Balanç d'aquest 2010 que s'acaba

31 desembre 2010
0

Per fi tinc una estoneta per seure i pensar en tot el que ha suposat aquest any pel Trompeta. Cada dia em sento més orgullosa d’estar darrera d’un projecte com aquest, perquè aquest bloc és part de la meva vida quotidiana, m’ajuda a afrontar el dia a dia amb un somriure, fa que aprengui coses noves, conegui mil contes, un munt d’il·lustradors, fa que continuï creient en el món dels nens en un món de bojos on tot sembla perdre el sentit dia rere dia.

Estic feliç per poder acabar un any més amb el Trompeta, aquest any hem descobert els orígens d’un munt d’històries fascinants, hem entrevistat a un munt d’il·lustradors, hem recomanat molts contes que ens enamoren… I és que el Trompeta i jo estem molt contents de poder haver complert un any més, i ja en són 4 i tres mesos…

Un bloc que va començar com les reflexions d’una mestre d’infantil en el seu primer any i ara, no sé ben bé com ni quan s’ha fet molt gran, i molt gros, i ja té un munt d’experiències a les seves esquenes, fins i tot va rebre un Premi Faristol, que ha passat a engreixar la preciosa paret de Trompetes. I és que no us ho creureu, però la paret de davant de l’ordenador on es fa el Trompeta està plena gairebé fins dalt del Trompetes que els il·lustradors m’han volgut regalar (un dia us l’ensenyaré).

Ara estic aquí asseguda i el meu xicot m’està dient les estadístiques del Trompeta d’aquest any, i jo que no les miro mai, m’he emocionat al veure tot el que hem crescut. Us en dic algunes dades perquè us feu una idea de tot el que m’heu ajudat a créixer:

Hem crescut més d’un 70% en visites, gairebé un 60% en pàgines vistes, més de 200 visites diàries (447 el dia de més èxit del Trompeta), el millor mes el de Novembre amb unes 8000 visites… Jo no en sóc gaire conscient de tot plegat, ni de si realment el meu Bloc serveix de referència per algú, però jo sóc feliç perquè em fa créixer com a mestra i com a persona.

També m’he quedat glaçada quan recomptant els articles que he escrit des del dia que va néixer el Trompeta, m’han sortit 1125! 339 articles aquest darrer any i 39 aquest mes… En fi, jo no creia amb això dels blocs ni entenia ben bé a qui podien interessar les meves reflexions, els contes, i tot plegat… però potser sí que ha servit d’alguna cosa, i és que em fa feliç que estigueu al meu costat fent-me créixer cada dia.

Per tot plegat, i sobretot per donar-vos les gràcies he escrit aquestes paraules. Només em queda dir-vos una altra vegada mil gràcies i desitjar-vos un molt bon any nou i molts contes!!!!

El Trompeta recomana… CONTES D'ÓSSOS (VII)

31 desembre 2010
0

Els óssos, quins grans protagonistes de contes, i és que tot i el seu aspecte salvatge en la realitat; en els contes es transformen en éssers dolços, entranyables i grans… I és que són uns grans clàssics dels contes, sinó només cal que mireu que és la setena entrega que faig de contes d’óssos. Aquesta vegada de moment dos títols, poquets, però valen la pena.

L’ÓS QUE ABRAÇAVA ELS ARBRES, Nicholas Oldland, Símobl Editors (2010) –> Hi havia una vegada un ós d’allò més simpàtic i amable, i és que vivia molt tranquil al bosc, i era tan amable i estimava tant tot el que l’envoltava, que abraçava tots allò viu que es trobava pel bosc. Tot és felicitat fins que un dia apareix un llenyataire que està amb la seva destral clavant-li cops a un dels seus arbres preferits del bosc. Aleshores l’ós ja no té gens de ganes d’abraçar a ningú, de fet, està disposat a actuar com un autèntic ós ferotge. Però se n’adona que és un error i que ell no és així, de manera que es decideix a fer allò que més li agrada: li fa una abraçada al llenyataire i… si voleu continuar descobrint aquest relat, haureu de buscar el conte.

Una història preciosa, senzilla i dolça.

LA PEQUEÑA TRISTEZA, Anne Herbauts, Editorial Océano Travesía (2010) –> Aquesta és la història d’Archivaldo, un ós que un bon dia està una mica trist, però no en sap pas perquè. L’ós intenta desfer-se’n de totes les maneres possibles d’aquesta tristesa que el persegueix. Una tristesa que és com un petit núvol gris que ronda damunt del seu cap. Podrà desfer-se’n?

