Elefant Trompeta

Nascut a Barcelona l’any 1976, va estudiar il·lustració combinant-ho amb cursos de gravat i disseny gràfic, i des de l’any 1997 es dedica al món de la il·lustració. En Jordi Sunyer és un il·lustrador polifacètic: ha fet llibres de text, ha il·lustrat contes, ha treballat en l’àmbit del disseny gràfic i fins i tot, ha estat director d’art d’una sèrie d’animació infantil, Asha.

La seva tasca en la sèrie d’animació ha fet que hagi hagut d’arraconar una mica la seva tasca editorial, però de ben segur que hi torna i ho fa amb més força que mai. De fet, un dels seus darrers treballs, el Senyor Fortuny, és una mostra de que en Jordi amb això del paper i dels contes no hi ha perdut la traça.

Un gran il·lustrador i una persona amable i atenta, que fan d’aquesta una de les entrevistes que més gràcia m’ha fet publicar en aquests últims mesos. Si el voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint:

– Ja fa uns quants anys què vas començar en el món de la il·lustració, des de l’any 1997. Què ha canviat des d’aleshores?
La veritat és que em sembla que no han canviat massa coses. Potser, més aviat canvia un mateix. Tot i que en el fons tinc la impressió que faig la feina de la mateixa manera que ho feia al principi.

– Quan vas decidir que volies ser il·lustrador?
Realment no tenia vocació d’il·lustrador  però si que recordo que volia estudiar alguna cosa relativament creativa o artística (disseny, belles arts, etc.) i em vaig decidir per la il·lustració. Em va semblar que podia ser un ofici bonic i m’encantava la idea dibuixar contes per a nens. El fet de treballar per a un mateix també m’atreia.

– És gaire difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No ho crec. Vaig tenir la sort que a la primera editorial on em vaig presentar  ja em van encarregar el primer llibre. Va ser una gran sorpresa! No crec que sigui més difícil que en d’altres feines. Es tracta de moure’s, ser constant, treballar i imagino que també tenir una mica de sort.

– Il·lustrador s’hi neix o un s’hi fa amb la formació corresponent?
Il·lustrador és aquell qui se sent il·lustrador, com en tots els oficis i en totes les feines. En el meu cas m’agrada més pensar que m’he fet il·lustrador a mesura que ha passat el temps i que he anat treballant.

– Il·lustrar significa…
Passar-m’ho bé treballant. Poder fer allò que m’agrada.

– Disseny gràfic i il·lustració van molt lligats de la mà?
En el fons, en els dos casos es tracta de treballar o crear una imatge, una composició, ja sigui amb colors, formes, tipografies, unes textures, uns personatges… I en els dos casos, l’objectiu és explicar alguna cosa, oi?

– Has il·lustrat molts llibres de text, has treballat en alguns contes, ho compagines també amb el disseny gràfic… En quin àmbit et sents més còmode?
El què més m’agrada és fer una mica de tot i una mica de res. Combinar-ho tot plegat i no dedicar-se a una sola cosa. En el cas de la il·lustració, però, si que és molt més agraït el món del conte que no pas el llibre text, on es treballa amb uns terminis d’entrega exageradament exigents.

– Un dels projectes que més del teu temps ocupa és la de director d’art de la sèrie d’animació Asha, tasca que duus a terme des de fa dos anys. Què significa aquest projecte per a tu?
Em va ocupar molt de temps durant un any i mig o dos. Per a mi ha representat poder treballar en un àmbit nou, que desconeixia. També és una satisfacció veure que els personatges que has dibuixat s’animen i parlen. És curiós. També ha representat molta feina, sobretot al inici de la producció: es va treballar amb molta intensitat. De fet, aquesta és una feina que ja he acabat: la sèrie es va acabar cap a l’estiu passat.

– Fer dibuixos animats és molt complicat. Quin és el procés de creació de cada capítol?
Si que és un procés complicat. Hi treballa força gent i la feina passa per molts nivells des del guió fins que es dóna el capítol per acabat. En el meu cas, m’arribava el guió, el desglòs del guió i l’story. A partir d’aquí, la meva feina consistia en dibuixar tota la part gràfica (fons, personatges, objectes, etc.) que el guió exigia. La meva feina passava a mans dels modeladors de 3D i després venien els animadors. Però abans de tot això hi ha tota la feina dels guions i després també hi ha la música, les veus i la sonorització, els efectes digitals, la direcció de fotografia, etc. Tot coordinat pel realitzador. En definitiva: molta gent i moltes coses a fer. I més coses que em descuido d’anomenar.

