersen, de fet, no és un conte especialment curt i potser per això no se n’han fet gaires versions per als més menuts, finalment m’he decidit per aquest àlbum il·lustrat:

LA REINA DE LAS NIEVES, HC Andersen, Il·l. Anastassija Archipowa, Col·l. Rascacielos – Clásica, Editorial Everest –> Es tracta d’un preciós àlbum il·lustrat amb unes il·lustracions magnífiques que ens narren aquesta història sobre l’amor, el poder la maldat… Una història màgica amb un conte que també ho és.

Els orígens de… LA REINA DE LES NEUS

19 Abril 2010
0

“Hi havia una vegada un troll diabòlic, que més que un nan era el propi diable, que va construir un mirall terrible. Era un mirall que amagava i no reflectia ni la bondat i la bellesa, convertint-la pràcticament en un gra de sorra invisible; i en canvi, la maldat i les coses dolentes les reflectia multiplicant-les per mil, així que cada vegada que el mirall reflectia alguna persona bondadosa, la transformava en terrible i fastigosa, de manera que en ella desapareixia la bondat.
D’aquesta manera el diable, va ensenyar a tots els trolls de la seva escola, les terribles imatges que podia reflectir a través d’aquest maligne mirall, de manera que tots els trolls tenien una missió: escampar per tot el món la imatge que reflectia el mirall, que segons ells deien era la única i veritable imatge del món, un món en decadència terrible.
Cansats d’escampar imatges terribles arreu, el propi diable va voler pujar el mirall fins al cel, i que els àngels veiessin la seva imatge reflectida terrible, però de camí, el mirall va acabar caient i es esmicolar. Però els efectes del mirall van esdevenir terribles, i és que arreu del món es van escampar bocins grans i petits dels miralls: bocins que es van posar en ulleres que en comptes de fer veure millor deformaven la realitat de qui se les posava, fins i tot hi ha qui li havia entrat un bocí a l’ull i feia que la seva realitat es deformés; i a qui se li allotjava un bocí al cor, aquest se li transformava en gel.
En una ciutat, en dues golfes de cases contigües hi vivien dos nens que s’estimaven molt, tant com si fossin germans, es deien Kay i Gerda. L’àvia d’en Kay quan era hivern explicava als nens històries sobre els flocs de neu, dels quals deia que tenien una reina. Un dia, un dels flocs, va caure en el test del roser de la finestra d’en Kay i aquest es va convertir en una dona que saluda a en Kay, que s’espanta i cau de la cadira.
Arriba la primavera i després l’estiu i Gerda s’enamora cada dia més del seu amic. Però un dia d’estiu mirant un vell llibre, salta un dels trossos de vidre a l’ull de Kay i se li clavà un altre al cor, que mica en mica s’aniria convertint en gel.El nen es tornà cruel, dolent i agressiu.
Tot és dolent al voltant del neu, que només veu bellesa en els flocs de neu que van caient l’hivern següent. Un bon dia surt amb el seu trineu i es troba a la Reina de les Neus amb el seu trineu blanc, al que en Kay lliga el seu i  se l’acaba emportant fora de la ciutat. Li fa dos petons, el primer al front i el segon a la galta, i li fa oblidar a Gerda i a tota la seva família. Si la Reina de les Neus li hagués fet el tercer petó, en Kay hauria mort. Així de’l va emportar al seu palau del Gel.
A la ciutat tothom pensa que en Kay ha mort ofegat al riu, tots menys Gerda que surt a la seva recerca. Al riu li ofereix les seves sabates noves a canvi del seu estimat,però el riu no semblava voler-les, ja que el Kay no era allà. Al damunt d’una barca mal amarrada, va començar a anar  riu avall amb la nena dins, i aquesta va creure que el riu la portaria fins al Kay.
Va anar a parar a la riba de davant de casa d’una vella, que la volia retenir i que mica en mica l’anava fent oblidar amb el seu menjar i les seves atencions al seu estimat Kay. La vella va eliminar totes les roses del seu jardí perquè aquestes recordarien a en Kay a la nena, i així la va retenir durant força temps.
Fins que la nena va descobrir en el jardí de flors les roses enterrades que li asseguraren que en Kay era viu.
Reempren el seu viatge i es troba amb una gralla que la condueix davant d’un castell d’una princesa molt intel·igent, on assegura que hi va arribar un noi igual que en Kay. Va entrar al castell on va trobar un príncep que no era en Kay, i la noia va començar a plorar i a explicar-li al príncep la seva aventura a la recerca del seu amor.
Va deixar el castell, en el que podria haver estat tan feliç i va tornar a emprendre la seva recerca amb vestits nous, sabates i un carruatge.
La Greda es topa amb uns bandits que la segresten i se l’emporten al seu indret. Allà es fa amiga d’una nena lladre que li diu que a en Kay se l’han emportat fins a Lapònia, i un dels rens dels lladres li diu que ell sap on està aquest llunyà i fred indret. La nena lladre allibera a Greda i als rens i emprenen el viatge a Lapònia. En el seu camí, fan dues parades. Una d’elles és a casa d’una vella lapona que els indica que han d’anar fins a Finlàndia i veure l’aurora boreal on la Reina de les Neus té el seu Palau. La vella lapona els envia a casa d’una amiga seva finlandesa que els podrà donar més informació.
La dona finlandesa explica al ren que l’acompanya que la nena ja té un poder molt gran, el del seu cor, que li ha permès recórrer un viatge tan llarg; explica que en Kay és al Palau de la Reina de les Neus feliç perquè un tros de mirall que té clavat al cor i un altre a l’ull li impedeixen veure la realitat i que només si li arrenquen, tornarà a ser el nen de sempre.
Arriba finalment als jardins del palau de la Reina de les Neus, en la sala central del Palau, al costat de l’estanc gelat que rep el nom de Mirall de la Raó, amb trossos de gels trencats en bocins idèntics es troba en Kay, intentant formar amb gel i flocs de neu, una paraula misteriosa que li permetria governar sobre ell mateix i fer el que realment volgués, però el propi bocí que tenia a l’ull li ho impedia d’esbrinar.
En Kay es trobava sol al Palau, ja que la Reina de les Neus havia marxat a fer nevar a indrets molt càlids. Aleshores arriba la nena que en veure el Kay l’abraça i les seves llàgrimes fonen el gel del cor del nen i fan caure el trosset de cristall que hi tenia clavat. Aleshores el nen en reconèixer la nena també es posa a plorar i li surt el trosset de cristall de l’ull.
Aleshores, com per art de màgia en Kay esbrina l’enigma formant la paraula que la Reina de les Neus li havia demanat: eternitat. Els dos s’agafen de la mà i marxen contents cap a casa, on tot torna a la normalitat i on creixen l’un al costat de l’altre.”

