Elefant Trompeta

No us ho havia explicat però el Trompeta s’ha casat, bé de fet, el Trompeta no, sinó la qui està al darrera de tot això; i ho ha fet amb un pirata, bé de fet no és un pirata, sinó un dissenyador gràfic una mica peculiar que es caracteritza per portar mocadors al cap. I sabeu què n’ha nascut d’aquest enllaç? El Pirafant Trompeta!!!!!!

És un regal d’uns bons amics amb una il·lustració de l’Albert Monteys, actual director de la revista El Jueves. Una meravella i una autèntica delícia de dibuix.

A veure si us agrada…

CUENTOS PARA NIÑOS QUE SE DUERMEN ENSEGUIDA, Pinto&Chinto, Editorial Kalandraka (2010) –> Aquest recull de relats és simplement preciós. Es tracta de 28 relats curts i divertits que ocupen tan sols una plana i sempre van acompanyats d’un dibuix a la plana del costat. El format està molt ben editat, les il·lustracions són curioses. Són relats que no destaquen tan sols per ser breus, sinó també pel seu enginy, originalitat i senzillesa.

Es tracta d’un recull potser pensat per a infants d’uns 7 anys en amunt, i són contes que els nens podran llegir abans d’anar a dormir.

Ja us vaig parlar l’altre dia de la seva web, i avui em ve de gust portar-vos els tres nous títols que han publicat per als més menuts, per als majors de tres anys. També estan preparant un títol més que encara no està al mercat, però de ben segur que aviat ho estarà. De tot això i una mica més, us vull parlar avui en aquesta entrada:

RAFA Y ZOE EN EL PARQUE, Sergio Turdera, Bang Ediciones, Mamut Mi primer Cómic (juny 2010) –> El parc és un lloc perfecte per als més menuts per a fer nous i bons amics. És així com en Rafa i la Zoe es coneixeran, i tot i ser molt diferents entre ells, es complementaran de tal manera que es faran realment inseparables. Un còmic preciós sense text amb unes fantàstiques il·lusracions d’en Cristian Turdera.

MANU EN LA PLAYA, Diego Arandojo, Bang Ediciones, Mamut Mi primer Cómic (març 2010) –> Aquesta és una història ideal per a l’estiu. Es tracta d’un dia de platja, però no un de qualsevol, sinó el primer dia de platja per a en Manu. El dia en que descobrirà la sorra entre els seus dits, la crema solar, els crancs que caminen de costat, aquelles muntanyes d’aigua tan grans que es belluguen… Tot plegat és un món de descobertes, descobertes que per a molts infants realitzen cada estiu.

DINO Y PABLO, JUEGOS PREHISTÓRICOS, Loïc Dauvillier, Il·l. Baptiste Amsallem, Bang Ediciones, Mamut Mi primer Cómic (setembre 2010) –> Recent sortit al mercat, avui us porto una bonica història il·lustrada de manera preciosa per un il·lustrador francès, que ens acosta les aventures d’en Pablo, un nen que viu a la prehistòria i que comparteix aventures i desventures amb el seu amic, un dinosaure.

A part d’aquests tres títols ja publicats, el segell Mamut Mi primer Cómic està preparant algun títol més dels que de moment només us en puc portar un títol i una portada:

POI-POI & TITO, LOS MEJORES AMIGOS, Mathilde Domeo, Bang Ediciones, Mamut Mi primer Cómic

Avui us porto el programa que Laboratorio de Escritura estan preparant per aquest mes d’Octubre. Es tracta d’un programa anual per a il·lustradors i autors novells que vulguin aprendre com crear una obra de literatura infantil. El programa consta de tres mòduls que es realitzen al llarg d’un any:

* Conte Il·lustrat (impartit per la Paloma Valdivia)
* Edició de Literatura Infantil i Juvenil (impartit per l’Estrella Borrego)
* Enquadernació artesanal (impartir per l’Helene Genvrin)

Una proposta molt interessant de la que en podeu obtenir més informació en el següent enllaç.

Avui us porto un espectacle del que m’ha arribat la informació i m’ha semblat prou interessant. Es tracta d’un espectacle de Titelles programat per la Fundació Miró per als caps de Setmana del mes d’Octubre per als més menuts. Unes titelles per a infants d’entre 1 i 5 anys. Els protagonistes d’aquesta història són en Pep Patinet i la Tina Paperina de Els Titelles de l’Àvia Pepa, i junts us explicaran una història d’allò més entretinguda i divertida.

Si us hi voleu acostar, ja ho sabeu, us adjunto la imatge amb la resta de la informació.