– Una de les teves darreres publicacions és la del Senyor Fortuny, un llibre que ens parla d’un artista. Com va sorgir aquest projecte?
És un llibre que s’ha editat en motiu de l’exposició de Fortuny a la Pedrera. És la manera de proposar un material lligat a l’exposició però destinat als nens i nenes. L’autora del text em va proposar de participar-hi i després des d’Edicions Hipòtesi van creure que el projecte podia tirar endavant amb les meves il·lustracions.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós?
Del llibre d’El senyor Fortuny i la meva feina a la sèrie Asha.

– Has fet un munt de coses com a il·lustrador, però què et queda per fer?
M’agradaria fer molts més contes i m’agradaria molt treballar en premsa.

– Si haguessis d’il·lustrar un conte clàssic, quin t’agradaria que fos? Perquè?
El primer que em ve al cap és la Caputxeta. El gegant del pi també m’agradaria. Són històries i personatges de tota la vida que ja havies sentit de petit.

– Si fossis un personatge de conte series…
El Patufet, és un personatge que em fa molta gràcia!

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Sempre he sentit que hi  ha països que donen molt més valor a la literatura infantil que no pas aquí. França i Bèlgica, per exemple. És veritat que només cal xafardejar una mica per internet per veure que fora es fan coses molt boniques. Però em sembla que aquí es fan coses interessants. Hi ha bons il·lustradors i editorials que m’agraden molt. Sobretot editorials petites que fan llibres molt cuidats, molt mimats. Ara mateix, suposo que la situació de la literatura infantil es deu veure afectada per aquesta crisi i em sembla que està sent especialment dura en l’àmbit editorial.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país més divertit.

– El teu il·lustrador preferit és…
M’agraden moltes maneres de treballar de molts il·lustradors. En Pep Montserrat potser és un dels que més m’agrada.

– Quin t’agradaria que fos el futur de la literatura i la il·lustració infantil?
M’agradaria que fos atrevit i creatiu, i que alhora donés els seus fruits. Això voldria dir que el què s’està fent s’està fent bé.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes? En que estàs treballant ara mateix?
Ara mateix estic fent unes il.lustracions per un conte de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I aprofitant que la crisi ens deixa més temps a tots plegats, estic treballant en projectes més personals, la qual cosa no podia fer des de feia molt de temps.

“Hi havia una vegada, un home que va perdre la seva esposa i es va tornar a casar. De la seva primera dona, en tenia una filla, que la seva nova madrastra detestava. Tant era així, que un dia la va enviar a casa de la seva germana perquè li demanés una mica de fil.
La germana de la madrastra era Baba Yaga Camesprimes, una temible bruixa que vivia en el bosc, en una cabanya que es sostenia al damunt de dues enormes potes de pollastre. Quan hi va arribar, la nena li va demanar el fil a la bruixa, i aquesta li va dir que s’esperés, i que mentrestant teixís alguna cosa. Baba Yaga, va enviar a la seva criada a que li fes un bany amb aigua ben calenta, que se la volia menjar per esmorzar. Però, la nena en sentir-ho mig d’amagat, li va demanar a la criada que no posés l’aigua molt calenta, i li va oferir un mocador que ella mateixa havia teixit com a recompensa.
Aleshores, la nena va tornar a sentir que la bruixa, li havia dit al seu gat que li podia arrencar els ulls a la seva neboda a urpades. I el gat quan es va acostar a la nena, li va donar un trosset de pernil. El gat, en agraïment, li va donar una pinta i una tovallola, i va advertir-li a la nena que corrés i fugís d’allà que si no, no en sortiria viva mai més, i que si sentia que tenia a la bruixa molt a prop seu, que utilitzés la pinta i la tovallola.
Va arrencar a córrer i els gossos, la van començar a perseguir, però la nena el hi va llençar un tros de pa, i la van deixar de perseguir. La porta de la casa també es va tancar, però la nena hi va posar oli a les frontisses i es van obrir amb suavitat. Fins i tot, les branques d’un bedoll van intentar fer-li mal als ulls, però la nena les va lligar amb una cinta, i va poder passar.
Mentrestant, el gat, es va asseure en el lloc de la nena, i quan la Baba Yaga va preguntar si encara està teixint, el gat fent-se passar per la seva neboda, va dir que sí. Però quan la bruixa va descobrir que era el gat, es va enfadar molt amb ell i aquest li va dir, que la nena l’havia tractat molt millor amb una estona, que el que havia fet ella en tota la seva vida.
Després d’enfadar-se amb tots els que havien ajudat a la nena, va muntar en el seu morter màgic, utilitzant la mà de morter per agafar velocitat i va començar a perseguir la nena. Aquesta va llençar la tovallola cap enrere quan va veure que la tenia a prop, i es va transformar en un riu que la bruixa no podia creuar. Aleshores va tornar a casa a buscar els seus bous, que es van veure el riu i així va poder continuar el seu camí.
La nena, en veure’s de nou acorralada, va llençar cap enrere la pinta i es va convertir en un bosc frondós, la bruixa per travessar-lo va començar a rossegar les branques i branquillons amb les dents fins que finalment va poder sortir del bosc, però la nena, tot justa arribava a la porta de casa seva, i va poder-la tancar a temps de no ser atrapada per la bruixa.
El pare, va enviar molt lluny a la madrastra de la nena, i junts van ser feliços per sempre més.”