Aquesta és la història de la Reina de les Neus, una història original de Hans Christian Andersen publicada per primer cop l’any 1845, aquesta obra d’Andersen es considera una de les seves obres més famoses i també un dels seus contes més llargs. Tan és la popularitat que ha adquirit amb els anys, que ha estat adaptada a diversos mitjans.
El tema d’aquesta història és força recorrent en els contes de fades: una persona és segrestada i un altre surt a la seva recerca amb l’ajuda de diferents éssers humans, animals o màgics que finalment l’ajuden a trobar a la persona segrestada.
La història, degut a la seva llargada, és dividida en set parts, i és que Andersen va anomenar a aquesta història “El conte en set contes”, a les que a cadascuna d’elles va posar un nom:
1. Sobre el mirall i les seves peces
2. Un petit nen i una petita nena
3. El jardí de les flors i la dona que feia màgia
4. El príncep i la princesa
5. La petita lladregota
6. La dona lapona i la dona finlandesa
7. Què va passar en el Palau de la Reina de les Neus
Aquesta història com algunes altres d’Andersen té un clar missatge cristià, i és que ens parla dels àngels, es refereix al mal i al propi dimoni en la figura del Trolls que volen temptar als àngels amb les imatges del mirall. I la nena, en diverses ocasions fa servir les seves pregàries com a única esperança
També podem trobar en aquest conte molts elements característics dels contes de fades: la vella que impedeix a la Gerda continuar amb la seva recerca, com una espècie de bruixa amb poders dolents; els número tres, i és que el tercer petó hauria servit a la Reina de les Neus per matar a en Kay; i evidentment, el final feliç amb la parella reunida.
Diuen també que alguns personatges que Andersen utilitza en aquesta història es basen en antigues llegendes nòrdiques, com el Trolls que van construir el mirall, o la neu com a element del maldat.
Pel que fa a la moralina o missatge del conte, aquest ens ve a explicar que només l’alegria infantil, l’emoció, l’amor i la bondat podran portar a un desenllaç feliç de la història. L’amor és més fort que el propi mal.
Tan popular va esdevenir el personatge de la Reina de les Neus, que en altres històries i llibres i obres escrites a posterior apareix aquesta temible antagonista femenina que sempre viu en el seu palau de Gel. Ha arribat també al cinema i a la televisió, al ballet i també al ballet sobre gel.

