Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

Em fa especial il·lusió, i també una mica de vergonya, fer aquest article, i és que com ja us vaig dir, el Trompeta va entrar en el requadre de premis d’Honor de la revista Faristol número 65, i el passat mes d’Octubre es va fer entrega dels guardonats dels darrers números. A aquesta entrega no hi vaig poder assistir, però hi vaig enviar a algú perquè m’hi representés i pogués recollir el diploma que a partir d’ara passarà a formar part de la meva paret especial de Trompetes, ocupant un lloc ben destacat.

La veritat és que és un orgull enorme que es reconegui des d’una revista com aquesta la tasca feta per l’Elefant Trompeta i no tinc més que paraules d’agraïment per haver rebut aquest honor. Si us hi fixeu bé, en el diploma apareix un Trompeta dibuixat per l’Elisabet Medina, que ara passa també a formar part de la col·lecció de “El Trompeta vist per”.

De nou, mil gràcies a la revista Faristol per aquest honor i per la seva amabilitat i cordialitat, i gràcies també per haver anat a recollir el premi Silvia. Un autèntic plaer!

Us deixo amb algunes fotografies de l’acte.

Elisabet Medina

Abans de poder trobar una bona versió d’aquest conte, vaig estar-ho mirant d’allò més, i finalment em vaig decidir per la que us porto a continuació. N’havia trobat un en el que apareixia la famosa cançó però no explicava la història, i crec que aquest que al final us he portat resultava més adient ja que en ell si que és relata la història o llegenda del Gegant del Pi.

EL GEGANT DEL PI, Adap. Mª Eulàlia Valeri , Il·l. Joma, Col·lecció popular, Editorial La Galera –> Com sempre l’editorial La Galera ens ofereix una bona versió d’aquest gran clàssic, molt ben adaptat i amb una col·lecció excel·lent. També el podeu trobar amb tapes toves, però amb el mateix text i il·lustracions. Amb les il·lustracions d’en Joma que l’acompanyen, és sens dubte la millor opció.

“Vet aquí una vegada, a Caldes de Montbui, a la masia que rebia el nom de Fort Farell hi viva un gegant. Aquest era tan alt i tan gros que sovint feia servir un pi com a bastó  per caminar, i d’aquí que arreu tothom el va arribar a conèixer com a Gegant del Pi.
Diuen d’ell que quan tenia molta set, s’acostava al riu Mogent i se’n bevia tota l’aigua d’un sol glop. Era pagès i viva d’allò més tranquil. Fins que un dia es va assabentar de que Barcelona, la ciutat pubilla de Catalunya, havia caigut a mans dels moros, i es va enrabiar tant que va arrencar un pi de sota arrel i amb quatre camades es va plantar al davant de les muralles de la ciutat. Un cop allà, va demanar al moro que governava la ciutat, conegut com El Gegant de la Ciutat que s’enfrontés amb ell.
Tots dos van lluitar aferrissadament, però el nostre gegant del Pi, va clavar un bon cop de pi al cap del Gegant de la Ciutat, que va acabar fugint corrents, quedant així alliberada la ciutat de Barcelona.”

Aquesta és la llegenda del Gegant del Pi, llegenda molt ben reflectida en la cançó que l’explica, i que ha fet popular la figura d’aquest gegant. Per als que no la coneixeu, la cançó fa així:

El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.

Cançó que explica com arriba el Gegant del Pi a la ciutat, i com el Gegant de la ciutat en fuig per les teulades i terrats de les cases barcelonines.

De tot plegat, podem destacar que el probable origen d’aquesta llegenda fou durant el segle IX o X, en que la ciutat de Barcelona va patir algunes invasions islàmiques. Tot i pel que fa a les versions que en podem trobar, hi ha qui creu que l’origen de la cançó pot ser una mica més moderna, als volts del segle XIX. Sigui com sigui, una història que ens ha portat a un personatge que ha estat protagonista d’aquesta i moltes altres llegendes.