Aquest és un dels molts contes que s’expliquen entorn de la figura de Baba Yaga. Baba Yaga és un personatge molt característic del Folklore Eslau, i popular sobretot a Rússia.
D’aquesta temible bruixa, en podem dir que és vella, ossuda i arrugada; amb el nas blau, les dents d’acer, i una cama normal i l’altra d’os. Per això sovint és coneguda com Baba Yaga Cama Ossuda. Diuen que la cama d’os representa el món dels morts, i l’altra el món dels vius, entre els quals ella s’hi passeja. És perversa i cruel i s’alimenta de persones, concretament nens, però per molt que mengi, no hi ha manera de que s’engreixi i és que sempre manté el seu aspecte. Sempre viatge amb un morter, a vegades pot ser una olla, i rema a l’aire o amb una escombra platejada o amb la pròpia mà de morter. Baba Yaga tampoc permet que cap persona beneïda o que ella sàpiga que ho està, entri a la seva propietat, i per tant no se la menja.

Viu en una cabanya sobre dues potes de pollastre amb la qual es mou per tota Rússia. La tanca està guarnida amb calaveres amb espelmes a dins.  La tipologia de cabanya ens pot recordar a les utilitzades antigament per alguns pobles finoúgriques (pobles que es trobaven entre Finlàndia i els Urals, passant per Hongria ), que les construïen d’aquesta manera, per tal de protegir-se dels animals. Per tal d’entrar a la casa, cal dir unes paraules màgiques. I aquesta sempre està plena de carn i de vi. Hi ha qui diu que els servents que té són invisibles, i que els té al seu servei al igual que els cavallers blanc, vermell i negre, que controlen el dia, el capvespre i la nit.

Però d’aquesta temible bruixa no només en coneixem aquesta història, sinó moltes d’altres i en totes se’ns mostren diferents facetes. En algunes diu que ajuda a la gent que la serveix, en d’altres que guarda les “Aigües de la vida i la mort”, en altres que té dues germanes iguals que ella i amb el seu mateix nom…
D’ella també diuen que envelleix cada vegada que algú li fa una pregunta, i que per tornar a rejovenir ha de veure un estrany té fet amb roses de color blau.

Baba Yaga és molt utilitzada des de fa ja molt temps en els contes típics del Folklore rus, i la història que us he portat avui la va escriure:  Alekandr Nikoalevich Afanasiev, un dels folkloristes russos més importants del segle XIX, que va recopilar tota la tradició eslava, i part d’aquesta tradició és la història que avui ens ocupa. Afanasiev sens dubte fou el Joan Amades rus.

Il·lustracions
Són diverses les imatges que podem trobar d’aquesta temible bruixa, les primeres que us porto, en blanc i negre.

En color, en tenim forces més, i la majoria d’elles apareix la Baba Yaga en el seu morter màgic que li permet volar.

I ara unes quantes portades.

Com ja haureu deduït fa dies, vaig estar a Euskadi, i evidentment, era de parada obligatòria anar a alguna llibreria a veure què em podia emportar cap a casa. Buscant i buscant reculls de contes bascos, un basc que parlava català i era d’allò més amable, em va recomanar aquest:

ANTOLOGÍA DE FÁBULAS, CUENTOS Y LEYENDAS DEL PAÍS VASCO, Luis de Barandiaran Irizar, Editorial Txertoa (10a edició 2010) –> Es tracta d’un llibret on podem trobar llegendes, éssers mitològics, contes, faules… relacionats i situats a Euskadi. Podem trobar també adaptacions d’històries i contes coneguts arreu en la seva versió basca, històries inclassificables i políticament incorrectes. Un acostament a la fascinant cultura basca a través dels seus relats de tradició oral.

Estan dividits entre Faules, Contes i Llegendes, i en trobem gairebé una trentena. Un molt interessant recull que ens permetrà conèixer alguna cosa més dels seus contes.