Il·lustracions
Començant amb unes il·lustracions en blanc i negre, i amb una portada d’un recull de contes d’Andersen força antic il·lustrat per Edmund Dulac comencem:

En color us deixo aquestes boniques imatges d’il·lustradors d’arreu.

Ara us deixo amb algunes portades franceses d’aquesta història.

En anglès són les següents:

Un parell de portades alemanyes i una japonesa acaben amb aquesta sèrie de boniques il·lustracions.

3a TROBADA D'IL·LUSTRADORS A GRÀCIA

18 Abril 2010
0


El proper dia 23 d’Abril, en motiu del Dia de Sant Jordi, un dels actes més destacats que es duen a terme enguany és, com ja ho va ser en les dues edicions anteriors, la Trobada d’Il·lustradors. Evidentment és un acte destacat per a mi, perquè a nivell personal sento una gran admiració per les persones que hi ha darrera de les il·lustracions i somnis dels nostres infants. Enguany, no podia ser diferent, i s’organitza matí i tarda el mateix acte que el dels dos anys anteriors a Pla del Salmerón (inici del Carrer Gran de Gràcia).

Cal destacar però que aquest any, es farà una exposició d’originals de l’il·lustrador Javier Saéz Castán del 21 al 27 d’Abril a la Seu del districte (Plaça de la Vila 2) a la Sala d’Exposicions. Aquesta és una de les novetats que ens porta aquesta trobada, que per la resta serà igual que els anys anteriors.

La tercera trobada comença al matí a les 10h, i per la tarda a partir de les 17h. Us deixo amb el llistat d’il·lustradors que hi participaran, n’hi ha de molt bons, ja veureu:

MATÍ
a partir de les 10h.
• Lluís Farré
• Elena Odriozola
• Javier Sáez Castán
• Aitana Carrasco
• Gustavo Roldán

TARDA
a partir de les 17 h.
• Mariona Cabassa
• Roger Olmos
• Gustavo Roldán
• Lluís Farré
• Elena Odriozola
• Javier Sáez Castán
• Aitana Carrasco

Un cop més els organitzadors de tot plegat són Casa Anita i L’Editorial Ekaré, amb la col·laboració de Libros del Zorro Rojo, Kalandraka, Thule, A Buen paso… i tota una sèrie d’editorials i llibreries que no s’han volgut perdre aquest acte.

La il·lustració del cartell l’any passat va anar a càrrec d’un bon amic del Trompeta, l’Ignasi Blanch. Aquest any és d’en Javier Saéz Castán, extreta del seu llibre “La merienda del Señor Verde”, un il·lustrador amb un estil molt particular.

Jo evidentment hi seré, i vosaltres?

Explica'm… CUENTOS DE REYES, PRÍNCIPES Y OTROS PODEROSOS

18 Abril 2010
0

CUENTOS DE REYES, PRÍNCIPES Y OTROS PODEROSOS, Pablo Manzano, Il·L. Albert Asensio, Editorial Juventud (2010) –> Un llibre fantàstic que recull tot un seguit d’històries i contes populars de la literatura universal d’arreu del món sobre Reis, prínceps i poderosos. I és que el Reis sovint són éssers malvats i cruels, altres vegades generosos i piadosos, algunes vegades cobdiciosos i egoistes. Però siguin com siguin, són per damunt un dels personatges més clàssics i importants de la literatura infantil de tots els temps.

