“Hi havia una vegada, un home que va perdre la seva esposa i es va tornar a casar. De la seva primera dona, en tenia una filla, que la seva nova madrastra detestava. Tant era així, que un dia la va enviar a casa de la seva germana perquè li demanés una mica de fil.
La germana de la madrastra era Baba Yaga Camesprimes, una temible bruixa que vivia en el bosc, en una cabanya que es sostenia al damunt de dues enormes potes de pollastre. Quan hi va arribar, la nena li va demanar el fil a la bruixa, i aquesta li va dir que s’esperés, i que mentrestant teixís alguna cosa. Baba Yaga, va enviar a la seva criada a que li fes un bany amb aigua ben calenta, que se la volia menjar per esmorzar. Però, la nena en sentir-ho mig d’amagat, li va demanar a la criada que no posés l’aigua molt calenta, i li va oferir un mocador que ella mateixa havia teixit com a recompensa.
Aleshores, la nena va tornar a sentir que la bruixa, li havia dit al seu gat que li podia arrencar els ulls a la seva neboda a urpades. I el gat quan es va acostar a la nena, li va donar un trosset de pernil. El gat, en agraïment, li va donar una pinta i una tovallola, i va advertir-li a la nena que corrés i fugís d’allà que si no, no en sortiria viva mai més, i que si sentia que tenia a la bruixa molt a prop seu, que utilitzés la pinta i la tovallola.
Va arrencar a córrer i els gossos, la van començar a perseguir, però la nena el hi va llençar un tros de pa, i la van deixar de perseguir. La porta de la casa també es va tancar, però la nena hi va posar oli a les frontisses i es van obrir amb suavitat. Fins i tot, les branques d’un bedoll van intentar fer-li mal als ulls, però la nena les va lligar amb una cinta, i va poder passar.
Mentrestant, el gat, es va asseure en el lloc de la nena, i quan la Baba Yaga va preguntar si encara està teixint, el gat fent-se passar per la seva neboda, va dir que sí. Però quan la bruixa va descobrir que era el gat, es va enfadar molt amb ell i aquest li va dir, que la nena l’havia tractat molt millor amb una estona, que el que havia fet ella en tota la seva vida.
Després d’enfadar-se amb tots els que havien ajudat a la nena, va muntar en el seu morter màgic, utilitzant la mà de morter per agafar velocitat i va començar a perseguir la nena. Aquesta va llençar la tovallola cap enrere quan va veure que la tenia a prop, i es va transformar en un riu que la bruixa no podia creuar. Aleshores va tornar a casa a buscar els seus bous, que es van veure el riu i així va poder continuar el seu camí.
La nena, en veure’s de nou acorralada, va llençar cap enrere la pinta i es va convertir en un bosc frondós, la bruixa per travessar-lo va començar a rossegar les branques i branquillons amb les dents fins que finalment va poder sortir del bosc, però la nena, tot justa arribava a la porta de casa seva, i va poder-la tancar a temps de no ser atrapada per la bruixa.
El pare, va enviar molt lluny a la madrastra de la nena, i junts van ser feliços per sempre més.”
Aquest és un dels molts contes que s’expliquen entorn de la figura de Baba Yaga. Baba Yaga és un personatge molt característic del Folklore Eslau, i popular sobretot a Rússia.
D’aquesta temible bruixa, en podem dir que és vella, ossuda i arrugada; amb el nas blau, les dents d’acer, i una cama normal i l’altra d’os. Per això sovint és coneguda com Baba Yaga Cama Ossuda. Diuen que la cama d’os representa el món dels morts, i l’altra el món dels vius, entre els quals ella s’hi passeja. És perversa i cruel i s’alimenta de persones, concretament nens, però per molt que mengi, no hi ha manera de que s’engreixi i és que sempre manté el seu aspecte. Sempre viatge amb un morter, a vegades pot ser una olla, i rema a l’aire o amb una escombra platejada o amb la pròpia mà de morter. Baba Yaga tampoc permet que cap persona beneïda o que ella sàpiga que ho està, entri a la seva propietat, i per tant no se la menja.
Viu en una cabanya sobre dues potes de pollastre amb la qual es mou per tota Rússia. La tanca està guarnida amb calaveres amb espelmes a dins. La tipologia de cabanya ens pot recordar a les utilitzades antigament per alguns pobles finoúgriques (pobles que es trobaven entre Finlàndia i els Urals, passant per Hongria ), que les construïen d’aquesta manera, per tal de protegir-se dels animals. Per tal d’entrar a la casa, cal dir unes paraules màgiques. I aquesta sempre està plena de carn i de vi. Hi ha qui diu que els servents que té són invisibles, i que els té al seu servei al igual que els cavallers blanc, vermell i negre, que controlen el dia, el capvespre i la nit.
Però d’aquesta temible bruixa no només en coneixem aquesta història, sinó moltes d’altres i en totes se’ns mostren diferents facetes. En algunes diu que ajuda a la gent que la serveix, en d’altres que guarda les “Aigües de la vida i la mort”, en altres que té dues germanes iguals que ella i amb el seu mateix nom…
D’ella també diuen que envelleix cada vegada que algú li fa una pregunta, i que per tornar a rejovenir ha de veure un estrany té fet amb roses de color blau.
Baba Yaga és molt utilitzada des de fa ja molt temps en els contes típics del Folklore rus, i la història que us he portat avui la va escriure: Alekandr Nikoalevich Afanasiev, un dels folkloristes russos més importants del segle XIX, que va recopilar tota la tradició eslava, i part d’aquesta tradició és la història que avui ens ocupa. Afanasiev sens dubte fou el Joan Amades rus.
Il·lustracions
Són diverses les imatges que podem trobar d’aquesta temible bruixa, les primeres que us porto, en blanc i negre.
En color, en tenim forces més, i la majoria d’elles apareix la Baba Yaga en el seu morter màgic que li permet volar.
I ara unes quantes portades.