I és que en Fort Farell o el Gegant del Pi s’ha convertit en el més popular gegant de la mitologia catalana, fet que va fer que anés absorbint mica en mica llegendes que en un inici eren protagonitzades per altres gegants.
De fet, hi ha moltes històries i anècdotes protagonitzades er aquest personatge. Us n’explico unes quantes:
Es diu d’en Fort Farell que era pagès, i que un dia mentre sembrava, un viatjant li va demanar per la direcció d’un camí, i ell per tal d’assenyalar-lo, va aixecar els bous i l’arada.

També diuen que de tornada a casa de vèncer al gegant moro, va parar a descansar a Collserola i durant la nit mentre dormia va fer tan i tan de fred, que va quedar petrificat. I diuen que si la gent s’hi fixa bé, pot arribar a entreveure el seu perfil.

Cal destacar però que un de les llegendes més conegudes entorn del Fort Farell és la de En Fort Farell i Cristòfol Colom.
“Diu la llegenda que a la sala del Tinell fou rebut pels Reis Catòlics Cristòfol Colom en la seva tornada de les Amèriques. Els va ensenyar als Reis tot el que havia descobert d’Amèrica, menjar, espècies, animals diferents, tresors d’or… tot allò que fins ara a Europa era totalment desconegut.  Els va explicar també que el món era rodó.
Amb Colom venien tres indis que acompanyaven al descobridor, un d’ells era gegant i va cridar molt l’atenció tant dels Reis com de la gent de la noblesa i del poble allà present. Els presents en veure la gran admiració per la mida del gegant que va sentir el Rei van afirmar, que ben a prop d’aquestes contrades hi viva un gegant molt més gran i més fort que aquest que acompanyava a Colom. Es referien al famós Farell, i el van anar a buscar.

El gegant va denegar la invitació del Rei, però finalment es va decidir a acostar-se a Barcelona per complaure al Rei, que al cap i a la fi, no li costava més que unes quantes camades. Va arrencar un pi i es va posar en camí.
Un cop a la ciutat, els portalers li volien fer pagar el tribut de la llenya pel pi que portava, i ell va dir que era un simple bastó per ajudar-lo en el seu camí, i no pas un pi; i que per tant no pensava pagar el tribut.

Enfadat el gegant va llançar el pi per damunt de la muralla de la ciutat i va saltar-hi ell també. El Rei en veure’l es va quedar fascinat, i és que era tan gran i tan alt, molt més que el gegant que havia acompanyat Colon des de les Amèriques.  L’indi estava convençut de poder vèncer a en Farell, i mentre estaven els dos menjant un gran convit només per a ells, li anava dient:
Menja, menja, Farellàs,
que mai més no menjaràs.

Acabada la teca, es van disposar a la lluita a la Placeta dels Peixos, i el gegant de les Amèriques el va començar a atacar i atacar i en Farell ni s’immutava, fins que va quedar extenuat. Aleshores el gegant del pi, l’agafà per l’orella i el tornà volant a allà d’on havia vingut tot dient: “Gent de les Amèriques, aparteu-vos, que allí on caurà tot ho aixafarà”.”
I de tot plegat hi ha qui diu que va néixer la famosa i popular cançó del Gegant del Pi. Dos històries molt diferents per explicar l’origen d’una mateixa cançó, no? Jo em quedo amb la primera, sens dubte.

Com a estranya curiositat podem dir que el Gegant del Pi, el conegut gegant de la ciutat de Barcelona és Moro i per tant, no encaixa gaire en cap de les dues versions, on se’ns dubte, el Gegant del Pi hauria d’estar representat per un pagès català.

Il·lustracions
Abans de portar-vos les portades de contes catalans protagonitzats pel nostre Gegant del Pi, us vull portar primer algunes imatges dels Gegants del Pi més coneguts de les contrades catalanes.