El llibre divideix les històries en funció de com són els governants:

– Justos, savis i piadosos

– Cruels, superbs i capritxosos

– Burlats, tontos i enamorats

Podem trobar històries com: Hamlet, el Príncep malvat, La maldició de Mides, Les natges del califa, Hans El Tonto…

Un munt d’històries amb unes il·lustracions boniques, sorprenents i precioses de l’Albert Asensio, i una gran selecció de contes sobre Reis per tenir a la vostra biblioteca particular.

Presentació de… 10 VIATGES I 1 SOMNI

17 Abril 2010
0

El proper dimarts dia 20 d’Abril a les 19:30h tindrà lloc a l’Alliance Française de Sabadell la presentació del primer llibre en pop-up del tàndem Meritxell Martí – Xavier Salomó. Un conte preciós que val la pena conèixer i mirar, si hi voleu assistir, també hi seran presents l’editora Noemí Mercadé i Joan Campàs, doctor en Art i professor de la UOC.

Un conte publicat per Combel que és una autèntica delícia, així que ja ho sabeu la cita és:

20 d’Abril a les 19:30h

Alliance Française de Sabadell

C/ Sant Joan 35

Hi esteu tots convidats!

El Trompeta recomana… CONTES DE SOMNIS I ESPERANCES

16 Abril 2010
0

Avui us porto uns contes molt especials, i és que tots ells tenen alguna cosa que els fa diferents, únics, emotius, sensibles… Se’n podria dir de moltes maneres, però tots ells ens porten a llocs perfectes, ens fan viatjar a través dels nostres somnis i esperances a llocs meravellosos, llocs on tan sols hi pot arribar la nostra imaginació, o potser no?

Eren contes difícils de classificar, però no per això menys bonics, i és per tots plegat, que m’he decidit a incloure’ls junts en un sol article.

HURACÁN, Txabi Arnal, Il·l. Neus Bruguera, Editorial Kalandraka –> Tot comença amb una brisa molt agradable, que es va convertint en un vent cada vegada més fort, un vent que arrenca els barrets dels caps de la gent, les teules de les teulades i que mica en mica se’n va enduent els colors de tot un poble. Un vent que a lo millor passarà i que gràcies al aleteig d’una papallona podrà tornar els colors robats al poble, tornant de nou a la bellesa inicial, o potser ens acabarà semblant tot més bonic del que era en un principi.

EL CAZADOR Y LA BALENA, Paloma Sánchez, Il·l. Iban Barrenetxea, Editorial OQO –> Aquesta és la història del viatge d’una balena solitària a la recerca d’una família, i també del viatge d’un caçador que intenta caçar-la. Recorrerà mars i oceans, dies i nits perseguint sense descans el seu preat trofeu. Una història sobre la solitud i l’esperança d’aconseguir complir u somni perseguit durant molt i molt temps, però les esperances dels dos protagonistes d’aquesta història són ben diferents. Al final, quan tot sembla encaminar-se cap a un desenllaç tràgic per a la balena, tot sembla canviar per uns instants…

És un conte preciós, fascinant i sorprenent, on no només podem trobar una història preciosa, sinó unes il·lustracions realment màgiques.

Un àlbum magnífic!

EL JARDÍ CURIÓS, Peter Brown, Trad. Mireia Albert Varela, Editorial Takatuka –> És per a mi un plaer poder-vos portar un àlbum infantil d’aquesta magnífica editorial, es tracta de la història de Liam, un nen que, un dia, tafanejant per la seva trista i gris ciutat, descobrirà un jardí estrany però en dificultats. És en aquest moment en que es decideix a ajudar a fer créixer les plantes, sense ni plantejar-se el que està a punt de provocar. I és que amb el pas del temps, el jardí prendrà vida pròpia i començarà a estendre per tots els racons i indrets d’aquella ciutat fins aleshores gris.

