Elefant Trompeta

L’Art és present en molt àmbits, en els pintors i les seves obres, els escultors i les seves escultures, els músics i les seves cançons, els directors de cinema i les seves pel·lícules… Avui us porto alguns contes, tots ells molt diferents, però amb un tema en comú, en cadascuna de les seves pàgines, s’hi respira art.

PICASSO I MINOU, Priscilla I. Malatbie, Il·l. Pau Estrada, Editorial Joventut (2010) –> Una de les apostes més fermes d’aquesta editorial, el passat mes de març fou aquesta. Es tracta d’un àlbum il·lustrat preciós que ens narra part de la vida i obra de Picasso en un moment determinat de la seva carrera. Per fer-ho, ens guiarà el gat de Picasso Minou, al que no li agraden gens la melancolia que desprenen les obres de Picasso en la seva època blava. Minou, però, ajudarà al seu amo a sortir i fer-se famòs, i ens guiarà també per la seva època rosa.

Pels enamorats de París,  també és un llibre que us encantarà, segur que hi reconeixeu molts dels carrers i ambients on es desenvolupa aquesta història. Una autèntica joia!!!

LAS MENINAS, Patricia Geis Conti, Editorial Combel (2010) –> Aquest títol forma part de la col·lecció Això és art!, una col·lecció del qual Las Meninas és el segon títol. Un llibre pop – up que ens permet conèixer la història de creació d’aquest enigmàtic quadre de Velàzquez, com es va fer, la perspectiva de l’artista al crear-lo, la seva història, els seus protagonistes, les versions fetes a posterior… Tot ell acompanyat amb pop-ups i desplegables i un text que ens explica d’allò més bé, tot el relacionat amb aquest quadre.

JOVE PER SEMPRE, Bob Dylan, Il·l. Paul Rogers, Editorial Blume –> Una cançó per a aquells que siguin fans d’en Bob Dylan i que recordin aquesta cançó com una de les més emblemàtiques de l’artista. Un conte també per aquells que apreciem els bons il·lustradors i les magnífiques històries que es poden desprendre d’una sola il·lustració. Amb un títol optimista com el d’aquesta cançó, d’aquest àlbum il·lustrat només se’n pot desprendre un missatge positiu.

EL SENYOR FORTUNY, Bet Cantallops, Il·l. Jordi Sunyer, Editorial Hipòtesi –> aquest àlbum il·lustrat s’endinsa dins de l’obra de l’artista Mariano Fortuny, sobretot pel que fa referència al seu procés creatiu. Un conte editat en motiu de l’exposició Fortuny, el mag de Venècia, realitzada a La Pedrera de la Fundació Caixa Catalunya, per tal d’acostar a tothom l’obra d’aquest artista. Una setmana de la vida de l’artista plasmada en el paper a través d’un text molt acurat i d’unes il·lustracions precioses.

Us agradarà, és molt maco!

Avui us porto una exposició, si la podem anomenar així, d’allò més curiosa. Es tracta de l’Elephant Parade London 2010. Una campanya per la conservació i protecció dels elefants asiàtics, per tal de dur a terme aquesta iniciativa, Elephant Family i Elephant Parade han col·laborat demanant a 250 artistes per tal de que pintessin com ells volguessin un elefant de grans proporcions que es podria veure pels carrers, places, i monuments més emblemàtics de Londres. Un projecte que té per objectiu recaptar 2 milions de lliures per ser donades en benefici d’aquests elefants. I és que es subhastaran aquests 250 elefants, i a part s’estan venent repliques en miniatura de cadascú dels 250 dissenys dels artistes.

Un projecte preciós que ha inundat Londres d’amics del Trompeta. Els voleu veure amb mi?

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

El passat dissabte no vaig poder evitar fer una visita als amics d’Abracadabra que a part de tenir sempre propostes d’allò més interessants, aquesta vegada comptaven amb una exposició del concurs de MOVING BOOKS del que ja us vaig parlar.

Es tracta de llibres fets única i exclusivament a mà, amb moviment, desplegables, pestanyes, pop-ups… Tot un art d’allò més artesanal que es reflexa en aquestes imatges que m’he decidit a portar-vos.