Una història commovedora amb unes boniques il·lustracions.

Al Trompeta també li feliciten el Nadal!!!

30 desembre 2010
0

Sempre m’agrada i em fa força feliç, rebre els millors desitjos per aquest proper any que comença. I si a més a més, són bons desitjos pel Trompeta i pels contes i pel món de l’educació, l’alegria es multiplica. Enguany, el Trompeta ha rebut algunes felicitacions i li fa il·lusió compartir-les amb vosaltres. Felicitacions d’editorials i d’il·lustradors… a veure si us agraden tant com a mi. Algunes més originals, altres més clàssiques, algunes de més senzilles, altres molt més complexes, però totes amb els seus millors desitjos, i només per aquest fet, fan il·lusió. Us deixo també amb la carta de Reis que ha enviat enguany la gran Pilarín Bayés, molt maca:

CARTA DE LA PILARIN ALS REIS MAGS
VULL QUE EL MÓN GIRI AMB GARBO.
VULL QUE ESTIGUEM DESPERTS PER ENDEVINAR LES OPORTUNITATS FLOTANTS.
VULL QUE DORMIM AMB EL SON DELS QUE HAN FET EL QUÈ HAN POGUT.
VULL QUE ELS PETITS PENSIN QUE ÉS UN XURRO HAVER NASCUT.
VULL QUE ELS GRANS TAMBÉ HO PENSIN ENCARA QUE SIGUI UN XURRO PENSIT, TORT I BOTERUT.
VULL QUE NINGÚ ES SENTI INVISIBLE.
QUE NINGÚ TINGUI VERGONYA PER SER COM ÉS.
QUE NINGÚ ES PENSI QUE ÉS EL REI DEL MAMBO.
QUE EL MAMBO TINGUI RITME PER TOTHOM.
VULL QUE ELS QUE COBREN L’ATUR MENGIN MARRONS GLACÉS.
I QUE LES RENDES MÉS ALTES MENGIN PA TORRAT AMB ALL ALMENYS ALGUN COP.
VULL SENTIR-ME EN PAU AMB MI MATEIXA.
VULL SER INTEL.LIGENT PER NO FERIR A NINGÚ.
VULL SER BONA PER ESTIMAR DE DEBÒ.
VULL NO SER PESADA COM UN PLOM.
VULL COMPARTIR LA BELLESA DEL MÓN I ENTENDRE L’ART DE TOTS ELS ARTISTES BOJOS.
VULL ACCEPTAR QUE MOLTES VEGADES NO SER FER RES D’AIXÒ.
VULL PENSAR QUE QUAN JO NO HI SIGUI ALGÚ ES RECORDARÀ DE MI.
VULL SER DIGNE DE TOT EL PATIMENT DELS ANTICS QUE HAN LLUITAT PER UN MÓN MILLOR.
VULL ENSENYAR ALS MEUS NÉTS A RECORDAR-ELS.

El Trompeta a l'Exposició d'en Valentí Gubianas a Proa Espais

28 desembre 2010
0

L’altre dia, pràcticament de casualitat, vaig passar per davant de La llibreria Proa, i vaig pensar: “tu havies de venir per aquí a veure alguna cosa…” I de sobte em vaig recordar del meu amic Valentí Gubianas, i que la seva exposició encara estaria a Proa Espais. Així que sense dubtar-ho i càmera en mà hi vaig entrar. Era una exposició petitona, amb pocs originals, i amb un estil d’en Valentí molt més personal i adult. No són les il·lustracions infantils a les que estem acostumats. Tot i així, em va semblar prou interessant. A la vegada, hi havia també una petita mostra de fotografies que estaven inspirades en imatges i personatges de conte.

Una estona d’allo més entretinguda que em va servir per conèixer una altra faceta d’en Valentí. Us deixo amb les imatges que hi vaig fer.

El Trompeta navega per… EL BAÚL DE LOS MONSTRUOS

27 desembre 2010
0

Per fi després de molts mesos de projecte, i de força temps estant preparant-lo, surt a la venda per part d’Edicions Bromera un projecte del que ja us en vaig parlar amb anterioritat. Sota el nom de “El Baúl de los monstruos” s’edita aquesta col·lecció de contes terroríficament divertits sobre monstres de tota mena. Cadascun d’aquests contes il·lustrat per un il·lustrador diferent, tots ells de renom.

Es publicaran en una col·lecció de contes escrits en lletra lligada i força curts, i més endavant apareixeran publicats en format d’àlbum il·lustrat, lletra d’impremta i els relats complerts.