Un viatge magnífic i sorprenent que ens portarà a somiar amb jardins enmig del gris de les ciutats.

MÓN LLIBRE 2010

15 Abril 2010
0

Enguany, es celebra Món Llibre, tot un èxit que s’organitza des de l’any 2005, es tracta un festival de la literatura infantil, adreçat per a infants de fins a 12 anys. Així que aquest cap de setmana, els dies 17 i 18 voleu gaudir d’un espai per tal de que els més petits coneguin contes, mirin i remirin, facin activitats entorn al món de la literatura… Aquest és el vostre espai.

L’acte té lloc als espais del CCCB, Plaça de Joan Coromines i MACBA, i l’horari és des de les 11 del matí fins a les 19:30 h de la tarda.

Es realitzen un munt d’activitats i si en voleu saber més, us adjunto el link on podreu trobar el programa.

Dibuixant a… ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

14 Abril 2010
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte de… ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

13 Abril 2010
0

Trobar un llibre o versió d’aquesta història és d’allò més fàcil, n’hi ha moltes i algunes d’elles de molt bones i de molta qualitat, podem trobar reedicions amb les il·lustracions originals, altres Alícies il·lustrades per il·lustradors ja consagrats, i apostes més agosarades amb il·lustradors potser una mica més desconeguts. Però de fet, aquesta secció consisteix en portar-vos un conte i no un llibre, i per tant una adaptació d’aquesta història, i després de donar-hi moltes voltes m’he decidit per aquesta.

ALÍCIA I EL PAÍS DE LES MERAVELLES, Àngel Burgas, Il·l. Ignasi Blanch, Editorial La Galera (2007) –> Al sentor Dodgson li agrada molt inventar històries sobre nenes que van darrera de conills blancs d’allò més ben vestits, i a l’Alice Liddell, li agrada molt escoltar aquestes històries, perquè la protagonista es diu com ella.

A partir d’aquest punt, ens trobem amb una fantàstica adaptació de la gran Alícia al País de les Meravelles amb unes magnífiques i dolces il·lustracions del genial Ignasi Blanch, que com sempre acompanya als textos d’una sensibilitat especial.

