Avui torno a fer un d’aquells articles de mestra, en els que us parlo dels meus nens, del que fan o de com aprenen. El motiu d’aquest article no és un altre que el Festival de Nadal. En totes les escoles en aquests dies és habitual, les nadales, els Pastorets i les Poesies de Nadal. Jo fins ara, no n’havia fet mai, però enguany els nens de P4 hem tingut que preparar un Festival nosaltres sols. Les condicions: havien de ser poesies i Nadales cantades i dites pels nens sense cap música, instrument o Cd d’àudio de fons. Fet que feia que el que havien d’aprendre els nens era de memòria. I m’he adonat que els nens tenen una memòria prodigiosa, una memòria d’elefant, molt més gran que la meva fins i tot.
Cantàvem 4 cançons, 2 poesies i a més a més la cançó d’anglès. I va sortir tot rodat! Els nens es van portar d’allò més bé, fins i tot m’atreviria a dir que millor que alguns adults, i em vaig emocionar molt, perquè veus que la feina de mes i mig dóna els seus fruits. Molts nervis, molta calor, molts, pares, avis, germans i tiets… i els meus nens que estan fets unes autèntiques estrelles!
El repertori que vam fer és aquest:
– Què li darem en el noi de la mare? (les tres estrofes senceres)
– El dimoni escuat (les dues primeres estrofes)
– Poesia: Baixeu pastors (mig inventada)
– Quan somrius (només la tornada dues vegades)
– A Betlem me’n vull anar (sencera)
– Poesia: Nadal ja ha arribat
– Oh! Christmas tree
Què us sembla? Una feinada, no? Sincerament hauria estat més senzill fent menys cançons, però havíem d’omplir un espai de 30-45 minuts nosaltres solets. Al final, els pares contents, els nens també i la senyoreta, la que aplaudia més fort.