Sota el lema de “Aprendre pot ser divertit” neix aquesta marca britànica de joguines i jocs: Orchard Toys.  Es tracten de fabricants de jocs i trencaclosques educatius per a nens d’edats compreses entre els 18 mesos i els 12 anys, amb un disseny i uns acabats d’allò més innovadors.

Tot el cartró que utilitzen és 100% reciclat, els vernissos utilitzats també són ecològics, i la fusta utilitzada prové de boscos sostenibles.

En la seva web podem trobar tots els productes que ofereixen que es classifiquen en: jocs, trencaclosques, i contes. Els jocs potser són el que més m’ha cridat l’atenció dels seus productes, ja que són diferents, originals i divertits, tots ells pensats i dissenyats única i exclusivament per a l’aprenentatge i diversió de l’infant a que van destinats.

Si els voleu conèixer una mica més, només cal que mireu les imatges que us deixo a continuació.

Ensenyar les primeres nocions matemàtiques als més petits sovint és complicat. Hi ha una gran quantitat de contes entorn als números, de fet, la majoria semblen iguals, si més no, són força similars. Tot i la seva senzillesa i simplicitat, això no vol dir que no puguin ser bonics. Evidentment, no tenen la qualitat d’aquells àlbums il·lustrats amb bellíssimes històries que tan m’agraden, però val la pena, de tant en tant, fer-los un cop d’ull.

DIEZ AMIGOS,Inés Rosales, Il·l. Elena Odriozola, Editorial Imaginarium –> Aquest es tracta d’un conte en el que a cada plana s’hi va afegint un amic a la història, fins que arribem evidentment al número deu, un llibre que ens fa comptar fins aquest nombre, i ho fa amb les magnífiques il·lustracions de la sempre original Elena Odriozola. Un conte de cartró en la que cada vegada s’hi uneix un animal diferent que vol sortir a passejar amb la resta.

POTOTO, TRES VECES MONSTRUO, César Bandin Ron, Il·l. Cristian Turdera, Editorial Eclipse –> Aquest conte ens narra com pot ser un campionat de monstres, qui serà el millor monstre del bosc? Tres probes divertidíssimes per a tres monstres d’allò més estranys. Un llibre divertit, disparatat i amb sentiments, on es treballa molt com a recurrent els nombre de l’1 al 3. Una manera diferent d’aprendre els primers nombres.

SOTA EL MAR 1,2,3, Caterpillar Books, Il·l. Rebecca Finn, Editorial Combel –> Un llibre de cartró que ens presenta animals del mar a cada plana, amb textos rimats que els descriu. En cadascuna de les pàgines, podem trobar una balena, dues tortugues, tres crancs…

A la vegada aquest llibre va acompanyat d’un bonic trencaclosques de daus.

L’altre dia passejant per Gràcia vaig descobrir una botiga de joguines i roba per a infants que em va agradar moltíssim. Es diu Song-o-lolo, i la podeu trobar al carrer Bonavista número 4.

Aquesta tenda ofereix joguines per a nadons i infants. Joguines de fusta i que ajuden al desenvolupament de l’infant, i ninots i peluixos; evidentment totes elles de marques que ja gaudeixen de cert prestigi en el món de les joguines educatives com: Bajo Toys, Molin Roty, Plantoys, Cuboro…

També podeu trobar una altra part de la botiga destinada a roba per a infants de 0 a 8 anys, de la marca Miki House, una prestigiosa marca de roba japonesa que utilitza cotó d’alta qualitat per a la fabricació dels seus teixits.

Es tracta d’una botiga molt petita, però acollidora, d’aquelles que val la pena entrar a fer una visita, si teniu temps acosteu-vos-hi i sinó sempre podeu fer un cop d’ull a la seva web.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

EL MARAVILLOSO MAGO DE OZ, L.Frank Baum, Il·l. Robert Sabuda, Editorial Kókinos –> Trobar el llibre del Mag d’Oz és força fàcil, hi ha moltes versions de llibres de lectura, o de butxaca d’aquest fantàstic clàssic; però trobar-ne un conte pròpiament dit no ha estat pas tan fàcil, i és que de fet no n’hi ha gairebé cap. Quan ja començava a estar farta de buscar i buscar he trobat aquesta fantàstic pop-up, fet per un especialista en aquest format de llibres que ha publicat ja amb aquest sistema l’Alícia al país de les Meravelles, el Llibre de la Selva o Peter Pan. Avui us porto el seu pop up d’aquest clàssic, una autèntica obra d’art d’en Robert Sabuda.