Hola a tots i totes!
L’altre dia, amb el cole vam anar d’excursió, i tot i ser un dia esgotador, va ser d’aquells dies que et recorden el perquè t’agrada tant ser mestra. Sempre quan marxem d’excursió, com a mestra vaig amb una tensió afegida. Tensió, perquè estàs al càrrec de 25 nens en un espai que no és al que tots estem acostumats; autocars, vòmits i marejos; que caiguin i es facin alguna esgarrinxada… i acabem tornant tots bruts, cansats i mig adormits a l’autocar.
Del que em quedo però de l’excursió de l’altre dia, és que de tant en tant, una excursió et serveix per desconnectar de la rutina diària de l’aula. Tanta fitxa, lletres i nombres es substitueixen per excursions al bosc, carreres al camp de futbol, veure algun que altra animal de granja… La veritat és que el que més em va agradar va ser el “partit”, si se’n pot dir així que vam fer tots els nens (uns 65) contra dues senyoretes i 6 o 7 pilotes. Vinga a córrer amunt i a baix, i per una estona oblides les diferències entre mestra i alumne, i et tornes en certa manera un d’ells, i després de tornada a l’autocar t’encantaria poder-te quedar adormida igual que fan els teus nens després d’una jornada tan intensa…
També em va sorprendre moltíssim, com pensa el cap d’una nena de quatre anys en el camí de tornada a l’escola amb l’autocar. I és que vaig tornar amb una d’elles, i em va semblar molt curiós, tot el que pensava i com s’anaven els seus pensaments d’un tema a l’altre i m’ho anava comentant. Que si havia vist moltes grues, que si hi ha cotxes de molts colors, però molts són del mateix, que si havia anat al cine fa poc a veure una pel·lícula de dos “chiguagües” que s’enamoren i es casen… Ha estat molt divertit, i ha estat d’aquelles converses que et fan adonar perquè els nens són tan especials: perquè són planers, sincers, van de cara, són honestos, innocents, divertits… Llàstima que moltes d’aquestes qualitats les persones les perdin quan són grans. El món seria molt més senzill en la ment d’un nen o nena de quatre anys.