Ara sí algunes il·lustracions i portades protagonitzades per en Fort Farell.

Per acabar us deixo amb un vídeo que m’ha fet especial gràcia trobar, i és que a part d’explicar-nos la història del Gegant del Pi que va a Barcelona a vèncer el gegant moro que té atemorida la ciutat, ens la presenta el Dragui, tot un mite per als que ens vam criar veient aquest simpàtic drac i les històries de Catalunya que ens explicava.

TRES CONTES DE NADAL, Adap. Anna Gasol, Il·l. Mariona Cabassa, Valentí Gubianas, Carles Arbat, Editorial Baula (2010) –> Avui us porto un recull de tres contes preciós, que s’avança una mica a l’època en que ens trobem. Però si a les botigues el Nadal cada vegada comença abans, a l’Elefant Trompeta potser també. Potser perquè m’agrada molt, o simplement perquè m’he enamorat d’aquest bonic àlbum il·lustrat i no he pogut evitar portar-vos-el.

Es tracten de tres contes de Nadal escrits per HC. Andersen, K. Grahame i AP. Txèkhov i il·lustrats per tres grans il·lustradors de les nostres contrades: Mariona Cabassa, Valentí Gubianas i Carles Arbat. I és que sóc una gran enamorada d’aquests tres il·lustradors i tenir-los junts en un sol llibre és un gran plaer.

Les històries que apareixen són: El Ninot de Neu, A casa, la Nit de Nadal! i La Nit de Nadal d’en Vanka. Tres històries precioses i tres il·lustradors d’aquells que sempre enamoren, cadascú amb el seu estil, és clar. I és aquesta diferencia entre els estils el que fa d’aquest un conte especial.

Cada vegada que passejo per Barcelona, em desvio del meu recorregut per fer una parada tècnica obligatòria a Abracadabra Llibres, i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que hi havia una exposició d’originals de la increïble Rebecca Luciani!!! M’ha fet molta alegria, i és que per mi aquesta il·lustradora té un estil inconfusible i màgic. Havien il·lustracions dels seus darrers treballs: el Núvol d’en Martí, Dimitri, Carnaval, Sota el coixí… I la veritat és que enamoren.

Així que si podeu i teniu temps, no dubteu a acostar-vos-hi, es va inaugurar el passat dia 3 de Novembre i estarà present fins al Desembre. Us hi podeu acostar al Carrer Alvárez de Castro 5.

Us deixo amb unes fotos que n’he pogut fer.

Russ Baby és una marca que pertany a una marca més gran de joguines i regals per infants anomenada Russ Berrie. Tot i així, avui us porto Russ Baby, una marca de peluixos d’animalons. Són peluixos dolços, divertits i coloristes per als més menuts de la família, i que són una molt bona companyia per als infants.

Si els voleu conèixer una miqueta més, podeu veure alguns d’aquests peluixos a continuació.

Avui us porto dos contes que són dos tresors, es tracta de dos àlbums il·lustrats d’una bellesa extrema i en format diari. I és que poc es pot dir d’aquests dos àlbums escrits i pensats com si es tractessin un diari… sovint penmso que molts contes són regals per a adults com jo, enamorat d’obres d’art com aquesta.

LOS ISLOTES DE PEDESTAL, Éric Puybaret, Editorial Edelvives (2010) –> Éric Puybaret és un autor i il·lustrador francès fantàstic! Té una màgia especial, i les històries que crea sempre són fantàstiques i sorprenents. La veritat és que em fascina. Avui la història que us porto és la del mestre Azarías, Turpino i Pablo, el seu jove aprenent, que exploren terres desconegudes amb la missió d’escriure el gran catàleg dels mags. A bord del seu carro científic arriben als illots de Pedestal, on hi ha unes guerres que sembla que mai acabaran entre reis i mags. Gràcies a Pablo i la seva amiga a les illes, aconseguiran inventar un nou esport que farà que les diferències entre els dos bàndols desapareguin.

