El Trompeta recomana… CONTES DE VIATGES (III)

9 Juliol 2010
0

Avui us porto a través d’aquestes històries a llocs del món on potser ni tan sols amb la nostra imaginació hem somiat acostar-nos-hi mai. Històries de viatges impossibles, irreals, imprevisibles… On t’agradaria viatjar a tu?

EL CORAZÓN DEL SASTRE, Xabi Arnal, Il·l. Cecilia Varela, OQO Editora (2010) –> Vet aquí una vegada la història d’un sastre que sent dins del seu cor un buit immens, un buit tan gran que no sap com omplir i com que la seva vida com a sastre a palau, no li acaba d’omplir, un bon dia decideix fugir de la seva gàbia d’or.

Però com es podia ell haver imaginat que es trobaria un món així? Pobresa, guerres, catàstrofes naturals, i ell amb la seva agulla i el seu fil, intentarà cosir i recosir tots els bocins que es vagi trobant.

Arreu on va porta felicitat, i a cada indret lliga la punta d’un dels seus cabdells de llana o fil per així poder-hi tornar quan li vingui de gust. Però quin és el secret i el significat real de tot aquest viatge? Descobriu-ho vosaltres mateixos…

Un conte preciós, amb un text molt poètic, ple de significat en cadascuna de les seves paraules. I unes il·lustracions que dient que són excel·lents em quedaria curta. Són precioses, màgiques, dolces, plàcides… i lliguen moltíssim amb tot el relat. És un conte que em va enamorar només veure’l, i estic segura que a molts de vosaltres també us encantarà.

EL VIAJE DE LISA, Paul Maar, Il·l. Kestutis Kasparavicius, Editorial FCE (2004) –> De nit, en somnis, Lisa viatja per terres llunyanes, travessa boscos d’arbres rodons en la Terra dels Cercles, va fins al País de les mil cantonades, al País del Vermell, o fins i tot al Regne al revés… Un autèntic viatge ple de som,nis i fantasies, un viatja que ens pot recordar en certa manera als de l’Alícia al país de les meravelles. Un àlbum il·lustrat amb unes il·lustracions magnífiques.

ESCONDERSE EN UN RINCÓN DEL MUNDO, Jimmy Liao, Barbara Fiore Editora –> Aquest conte és protagonitzat per una nena i la incomprensió que sovint senten els infants del món que els envolta i la incomprensió entorn els adults. Una nena que necessita un lloc on amagar-se. El seu racó, el racó on canta les cançons que més li agraden, recorda, somia, resol endevinalles… Un racó en el que poder estar sola per després retrobar el seu lloc en el món. Un viatge cap al món interior de la nostra protagonista. Us deixo amb un fragment del text:

¡Vale, vale!
¡No volveré a decir que no me gusta esta familia!
¡Tampoco diré que os odio!
¡Es sólo que a veces me gustaría que me dejarais tranquilo un rato!
¡Aquí todo está bien!
¡Todo menos yo, quizás!
Vale, es mi problema.
Vale, de todos modos, los mayores nunca os equivocáis. Lo que pasa es que los pequeños somos unos desobedientes.
Vosotros no sois los únicos que tenéis preocupaciones, ¡yo también las tengo!
Lo que pasa es que no os las cuento, y punto.
Por favor, ¡no estéis tan preocupados!, ¿de acuerdo?
Ya soy mayor, puedo cuidar de mí mismo.
No voy a abandonaros, ¡pero también tengo cosas que hacer!
Tampoco soy un bicho raro, hay mucha gente así.
Bueno, ¡todos queremos escondernos en un rincón del mundo!
De todos modos, diga lo que diga, ¡no me creeréis!
¡Chis!

CONTE DE L’ALHAMBRA, Carme Gil, Vícotr Escandell, Editorial Versos y Trazos (2010) –> Kadir és un nen de vuit anys que viu a l’Alhambra, li agrada passejar pels seus racons: el Pati dels Lleons, el Saló dels Ambaixadors, el Mirador de Lindaraja… Però el que més li agrada de tot plegat és parlar amb els follets que habiten al Palau i que només ell pot veure. Aquests li expliquen que una greu amenaça plana sobre l’Alhambra…

Un conte que narra una autèntica i bonica aventura en un indret molt ben il·lustrat per en Víctor Escandell que a més d’un ens ha fet sentir-nos com si estiguéssim, igual que en Kadir vivint a l’Alhambra.



Comentaris

Deixa la teva opinió