“Diu la llegenda que si et trobes amb un Leprechaun, l’has de capturar, ja que cadascú d’aquests diminuts follets amaga una olla plena d’or, i que només si l’atrapes i no el perds mai de vista, et confessarà on amaga el seu tresor i faràs fortuna.”
Doncs bé, ara us explicaré una antiga història sobre un noi que no ho va fer gaire bé, això de no perdre de vista al seu Leprechaun:
“Hi havia una vegada en Niall O’Leary estava al camp, ja que era granger, quan de sobte va sentir com uns copets. Era el so d’un martell, però semblava molt i molt petit. Busca que buscaràs, va esbrinar d’on provenien els sorolls. D’un Leprechaun que s’estava arreglant la seva petita sabata a cops de martell. I corre que correràs en Niall el va capturar i li va fer prometre al follet que li confessaria on amagava el seu tresor.
Aleshores el va portar fins al lloc en qüestió, però estava sota terra i en Niall no duia pas cap pala. El follet, li va dir que agafés el seu mocador vermell de seda i el lligués a la tija de la flor més propera, així quan tornés de casa de buscar la pala, reconeixeria el lloc on estava enterrat el tresor ràpidament. Dit i fet, el noi va confiar amb el follet i així ho va fer. Però més gran fou la seva sorpresa, quan en tornar de casa amb la pala, es va trobar que a la tija de totes les flors del camp hi havia lligat un mocador de seda vermell. I el nou mai va poder saber on estava amagat el tresor.”

Aquesta història que us he explicat ara es diu L’olla d’or, i forma part de la cultura Irlandesa i de les innombrables versions que corren entorn als Leprechauns i a les seves olles d’or. Però sens dubte és una de les més famoses, i és explicada arreu i sovint el noi en compte d’un mocador, el que penja de la tija de la flor o dels arbustos és un mitjó vermell o una cinta, i en totes les versions és enredat pel follet.
Però una de les meves boniques i fins i tot de les més populars, és la història que explica que al final de cadascú dels Arcs de Sant Martí que es poden formar s’amaga una olla d’or plena de tresors custodiada per un Leprechaun, i que cap mortal mai ha estat de moment, capaç de descobrir. I és que ningú troba pas el lloc d’on neix l’Arc de Sant Martí.
Els Leprechauns provenen del folklore irlandès i es tracten d’uns personatgets menuts i vells, amb barbes sovint pèl-roges i vestits en la seva totalitat de color verd, amb barret i sabates gran amb boniques sivelles lluents, i alguns fins i tot porten pipa. Aquesta és la imatge que tenim sobre aquest personatge, però alguns estudiosos afirmen que era possible veure’ls vestits amb jaqueta vermella, botons platejats, calça curta blava o marró i barret de copa alt, de manera que podem intuir que lo d’anar tot vestit de verd fou una adaptació posterior per relacionar aquest petit follet amb el dia de Sant Patrici.

Poden fer entre uns 15 centímetres i mig metre. Tenen fama de ser bons bevedors i és que els hi agrada molt la cervesa, i diuen que el seu ofici és el de sabaters, però mai acaben un parell de sabates sencer. Però sobretot  són molt rics, i és que segons diuen ja habitaven la illa abans de que arribessin els celtes; i d’ella en guarden els seus principals tresors i secrets, i en això radica el seu més gran poder.  Són astuts i enreden a qualsevol, ja que si els hi preguntes pel seu tresor poden fer-te ficar la mà en un eixam d’abelles, que et caigui un tronc d’arbre al cap o desaparèixer sense deixar rastre. Són entremaliats però no arriben a ser dolents del tot, però duen la seva tasca a terme de manera molt eficaç, i és que encara ningú no ha descobert els seus tresors.

Hi ha una dita popular a Irlanda que diu que els Leprechauns són petits però tenen un cor enorme.

Són uns personatges que adquireixen molta popularitat un dia a l’any en particular el dia de Sant Patrici (17 de Març), patró d’Irlanda, on tota la ciutat es tenyeix de verd. Ha guanyat tanta popularitat que s’han adaptat diverses versions de les seves llegendes a contes, obres de teatre i fins i tot, pel·lícules. I és que han esdevingut un autèntic símbol d’Irlanda.

Així que ja sabeu, si mai us topeu amb un personatge menut, amb barba, pipa i tot vestidet de verd, no dubteu amb atrapar-lo que potser us acaba confessant on amaga el seu tresor. Això sí, aneu amb cura de no deixar-vos enredar.

Il·lustracions
Primer de tot us vull presentar unes quantes il·lustracions del Leprechaun, la primera d’elles és de l’any 1900, algunes són més serioses, altres més divertides i algunes fins i tot insolents. Però totes ens donen una versió molt similar d’aquest personatge.

Ara per acabar us deixo amb imatges que expliquen la llegenda dels Leprechauns i l’arc de Sant Martí.

Una història fascinant per a un personatge que, sens dubte, encara ho és més.

ARTISTES INSÒLITS, Daniel Monedero, Il·l. Òscar T. Pérez, Editorial La Galera (2009) –> Aquest és un àlbum il·lustrat que no està pensat pels més menuts, de fet és per a nens d’a partir de 10 anys, però el dia en que el vaig descobrir a la llibreria em va semblar fascinant, preciós. Es tracta d’un llibre- catàleg de pintura, però un catàleg diferent, i és que el que recull no és una mostra de diferents obres d’art, sinó una mostra dels diferents artistes que hi ha darrere de cada obra. Des del pintor de fum, fins al pintor de somnis…

Les il·lustracions són precioses, magnífiques… si en voleu saber una mica més només us calen veure aquestres il·lustracions i el vídeo que les segueix.

