Evidentment, no em podia estar d’anar al cinema a veure aquesta adaptació de la història de l’Alícia al país de les meravelles, i la veritat és que vaig sortir del cinema força contenta.
Com a admiradora de la literatura infantil i juvenil, era evident que no me’n podia estar de llegir-ne l’original, i cal dir que aquesta adaptació cinematogràfica poc té a veure. I potser per aquest fet, va venir la meva decepció final. El llibre original és protagonitzat per una nena d’uns 8-10 anys, i representa que tot es tracta d’un somni de la nena que va a parar al fantàstic món de les Meravelles.
Doncs bé, la idea del film, sorgeix a partir dels “somnis” que té la nostra Alícia, 13 anys després. Quan ja és tota una dona de 20 anys. A partir d’aquí sorgeix una història que res té a veure amb la “primera aventura” de l’Alícia.
Seguint al conill blanc, va a parar al món de les meravelles de la mateixa manera, arribant a la mateixa sala, però a partir d’aleshores els fets es succeeixen de manera diferent, i comença una nova aventura. Apareixeran sens dubte, els personatges més característics de l’Alícia al país de les meravelles amb una personalitat molt similar a la descrita en el llibre de Lewis Carroll.
La reina de Cors obsessionada en tallar caps, el Conill Blanc que sempre fa tard, la llebre de Març, el Barreter i la seva bogeria, l’ambigüitat del gat Chesire amb aquell somriure permanent al rostre, l’enigmàtica oruga blava que sembla respondre sempre a les preguntes amb una altra pregunta, i evidentment una Alícia amb un caràcter molt similar al llibre.
Per la resta, oblideu-vos de la història original i centreu-vos en veure una aventura diferent. Sí, potser una mica massa ensucrada degut a la participació de Disney, però amb la recreació d’un món fantàstic, i la genial caracterització dels seus personatges.
Com a curiositat, destacar que em va encantar la manera en que van vestir a la Alícia, de blau evidentment, però allunyada de l’estil que la caracteritzava en la història inicial. Uns vestits realment d’allò més bonics.
A mi em va agradar, així que em quedo amb aquesta sensació. Això sí, jo em quedaria al País de les Meravelles amb el fantàstic Sombrerer.