Els orígens de… L'ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

12 Abril 2010
0

“Vet aquí una vegada que l’Alícia estava asseguda en un arbre avorrida mentre la seva germana llegia. De sobte va aparèixer un Conill Blanc vestit amb jaqueta i armilla que portava un rellotge de butxaca a la mà i es va amagar en el seu cau. L’Alícia el va seguir i de sobte el cau es converteix en una espècies de pou pel que l’Alícia cau i cau durant molta estona.
És així com arriba a un món fantàstic, surrealista i ple de paradoxes. Allà comencen les seves aventures. El conill ha desaparegut i l’Alícia beu d’una ampolla que la converteix en una nena de només 28 cm. Intenta recuperar la seva alçada i es menja un pastís que la fa medir més de dos metres; agafa una clau que hi ha al damunt d’una taula i que obra la porta d’un jardí.
Com no para de créixer no pot accedir per la porta i desesperada es posa a plorar. Tan plora que ha de nadar per no ofegar-se. També nedant es troba a un munt d’animals que intenten no ofegar-se i tots junts arriben a terra ferma. Un dels animals el Dodo decideix organitzar una carrera per secar-se i en ella decideix que tots guanyen.
El ratolí també explica el perquè odia tan als gossos i als gats, aleshores l’Alícia parla de la seva gata i la seva habilitat per caçar ratolins i tots els animals acaben deixant-la sola de nou.
De nou veu al Conill Blanc que busca al seu ventall i li mana a l’Alícia que confon amb la seva criada que li busqui. A la casa del conill blanc, l’Alícia troba el ventall i una altra ampolleta que de nou beurà i la farà créixer. Aleshores quan el conill arriba a casa i veu un braç enorme sortint per la finestra, demana ajuda i la multitud comença a tirar panets màgics que faran que l’Alícia torni a ser petita, i de nou es queda sola allunyant-se de la multitud.
Es perd en un bosc i s’atura davant d’un bolet gegant on hi troba asseguda a una eruga blava que després de discutir amb ella sobre la seva alçada, li diu que hi ha una meitat del bolet que la farà créixer i una altra que la farà disminuir. Menja un tros de cada cantó sense saber quina de les dos la farà tornar a la seva alçada habitual. Finalment, aconsegueix una proporció adequada i es guarda bocins del bolet.
Arriba a una casa de 1’20m i menja bolet per tenir una mida adequada per poder-hi entrar. La casa és de la Duquessa que ha estat convidada per la Reina de Cors a jugar al Croquet, també hi viu  el gat Chesire, i un nadó que acunat per l’Alícia s’acaba transformant en un porquet. Fuig de la casa i es troba de nou amb el gat que la convidarà a anar a veure el Homenet del té o la Llebre de la Massa. La nena es decideix per la segona opció.
Quan arriba es troba la Llebre, el Homenet del té i un liró prenen el té a la porxada de la casa, l’Alícia s’hi uneix i acaba fugint atabalada per les endevinalles i probes a les que l’han sotmesa.
Arriba l’hora de la partida de criquet i l’Alícia és convidada per la Reina. La Duquessa ha estat apressada per arribar tard a la partida i amb l’Alícia podem trobar de nou al conill Blanc. En el joc, en comptes de boles es feien servir eriçons i flamencs en coptes de pals de criquet. Tothom jugava sense ordre i la Reina anava manant decapitar a qualsevol que la contradigués.
Enmig de tot aquest caos, apareix el cap del Gat Chesire i la Reina ordena que li tallin. Però com li podran tallar si no ha aparegut el cos del gat? Per resoldre l’entrellat l’Alícia diu que la Duquessa ho podrà explicar, ja que és la propietària del gat i així és alliberada. El gat desapareix del tot.
L’Alícia és portada per la Reina davant de la Falsa Tortuga perquè li expliqui la seva història, però és l’Alícia qui li explicarà tot el que li ha passat d’ençà que va caure pel cau del conill. E sobte algú crida que es farà un judici i l’Alícia hi va sense pensar-s’ho gaire. L’acusat era la “sota” de cors acusada de robar uns pastissos de la reina. Van cridant als testimonis i l’Alícia comença a créixer de nou, és aleshores quan és cridada per testificar.
Finalment l’acusat és innocent i Alícia que diu que no en sap res, ha de ser decapitada. Quan les cartes soldats salten per capturar-la, la nena es desperta a la falda de la seva germana.
Tot havia estat un somni.”

Aquesta és la història de Les aventures d’Alícia al país de les meravelles, obra de literatura anglesa creada pel matemàtic, sacerdot i escriptor Charles Lutwidge Dodgson, conegut sota el pseudònim de Lewis Carroll, l’any 1865. Es tracta d’un seguit de relats dividits en 12 capítols en els que se’ns narra les aventures i desventures de l’Alícia en el fantàstic món de les meravelles. Un relat ple d’al·lusions satíriques als amics de l’escriptor, l’educació anglesa i la política de l’època.

La primera edició fou il·lustrada per John Tenniel que es va inspirar en l’obra i indicacions que Carroll li anava donant. De fet és a partir de les primeres il·lustracions que s’han inspirat tota la resta. Pel que fa a la primera edició de 1865 només se’n conserven 23 exemplars, de les que 17 pertanyen a diferents biblioteques, tota una obra d’art que val la pena conservar. Però les aventures de la intrèpida Alícia no es van acabar amb la publicació d’aquest llibre, ja que hi ha una segona part sota el títol de “A través del mirall i el que Alícia hi va trobar” que no va aconseguir aclaparar tan èxit com la primera.

Tan gran fou la repercussió d’aquesta obra que molts dels seus personatges són recordats de manera individual i reconeguts fora del món de l’Alícia, com el Conill Blanc, la Reina de Cors, el gat Chesire…

Però d’on es va inspirar Carroll per escriure aquesta obra? El procés de gestació de l’Alícia al país de les meravelles va tenir tres fases. La primera fou quan el seu autor durant un passeig pel riu Tàmesi l’estiu del 1862 amb el reverend Robinson Duckworth i les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice y Edith d’entre 13 i 8 anys va començar a explicar les històries d’un personatge inventat l’Alícia en un món màgic, en una parada de la seva passejada degut a la calor que feia.