Bioviva és una marca de joguines Francesa que s’ha estès a altres indrets del continent amb una filosofia de mercat molt clara: oferir jocs de taula divertits, educatius i relacionats amb el respecte i cura del medi ambient.

Tenen jocs d’aventures, per a tota la família, jocs de 6 a 99 anys, i l’apartat que em va cridar més l’atenció, els jocs destinats a infants d’entre 3 i 6 anys.

Són jocs de funcionament senzill, també tenen dominós o trencaclosques. Poquets, però molt interessants, amb unes il·lustracions d’allò més dolces i coloristes.

Si en voleu veure una petita mostra, us deixo amb algunes imatges.

La recomanació que us porto avui és d’una col·lecció, protagonitzada per un simpàtic i tendre elefant que té per nom, Tembo. El Tembo ens explica com viu el dia a dia a la selva, amb els animals que el rodegen, les coses que li passen, un altre dia surt a jugar…La quotidianitat per a un simpàtic i petit elefant. Em va cridar molt l’atenció, la seva extrema senzillesa en les il·lustracions que són en format collage. Els llibres són de cartró i estan pensats per aquells nens que tot just s’inicien en l’art de la lectura. El fil conductor dels llibres és ben senzill, i és que cadascuna de les històries ens narra un dia diferent en la vida d’en Tembo. El pas del dia es veu reflectit en el sol que va apareixent pàgina rere pàgina i que es va movent des del moment que surt fins que se’n va. Els títols de la col·lecció són els següents, i a mi em van agradar moltíssim:

VÉS PAS A PAS AMB EN TEMBO, Teresa Campos, Editorial Intermón Oxfam

EN TEMBO SURT A JUGAR, Teresa Campos, Editorial Intermón Oxfam

EN TEMBO I ELS ALTRES, Teresa Campos, Editorial Intermón Oxfam

EN TEMBO, EL PETIT ELEFANT, Teresa Campos, Editorial Intermón Oxfam

La Carmen Queralt fa uns quinze anys que es dedica al fantàstic món de la il·lustració, amb el seu estil fresc, sorprenent i fàcilment reconeixible. La vaig conèixer amb el seu “Anem de festa” i l’he retrobada amb un conte preciós de “El mundo al que vienes”. Sens dubte una il·lustradora que no deixa a ningú indiferent:

– Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració?
Hace unos quince años.

– Com vas decidir començar en aquest món?
Siempre me gustó dibujar pero entré de forma casual. Una amiga de un amigo trabajaba en una editorial y estaban buscando alguien para ilustrar. Y me empujaron a hacerlo.

– És difícil fer-se un lloc com a il·lustradora?
Sí, cuesta hacerse un lugar como en cualquier otra profesión supongo. Aquí como solemos ser freelance es quizá un poco más difícil.

– De quin dels teus treballs et sents més orgullosa? Perquè?
Del último que he hecho “ El mundo al que vienes”. Porque he trabajado con mucha libertad y porque está dedicado a mi sobrina que me encanta y a la que recibi con mucha alegría.

– Quina és la il·lustració que recordes que més difícil et va resultar?
No sé si difícil, pero se hacen muy pesadas esas en las que hay que meter un montón de cosas porque luego los niños tienen que trabajar con ellas.

– Com definiries el teu estil?
Eso me resulta difícil de definir. No es descriptivo, mas bien evocativo,con imágenes sencillas,con humor y en las que se muestren las emociones. O eso intento.

– Com és el teu lloc de treball?
Una habitación no muy grande con mi mesa de dibujo, una estantería con todo lo que necesito(libros sobre todo), un mueble de cajones con muchisimos papeles y un balcón.

– Un il·lustrador és…
Alguien que mira.

– Si et proposessin il·lustrar algun conte clàssic, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Las siete cabritas y el lobo. Porque era el favorito de mi hijo.

– Si fossis un personatge de conte series…
El conejo blanco de “ Alicia” que da paso a un mundo de libertad.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Creo que ahora mismo, Francia.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
En general, la literatura infantil se está moviendo bastante, aquí vamos un poco más a remolque aunque me parece que con tendencia a mejorar, a pesar de que en estos momentos la crisis se note bastante.

– Quins són els teus propers projectes? Se’n pot saber alguna cosa?
Estoy preparando varias cosas. Un cuento sobre los reyes magos, con texto de un amigo. Otro sobre una chistera mágica para un texto que me han escrito y otro sobre una idea mía que trata de ventanas.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)