Quan vag veure els meus regalets pel Trompeta i vai descobrir aquesta versió de la Mercè Canals, no vaig poder evitar esbossar un somriure, i és que “La Canals”, com ella mateixa s’anomena en el seu Bloc, és una d’aquelles il·lustradores a la que és molt fàcil identificar i reconèixer. I és que té un estil molt marcat que a mi m’agrada moltíssim. Els darrers pop-ups que va publicar són d’una bellesa extraordinària i dia rere dia aconsegueix fer-se un nom una miqueta més gran en el món de la il·lustració infantil al nostre país.

Aquesta versió apareix el Trompeta amb la llegenda de Sant Jordi a la seva trompa, com haurà sabut la Canals que és una de les històries que més entusiasma al Trompeta?

Moltíssimes gràcies Mercè per una versió tan teva del meu estimat Trompeta!

Sembla que els il·lustradors s’hagin posat d’acord per fer un munt d’inauguracions d’exposicions aquests dies, i és que demà a la mateixa hora i coincidint amb la d’en Roger Olmos té lloc a un altre racó de Barcelona, la presentació de l’exposició d’un dels grans de la il·lustració infantil a les nostres contrades. I és que en Francesc Rovira inaugura demà 5 d’Octubre a la Sala Rovira la seva exposició d’originals: Pròlegs.

Així que ja ho sabeu si teniu la capacitat d’estar a dos llocs diferents en el mateix moment, o si us hi passeu per les dues, o escolliu aquesta última, no us ho podeu perdre a:

Pròlegs de Francesc Rovira
Del 5 al 30 d’octubre de 2010

Sala Rovira de Barcelona, Rambla de Catalunya 62

Horari

Dilluns a dissabte: 10,30h-14h / 17h-20,30h

Diumenges i festius, tancat

Com molts de vosaltres sabeu en Roger Olmos és d’aquells il·lustradors que no deixa indiferent a ningú. Té un estil especial i característic que et pot agradar moltíssim o pel contrari no agradar-te gens. Però per mi, en Roger Olmos és diferent, i és per això que us recomano que no us perdeu la inauguració i exposició d’originals seus que tindrà lloc demà.

Així que ja sabeu, si us interessa conèixer l’obra d’aquest geni de la il·lustració no ho dubteu:

EXPOSICIÓ D’ORIGINALS D’EN ROGER OLMOS

Dimarts 5 d’Octubre a partir de les 19h

Llibreria Proa (C/Rosselló 212, Barcelona)

La inauguració comptarà amb la presència de l’il·lustrador César Samaniego.

Però pels que no us podeu escapar a la presentació, teniu oportunitat de veure els originals fins el 5 de Novembre.

EL GRAN LLIBRE DE CONTES PER A NENS, Franz Hohler i Nikolaus Heidelbach, Editorial Joventut (2010) –> En Franz Hohler és un mestre responent preguntes inversemblants a través dels seus contes i històries. On és el paradís dels gossos? Com van arribar les muntanyes a Suïssa? Encara existeixen els prínceps encantats? Totes aquestes respostes les trobaràs en aquest recull de contes divertits, sorprenents i fins i tot en algunes ocasions, grotescos…

Us deixo amb algun fragment d’algunes de les històries, a veure què us semblen:

“–Vostè no la podria acabar, aquesta guerra? –va preguntar-li l’Hug, que pensava en el seu pare.
–I com ens ho podríem fer per acabar-la? –va ser la resposta del president.
A l’Hug no li va caldre rumiar-s’ho gaire. –Bombardejant les ciutats amb plàtans i disparant xocolata contra l’enemic –va ser la seva proposta–. Llançant-hi conillets porquins per als fills de l’enemic –va afegir-hi.
–Si tu ho dius –va fer el president–, si res més no, ho provarem.
L’endemà, en lloc de les bombes, el pare de l’Hug va deixar anar un parell de tones de plàtans sobre la capital enemiga. Van carregar tots els canons fronterers, que disparaven sense parar contra l’enemic conillets de xocolata dels de Pasqua, i milers de conillets porquins penjats de minúsculs paracaigudes davallaven cap a terres enemigues. L’enemic estava molt sorprès d’aquella mena de guerra nova. A la capital ja feia molt de temps que no quedaven plàtans. Tothom en va menjar, la gent estava entusiasmada… (Ai, Hug!)

Una història de xais

Qui és el rei?

