Quan s’acosta final de curs sempre és moment de fer balanç, perquè si la gent normal el fa a finals d’any, en èpoques Nadalenques, per a les mestres, els anys van en certa manera, una mica diferents. Doncs bé, aquest curs ha estat un curs complicat tan a nivell personal com professional, i potser força dur, però ara ja s’acaba i no sense certa nostalgia en pensar que els teus nens, el curs següent seran els nens d’una altra senyoreta, i més en anys com en aquest en que el grup – classe que tens són relativament tranquils, obedients i treballadors, i en que el grup de pares et posen les coses molt fàcils.
Quan arriba aquest moment penses, que han après, que els hi ha quedat per aprendre? Com sortiran de cara al curs següent? Què has fet malament? Què podries haver fet millor? I això sigui quin sigui el centre en el que treballes sempre et ve al cap.
Aquest curs, podríem dir que estic força contenta, i tot i que es tracta d’un grup força infantil, han après molt, tot i que com sempre no tan com m’agradaria.
A aquestes alçades a pocs ens queda energia per a pensar en el curs següent, en el que farem o volem fer, i de fet fins al setembre el meu cap no tornarà a engegar en aquest sentit amb les piles carregades i amb les il·lusions renovades.I és que en cada curs s’envà un trosset de tu, de la teva manera de ser mestra, un curs perquè són moguts, l’altre perquè són dolços i carinyosos, l’altre per tranquils… Però tots i cadascún dels nens que passen per les teves mans quan ets mestra, fins i tot aquells que més feina t’han donat, t’han regalat alguna cosa molt important que et fa ser com ets dia rere dia.
Sempre en aquesta època recordo als meus primers nens, els que sempre seran els meus Elefants! Penso amb com els hi haurà anat, de fet aquest any ja acaben P5, i l’any vinent començaran Primària! Mare meva, i pensar que eren tan menuts que amb prou feines parlaven i a mols d’ells els hi vaig treure els bolquers! I és que sempre els recordaré, aquelles carones quan els hi explicava un conte, aquells ullets quan els hi explicava les coses… Sempre seran els meus nens, i algun dia quan siguin grans i vegin una foto de quan feien P2, m’agradaria que ho recordessin amb l’estima amb que ho recordo jo i pensin: aquesta va ser la meva senyoreta quan anava a la classe dels Elefants!!! Des d’aquí, els hi envio un petonàs enorme, i que no dubtin que quan d’aquí uns anys tregui l’àlbum de fotos on tinc les seves carones, pensaré: ELS MEUS ELEFANTS!