Avui us vull presentar un Elefant molt especial, de fet és un cosí llunyà que té una curiositat, i és que té una trompa llarguíssima, es diu Pomelo. En Pomelo és un elefant molt menut, que té una trompa desproporcionada i que viu en un hort a sota d’una flor, de la seva Dent de Lleó. És un elefant poruc que té por de tot el que l’envolta, però que té alguns bons amics, una tortuga i una patata que parla de manera molt estranya.
Li agrada viure imaginant, i li agraden les aventures, és d’aquestes històries que us vull parlar avui, i és que en Pomelo ha protagonitzat sis boniques històries que avui em ve de gust acostar-vos.
POMELO ES FELIZ, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2005) –> En Pomelo és un elefant que té una trompa amb unes mesures desproporcionades, i en aquest conte se’ns presenta aquesta trompa com un autèntic problema per al pobre elefantet. I és que se la trepitja, i cau; l’arrossega per tot arreu, es dona cops, s’enreda… Com acabarà solucionant els problemes que té amb la seva trompa en Pomelo? S’acabarà acceptant a si mateix, amb els seus defectes i les seves virtuts?
Un conte preciós que ens ensenya a estimar-nos una miqueta més, amb els nostres defectes, les nostres virtuts, estimar-nos tal com som.
POMELO ES ELEFANTÁSTICO, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2005) –> El títol original d’aquest conte és en Pomelo s’enamora, però ha estat traduït al castellà amb un títol potser una mica més simpàtic. Però se’ns dubte el que li passa al Pomelo en aquesta història és que s’enamora, però no d’una elefanteta, sinó de tot el que l’envolta, i si llegiu un fragment del text d’aquest conte, comprendreu el que us estic explicant.
“Pomelo está enamorado.
Del undécimo rábano de la tercera fila.
De Rita, aunque ella jamás le mire.
Del rocío.
De Gigi, un poquito.
Está enamorado de la buena música.
Está enamorado de la lluvia de la tarde, porque es inexplicable.
¡De la luuuuuuuuuuuuuuna!
De esa piedra gris, porque sólo tiene a Pomelo para que le quiera.
Está enamorado de las flores de alcachofa, porque son raras.
Está enamorado de ese perfume de menta que le da escalofríos.
De su sombra, porque siempre le acompaña.”
I és que en Pomelo és dolç i tendre i és que sempre té paraules amables per tots aquells que l’envolta, des de la pedra gris més corrent del seu hort fins a la inaccessible granota que mai li dirigeix ni una sola paraula. Un llibre que ens permet observar els canvis que es produeixen en la natura amb el pas del temps i ens ajuda a valorar la simplicitat de les coses.
POMELO SUEÑA, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2005) –> Molt sovint, en Pomelo té el mateix somni, somia amb flors de Dents de Lleó, o amb animals que no existeixen… Coneix a una patata molt extravagant, i també es decideix a celebrar el carnestoltes en el dia menys esperat. Un conte que ens acostarà als somnis d’aquest petit elefant, i el seu món fantàstic, un conte que ens portarà a nosaltres també a pensar en els propis somnis, desitjos i anhels.
POMELO SE PREGUNTA, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2006) –> En Pomelo és en certa manera com els més menuts, i és que igual que qualsevol altre nen, tracta de trobar resposta a les seves grans dubtes existencials, i ho fa amb tendresa, ironia i sobretot amb molt sentit de l’humor.
I és que preguntes com aquestes formen part d’aquest relat:
“A veces, sin razón aparente, Pomelo deja todo lo que está haciendo y comienza a preguntarse cosas.
Por ejemplo, se pregunta en qué pensarán las hormigas.
O ¿por qué los calabacines son verdes y los tomates rojos?
Y, si él fuera de color verde… ¿seguiría siendo él mismo?
¿Qué haría si estuviera completamente solo?
¿Y… si no existiera el huerto?
¿Y si tuviera pelo?
¿Y si Rita le mirase?
Y, sobre todo: ¿quién habrá dado un mordisco a la luna?”
POMELO AL OTRO LADO DEL HUERTO, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2008) –> En Pomelo se sent molt sol, i és que té la sensació de que tothom se’n riu d’ell, ja no veu les coses de la mateixa manera que ho feia abans, sota la seva flor de Dent de Lleó, i és que de fet ja no la sent ni seva. És com si les maduixes ja no tinguessin el gust de sempre, com si tot s’allunyés d’ell.
És en aquest context en el que el pobre Elefant es sent en certa manera trist, abandonat o decebut, en el que decideix embrancar-se en un petit viatge, un viatge en el que vol conèixer més enllà del seu trosset d’hort que sempre veu, vol arribar una mica més lluny, i és que ni tan sols sap el que hi ha a l’altra banda de l’hort.
POMELO VIAJA, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2010) –> La darrera de les entregues protagonitzada per en Pomelo en castellà és aquesta. Es tracta d’un viatja que Pomelo emprendrà en un món que a ell li resulta totalment desconegut, l’interior d’una casa habitada per persones. És un viatja sorprenent i original per a l’elefant que es fascina per un entorn quotidià, però que per a ell resulta totalment desconegut: el bany, la cuina, l’habitació… tot són formes noves i sorprenents d’allò més exòtiques per un elefantet que no ha vist mai més enllà del seu hort.
Us deixo amb un fragment d’aquesta nova i darrera (de moment) aventura d’en Pomelo.
“Bajo esta rara flor de diente de león (que pincha), Pomelo mira hacia lo desconocido. ¡Tan desconocido que nunca lo había visto antes! Lo desconocido que le llama y le produce un cosquilleo que le hace pshiiit en la tripa: son los nervios del comienzo del viaje. Y Pomelo inicia su viaje rodeado de formas extrañas. Se sumerge en una bañera de agua tibia, florida, un poco traslúcida. Un viaje que le trae viejos sueños. Descubre que aquí también hay misterios. Misterios que hormiguean de aquí para allá.”