… En Willi, l’empleat de l’escorxador, un dia va tenir una experiència singular, una experiència relacionada amb una matança de gallines.
–Atura’t! –va cridar-li una gallina que, penjada de les potes, passava avall per damunt la cinta transportadora–. No em matis, sóc una princesa encantada!
–D’acord –va dir… (El prodigi de l’escorxador)

… Ja feia temps que una gallina volia visitar una fira electrònica, perquè la tècnica li interessava. La seva gran passió eren els aparells de comandament. «Amb un cop de bec a la tecla, tens el món sencer al galliner», acostumava a dir…. (La gallina de l’exposició de ràdios)
Una zona d’altes pressions es va enamorar d’una zona de baixes pressions. La zona d’altes pressions es deia Eugeni i es trobava damunt de les Açores. La zona de baixes pressions es deia Joana i es trobava damunt del golf de Biscaia…   …El dia que la zona d’altes pressions va abraçar la zona de baixes pressions, el dia que l’Eugeni i la Joana es van abraçar, la gent del Bernès no l’oblidaran tan fàcilment. Les tempestes alternaven en
qüestió de minuts amb el sol més resplendent, els pagesos corrien
cap al graner…  (Les forces del cel)”

I per acabar amb els noms de les històries que hi podeu trobar:

El guix i l’esponja
Ai, Hug!
El congelador diligent
El gegant i la confitura de maduixes
El príncep dels seus somnis
El prodigi de l’escorxador
La gallina de la fira electrònica
El porquet de massapà
Una història de xais
Qui és el rei?
Un príncep emprenedor
Les forces del cel
El follet i l’autopista
Els gegants al pàrquing
La pastilla número dotze
Un combat desigual
Quants arbres necessita l’home?
De com una pedra es volia gratar
La capseta prodigiosa
La creació
Una segona
I encara una altra
Nadal tal com va ser realment
El miracle de la Pasqua
L’home de l’illa
El jardiner
La castanya parlaire
La vella
On és el paradís?
Els llençols desapareguts
El nan enorme
El lladre de mòbils
Novel•la policíaca
El conill mort
De com les muntanyes van arribar a Suïssa
L’allau talossa
La dona dels espaguetis
El raspallet de dents immortal
Els vestits del senyor Zogg
El canal 30
El centpeus tràgic
La granota i la pasta de dents
El pardal de Pasqua granada
Un cas clar
Carta a un sant
El rei s’ha quedat a soles
El príncep curiós
El ferrer i el flequer
Un bloc de granit al cinema
Tres desesperats
Cucs de terra diferents
Un ratolí a les curses de cavalls
Cargols enemics
Un ocell extraordinari
El tresor de Zuric
Una tarda esplèndida
El venedor i l’ant     Una nit salvatge
L’home de la gorra marró
Aprimar-se
Un mal menjaire
La nevera oberta
L’homenic dins l’ampolla de xarop
La petita orquestra
La boira al desert
Un camp a ciutat
Una gran amistat
La bústia
Una bona jugada
Al carrer
El gran ball
Una història de fantasmes
Una criatura dins un home
El gos del veí
El corb malastruc
L’ancià
Un invent completament nou
El martell pneumàtic i l’ou
L’èctic
El botó maltractat
L’ós intel·ligent
Els tres fills
Els tres jardiners
El darrer príncep
El pastor de porradells
El guix

Avui us porto una col·lecció de contes, de moment formada per només dos títols, però que sembla que es pot ampliar fins a quatre o cinc. El fet de creure aquesta ampliació possible, és perquè es tracta d’una col·lecció francesa de la que s’han publicat en aquelles terres 4 o 5 títols. A les nostres contrades de moment, han arribat aquests títols:

DIGUES ON ÉS, MONS IMAGINARIS, Thierry Laval, Editorial Cruïlla (2010) –> Aquesta col·lecció és tracta d’un conte sense mots i molt vocabulari on a cada plana ens trobem un món imaginari diferent. Primer ens trobem els diferents personatges amb el seu nom a sota, i després, en quan obrim les solapes del conte, tenim una il·lustració que integra tots els personatges que apareixen en la plana anterior. De manera que els podem buscar, trobar i descobrir. Es tracta en certa manera d’una espècie de “Buscant en Wally”, però per a més menuts, amb unes il·lustracions genials, i que permet als infants aprendre molt vocabulari.

Per exemple, en aquest conte dels mons imaginaris, hi ha una plana de personatges de conte, un altre de personatges mitològics, una de personatges de por… Realment es tracta d’un conte fascinant, amb una temàtica que em va encantar, i a mi també em va permetre recordar vocabulari o personatges que tenia en certa manera, una mica oblidats.

DIGUES ON ÉS, ELS TRANSPORTS, Thierry Laval, Editorial Cruïlla (2010) –> Un nou títol d’aquesta col·lecció que ens acosta el món dels transports i els mitjans de comunicació. Fet de la mateixa manera que el conte anterior, el que canvia en aquesta ocasió és la temàtica. Ens allunyem aquesta vegada de mons fantàstics, per centrar-nos en cada plana en un lloc on podem trobar diferents tiùs de transport: el port, l’aeroport, l’estació de tren…

Un cop més la feina d’en Thierry Laval és sorprenent i fantàstica.