“Hi havia una vegada un carregador àrab de mercaderies del port que era molt pobre i es deia Simbad, un dia va conèixer a un ric comerciant que es deia com ell, Simbad, i aquest va començar a explicar-li la seva història, la història de com el Simbad el marí, amb set viatges havia aconseguit les riqueses que ara posseïa.
Primer viatge de Simbad el marí
Simbad perd tota la fortuna que li havia deixat el seu pare, i se’n va a la mar en un intent de recuperar-la. El seu vaixell naufraga en una illa amb arbres i tot que resulta ser el llom d’una balena adormida, que es desperta i s’ensorra, el vaixell d’en Simbad pot aleshores reprendre el seu viatge però ho fa sense el propi Simbad que s’havia quedat a l’illa, i que es salva gràcies a un barril de fusta que el porta a naufragar en una illa, on es fa vigilant del port i on per casualitat arriben els mariners del seu vaixell. El Rei de l’illa li dóna una recompensa econòmica a en Simbad i aquest pot tornar a Bagdad. Així acaba el primer viatge, i el pobre noi que està escoltant l’aventura s’emporta cent peces d’or si promet tornar al dia següent a escoltar la segona aventura.
Segon viatge de Simbad el marí
De nou agafa el vaixell i és abandonat pel seu vaixell en una inaccessible vall de serps i aus gegants, i també de rocs (aus rapinyaires gegants procedents de la mitologia persa). El terra de la vall està folrat de diamants. Però els comerciants de l’illa per aconseguir diamants ho fan a través de les aus, a les que llencen trossos de carn a la que s’enganxen diamants, i aquestes porten la carn als seus nius, on els comerciants poden accedir i així robar-ne les pedres precioses. En un d’aquests viatges als nius, en Simbad s’enfila a una de les aus i és rescatat per els comerciants. S’emporta així un bon grapat de diamants i torna a Bagdad.
Tercer viatge de Simbad el marí
Aquesta vegada s’enfronta a un gegants d’un sol ull, al que deixa cec amb un ferro roent i així en pot fugir i tornar a casa seva amb encara més fortuna.
Quart viatge de Simbad el marí
Aquesta vegada en Simbad arriba nàufrag a l’illa d’uns caníbals, que el volen alimentar amb una estranya herba perquè s’engreixi i perdi la raó, i així poder-se’n alimentar. En fuig i va a parar a una altra illa de la que es fa amic del seu rei. Aquest li ofereix la seva filla com a esposa, i s’hi casa.
Unes setmanes després se n’assabenta d’una estranya tradició a l’illa, i és que quan un dels conjugues es mor, l’altre és sepultat en vida amb el seu estimat. La jove dona d’en Simbad cau malalta i es mor, i Simbad és enterrat en vida en una cova, amb la seva dona morta, una gerra d’aigua i set racions de pa.
Quan gairebé se li ha esgotat l’aliment, envien també a una altra parella a la cova, aquesta vegada és la dona que està en vida; però en Simbad la mata i es queda les seves racions. Mort rere mort, va fent el mateix i va acumulant una gran reserva de pa i també joies i riqueses que portaven els morts amb ells. Fins que un dia apareix un animal salvatge que li mostra un camí de sortida de la cova, que el porta per damunt del mar, i així és rescatat i portat de nou a casa seva.
Cinquè viatge de Simbad
De nou agafa el vaixell i para a una illa on hi ha un ou de Roc que la seva tripulació decideix trencar, aleshores els pares de l’ou fan naufragar al vaixell de Simbad i esdevé esclau del Vell del mar, al que aconsegueix emborratxar i fugir d’ell, anant a parar a la ciutat dels simis, de la qual fuig amb la seva riquesa ampliada.
Sisè viatge de Simbad el marí
De nou naufraga i ell és l’únic supervivent, es construeix un bot i va a parar a un riu que passa per una caverna i se n’adona de que l’illa està plena de rierols amb àmbar gris. Fins que s’adorm en el bot i va a parar a la ciutat del Rei Serendib, una ciutat molt i molt rica, i el rei fa un gran regal a Simbad que torna encara més ric a casa seva.
Setè viatge de Simbad el marí
Embarcat en un nou viatge, torna a naufragar, i així s’acaba casant amb la fill d’un ric comerciant en una ciutat on els homes es transformen en aus, i pujant a una d’aquestes aus puja fins al cel i sent als àngels. Finalment decideix vendre totes les seves pertinences de l’illa dels homes-ocells i tornar a Bagdad amb la seva dona i viure tranquil per sempre més.”
Aquesta és al història de Simbad el marí, una història que forma part de les Mil i una nits, però que a l’igual que va passar amb Alí Babà, aquesta obra no pertanyia al recull original, però que ha obtingut moltíssima fama.
Segons el traductor i crític libanès René Khawam aquest relat fou introduït als inicis del segle XVIII. Així la primera edició impresa en àrab de les Mil i una nits (1814-1818) inclou aquesta història en el seu annex final.
Es diu que les aventures de Simbad, estan inspirades en alguns dels relats que apareixen en l’Odissea d’Homer. Tot i que alguns dels elements que conformen les seves aventures formen part dels relats de tradició oral de Pèrsia, de l’Índia o del Líban.
De fet, la història del gegant cec està clarament inspirada en Polifem de l’Odissea; i l’escapatòria de la cova-tomba, està clarament inspirada en la història d’Aristomenes. Pel que fa al seu viatge el cel, es pot veure com una versió del descens a l’inframón propi dels herois èpics, com Ulisses o Enees. La ciutat dels micos és un elements característic de moltes llegendes de tradició Índia. I el Vell del Mar es pot identificar amb diverses divinitats divines.
El protagonista de la història és Simbad, un jove valent i pobre en un principi, el qual l’enginy el fa arribar a salvar-se de les situacions més espinoses. El seu nom, és un nom d’origen persa d’on es creu originari el relat.
Un personatge molt i molt important del que s’han fet moltíssimes pel·lícules, la més antiga del 1936 i la darrera, una versió de 2003.
Il·lustracions
Trobar il·lustracions de la història de Simbad el marí no ha resultat gaire fàcil, i és que se n’han fet moltíssimes pel·lícules, fet que dificulta la recerca d’il·lustracions. Tot i així, n’he trobat algunes, us ensenyo primer les de blanc i negre, algunes del segle XIX.
Ja en color són les següents.
Us porto algunes portades en castellà de la història.
En anglès, japonès i català. Curioses, no?