Però ara per ara, ens podem quedar amb aquest format curt i en lletra lligada, una bona col·lecció amb il·lustradors com: Óscar T. Pérez, Fernando Falcone, Miguel Ángel Díez, Oriol Hernández, Rodrigo Luján, Pablo Tambuscio, Cecilia Varela, Mercè López, Pablo Zamboni i Pere Meján.

Pel que fa a la web d’aquest projecte, és una web molt vistosa, senzilla, navegable i molt be ambientada amb el tema de la por. Us deixo les captures de pantalla que he fet, a veure si us agrada.

Per acabar amb aquest post, us deixo amb el fantàstic vídeo que ha montat Óscar T. Pérez per a la publicació d’aquesta col·lecció.

Explica'm… CONTES CLÀSSICS PER SOMIAR

26 desembre 2010
0

CONTES CLÀSSICS PER SOMIAR, Il·l. Macus Romero, Editorial Molino (2010) –> Avui us porto un recull de contes preciós, que m’ha agradat especialment, en la línia de Contes clàssics per sempre, apareix aquest nou recull de contes clàssics de l’Editorial Molino il·lustrat per una jove promesa del món de la il·lustració, amb un estil dolç i tendre.

Les il·lustracions són especialment boniques, una bonica sel·lecció dels contes de sempre revisats i preparats per ser explicats als més menuts. Els títols que inclou aquest recull són: La patufeta, Els follets sabaters, La llebre i la tortuga, La pastoreta i l’escura-xemeneies, En Pere i el llop, El ratolí de camp i el ratolí de ciutat, El rossinyol, El príncep gripau, La cigala i la formiga, Simbad el mariner, El molinet màgic, Les mongetes màgiques, Les dotze princeses ballarines.

Us deixo amb la imatge de la portada, i alguna de l’interior.

Jugant a… GO GO TOYS

25 desembre 2010
0

Go go toys és una línia de productes pertanyents a la companyia John Crane, una empresa de joguines per a infants que té altres línies molt importants i conegudes com ara Pin Toy o Tolo Toys, de la que ja us en vaig parlar fa força temps.

Però avui, la marca que ens ocupa és Go Go Toys, una marca de joguines de fusta que està formada bàsicament per jocs de tipus educatiu i didàctic per als més petits: sonalls, jocs de taula, jocs de nombres, jocs d’enfilar, encaixos, construccions…

Productes interessants i ben acabats, d’aquells que val la pena tenir a l’aula.

El Trompeta recomana… CONTES DE PRESUMPTUOSOS

24 desembre 2010
0

Avui us porto dues històries curioses sobre presumits i presumptuosos. Es tracta de dos animals molt diferents, que per diferents motius es pensen que són millors que la resta. Se’ls hi baixaran els fums?

EL DESPERTADOR DEL SOL, Martin Baltscheit, Il·l. Christoph Mett, Editorial Lóguez (2009) –> Aquest és un conte genial i divertit que ens narra una història sorprenent, el gall de la granja mora, i li deixa al seu fill la responsabilitat de despertar cada dia al sol. Ple d’orgull, el jove i presumptuós gall, cada dia fa la seva tasca de manera excel·lent, i és que tan bo punt canta, el sol surt. Tan és així que realment creu que té el poder de despertar el sol. Un bon dia, els animals del corral, li faran veure que això no és així i que el sol surt de totes maneres. En adonar-se de la realitat, el jove gall es posa tan trist que es decideix a no cantar més. Fins que un dia el granger li explica que la seva veritable missió és cantar per despertar-lo a ell i fer que tota la granja es posi en funcionament.

Una història sobre la vanitat i la humilitat, tractada de manera divertida i irònica.

L’OVELLETA BELA, Knister, Editorial Brúixola (2010) –> L’Ovelleta Bela vol que l’esquilin, però no poden perquè és molt petita i s’haurà d’esperar a ser més gran. Conforme passen els dies més li creix la seva llana, i més se n’adona de que és l’enveja de la resta d’animals. Tan és així que es torna presumida i n’està segura de que no pensa donar pas ni una mica de la seva llana.

BON NADAL I BONS CONTES!

23 desembre 2010
0

Un any més s’acosten les Festes de Nadal, i ens porten un any més regals, il·lusions, màgia… Des de l’Elefant Trompeta, jo i el meu petit elefantet us volem desitjar el millor per vosaltres i els vostres. Sigueu molt feliços!

Dibuixant… CONTE DE NADAL

22 desembre 2010
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2010)

<