Un conte sens dubte il·lustrat amb un gust i una bellesa sorprenents.

EL DIARIO SECRETO DE PULGARCITO, Philippe Lechermeier, Il·l. Rébecca Dautremer, Editorial Edelvives (2010) –> Aquesta vegada la genial Rébecca Dautremer ens ofereix com sempre una autèntica obra d’art. En aquesta ocasió es basa amb la història d’en Polzet i els seus set germans abandonats pels seus pares, però a partir d’aquí la història canvia una mica. I és que en Polzet i els seus germans es trobaran en el seu llarg camí de retorn a casa amb el professor Maxilari, Luis de Mero, i el malvat ogre Barbak… És gràcies a en Polzet i al seu enginy, que ell i els seus germans aconseguiran tornar a casa i retornar el menjar a tota la població que està passant per un període d’escassetat.

Sens dubte, una història fantàstica!

De Kinderboekwinkel són unes llibreries que podem trobar a Amsterdam i que us enamoraran. Es tracta de llibreries especialitzades en literatura infantil i juvenil, i que són boniques, acollidores i recullen molt bon material. La primera va néixer l’any 1975 amb un objectiu molt clar, poder oferir a la literatura infantil i juvenil l’espai que es mereixien. És per això que entre les seves estanteries disposen d’uns 7000 títols diferents, tots supervisats per treballadors i experts en literatura infantil, que es reuneixen setmanalment per decidir quins títols dels publicats recentment posen a la venda. És la feina ben feta des de fa 35 anys que ha fet que aquesta primera botiga creixi i obri una altra en el mateix Amsterdam, a més d’expandir les seves fronteres i ser presents a diferents punts d’Holanda.

Els contes estan ben organitzats i dividits en funció de les edats a les que van destinats, el tipus de format…

De Kinderboekwinkel n’hi ha dos a la ciutat d’Amsterdam i jo vaig tenir la gran sort de poder-les visitar les dues, i en una d’elles vaig comprar un munt de coses per a mi i per uns amics molt menuts i rebonics.

La De Kinderboekwinkel 1, la primera, està situada a Rozengracht 34, una mica més amagada que la 2, molt a prop de Prinsengracht. En canvi De Kinderboekwinkel 2 la podem trobar una mica més al rovell de l’ou, si més no, a mi em va resultar més fàcil trobar-la, està a Nieuwezijds Voorburgwal 344. Però anècdotes a mpart, són de les llibreries especialitzades més importants de la ciutat i amb més fama. A part que l’edició dels llibres i contes amb holandés és molt acurada, i això fa que els productes que ofereixen siguin de moltíssima qualitat.

Si us ho voleu acostar, ja sabeu, us deixo l’adreça exacta, horaris i alguna fotografia, i per saber-ne més no dubteu en entrar a la seva web.

De Kinderboekwinkel
Rozengracht 34
1016 NC Amsterdam

Horaris

Dilluns 13:00-18:00
Dimarts a divendres de 10:00-18:00
Dissabte 10:00-17:00

De Kinderboekwinkel 2
N.Z. Voorburgwal 344
020-6227741

Horaris

Dilluns tancat
Dimarts a divendres de 10:00-18:00
Dissabte 10:00-17:00

Revisant les meves invitacions a esdeveniments del Facebook, n’he trobat una que m’ha interessat especialment, es tracta d’una exposició inaugurada fa uns quants dies per la Llibreria Bertrand de Barcelona de l’il·lustrador Jorge del Corral. El nom de l’exposició és Cuanto Cuento i mostra els originals d’aquest autor en un dels seus darrers treballs La costurera del Sonido.

Si us hi voleu acostar, l’exposició estarà fins el 20 de Novembre a la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya 37). Un conte interessant i una exposició que se’ns dubte també ho pot ser.