Tant va agradar a les nenes aquestes històries, sobretot a l’Alice que li van demanar insistentment que les escrivís, va ser així com Carroll es va decidir a crear una història amb aquest personatge i com comença la segona fase de gestació de l’obra. Al Novembre d’aquell mateix any i fons el 1863 Carroll va estar escrivint i dibuixant el manuscrit de l’obra que li va enviar a l’Alice.

Tant va agradar que George MacDonald  el van animar a fer-ne la publicació per a tothom, i va ser així com Carroll es va decidir,va afegir dos capítols més i va deixar en mans de l’il·lustrador professional anglès John Tenniel, les imatges del conte, degut a que dibuixar-les ell mateix li hauria requerit més temps del que realment disposava.

Pel que fa al personatge d’Alícia, Carroll volia que s’inspirés en la nena Alice, però l’il·lustrador s’hi va negar, tot i que els resultats finals ens van portar a una Alícia força similar a la Alice real.

En relació a la resta de personatges en podem destacar uns quants:
– La Reina de cors: té molt mal geni, molta facilitat per decapitar a tot aquell que li porti la contraria i és com la figura de les cartes.
– El gat Chesire: d’ell l’única descripció que apareix en el conte és el seu inconfusible somriure i que té la propietat d’aparèixer i desaparèixer dels llocs quan li ve de gust, a la vegada que el primer que apareix sempre és aquell gegant somriure.
– El conill Blanc: és el primer personatge que apareix en el llibre després de l’Alícia, i de fet és un dels més populars i característics, sempre va vestit amb jaqueta i armilla i porta un rellotge de butxaca del que sempre està força pendent.
– El “Mad Hatter” o “Sombrerero”, també conegut com l’Home del té: es caracteritza per tenir un caràcter peculiar, força estrambòtic i no estar mai gaire allunyat de la seva tassa de té.
– La Duquessa, l’Eruga, el Rei, els Soldats de la Reina, la Falsa Tortuga… Tots ells acaben formant l’elenc de personatges d’una de les històries més inversemblants escrites mai.
Cal destacar també que apareixen personatges no inventats per Carroll, sinó que són propis de contes de fades anglesos, com per exemple: en Humpty Dumpty, en Tweedledum i Tweedledee Tweedledum, Tweedledee, tots ells protagonistes de Nursery Rhymes, cançons infantils típiques britàniques.

A partir de la versió de Carroll se n’han fet nombroses versions no només en forma de llibre o conte, sinó evidentment en adaptació cinematogràfica, la primer d’elles de 1903, però una de les més famoses, la de Disney es va estrenar el 1951. Aquesta versió combina elements tant de la primera com de la segona part, tot i que per títol només es diu Alícia al País de les Meravelles. Actualment s’està filmant una nova versió dirigida per l’aclamat Tim Burton i protagonitzada per Johnny Depp, Anne Hathaway, Helena Bonham Carter, Alan Rickman i Christopher Lee.
En fi, un autèntic clàssic.

Il·lustracions
Per començar us porto unes quantes il·lustracions de John Tenniel de 1865 on s’observen alguns dels passatges més característics d’aquesta gran Alícia al país de les Meravelles.

Per poder continuar, no cal que m’oblidi d’una imatge del primer manuscrit escrit per Carroll del capítol 1 dibuixat per ell mateix.

Il·lustracions ja en color, però algunes força antigues són les que us porto ara, les primeres d’Arthur Rackman.

Ara us porto dues il·lustracions de dues catalanes, la primera és de Vèlia Bach, la segona de Sílvia Ortega.

Ara us deixo amb unes quantes portades en anglès. La primera és de 1898, i la segona és amb il·lustracions de John Tenniel en color.

Aquesta història però ha arribat a travessar continents i oceans i ens acostem fins a l’Àsia on podem trobar diverses versions orientals de la història, alguna de destacables és una Coreana.

Per acabar us deixo amb una imatge de l’adaptació cinematogràfica de Disney.