“El protagonista d’aquesta historia és Ebenezer Scrooge, una persona molt avara i garrepa que mai celebra el Nadal. És cobdiciós i addicte al treball, i no li importa ningú; ni tan sols el seu empleat Bob Cratchit.
Uns dies abans de Nadal, el Senyor Scrooge rep la visita d’un misteriós esperit que resulta ser el del seu millor amic i soci, mort set anys abans: Jacob Marley. Aquest en vida era molt cobdiciós, gairebé tant com el senyor Scrooge, i és per això que ve a avisar al Senyor Scrooge que quan mori la cadena que haurà d’arrossegar durant tota l’eternitat, serà molt més llarga que la seva degut a la seva cobdícia infinita.
El Senyor Scrooge però no se’l creu gaire, i passen els dies. Fins que una nit apareix a la cambra del Senyor Scrooge els tres esperits que li havia anunciat el fantasma del seu millor amic que vindrien.
L’esperit del passat transporta al senyor Scrooge al seu passar, a la seva infància i adolescència plenes de melancolia i a la seva fixació amb els diners i l’afany per enriquir-se.
L’esperit del present el porta a veure el Nadal del pobre Bob i la seva família, que tot i la seva pobresa i la malaltia del seu fill, en Tim; celebren el Nadal. És aquest esperit el que el portarà també a veure el Nadal que celebra el seu nebot Fred, i li mostrarà la realitat de dos infants que viuen al carrer passant gana i fred.
L’esperit del futur, mut i de caràcter ombrívol, li mostra el que més turmentarà al Senyor Scrooge, el destí dels avars com ell: la seva casa saquejada pels pobres, el mal record de tots els seus amics i la seva pròpia tomba a la que ningú visita mai. També li mostra la tomba d’en Tim ,el fill del seu empleat. Horroritzat el Senyor Scrooge promet a l’esperit del futur que canviarà, i que si hi ha alguna opció de canviar el seu destí.
Al final l’avar Scrooge desperta del seu propi malson i es converteix en un home bo i generós.
De manera que quan finalment és el dia de Nadal, el senyor Scrooge envia un pavo al seu empleat i la seva família, surt al carrer tot desitjant un bon Nadal a tots aquells amb els que es va trobant i celebra el Nadal amb el seu nebot. Pel que fa a en Cratchit i la malaltia del seu fill, els ajuda i finalment en Tim s’acaba curant.”
Coneguda sota el títol de “Conte de Nadal” o “Cançó de Nadal” (sota el títol original de Christmas Carol), l’escriptor britànic Charles Dickens va escriure aquesta novel·la l’any 1843.
Una novel·la que ha arribat als nostres dies com un dels contes o històries principals escrites durant aquestes festes nadalenques. Obra en la que Dickens es va inspirar en la realitat denigrant que es vivia en el Regne Unit durant la revolució industrial al segle XIX: el maltractament dels nens i joves que treballaven i estudiaven en les condicions més cruels en la societat proletària.
En la part literària, hi ha qui diu que Dickens es va inspirar en una obra seva escrita amb anterioritat el 1839 sota el títol de: “Els papers pòstums del Club Pickwick”.
L’acceptació que va tenir aquesta novel·la fou molt important, ja en el primer moment de la seva publicació, fet que va fer que tingués gran divulgació no només en el seu país d’origen sinó a la resta del món. Foren tants els elogis i cartes de suport que va rebre l’autor que va aconseguir reviure els Nadals al Regne Unit prohibits en temps d’Oliver Cromwell.
És tanta la popularitat d’aquesta obra que des de la segona meitat del segle XX se n’han fet moltíssimes versions i adaptacions en dibuixos animats, pel·lícules, ràdio i televisió.
La primera de les versions cinematogràfiques que es va fer d’aquesta història fou en cinema mut el 1901, però la pel·lícula muda més popular d’aquesta obra amb uns bons efectes especials per al moment en que fou rodada va ser una que es va estrenar l’any 1910.
La primera pel·lícula parlada entorn aquesta història fou de l’any 1928. Des d’aleshores se n’han fet moltíssimes versions cinematogràfiques de la història, algunes més serioses, altres en clau de comèdia.
També s’han fet alguns musicals, i l’any 1983 es va estrenar una de les versions per a infants que ha fet més popular aquesta història entre els més menuts: “Una Navidad con Mickey” de Disney, en el que el paper de Scrooge és interpretat pel Tio Gilito. I és que de fet el nom original en anglès del Tio Gilito el deu al propi Mr Scrooge, i és que el seu nom original és Scrooge McDuck. I és que ambdós personatges comparteixen característiques molt similars: cobdícia, acumulació de riqueses, rondinaires… I és per això que quan Disney es va decidir a fer la seva pròpia versió del Conte de Nadal d’en Dickens, era impossible que pensés en un altre personatge per protagonitzar-lo.
L’any 1992 es va fer una versió protagonitzada pels Muppets (Teleñecos) sota el títol de “Los Teleñecos en cuentos de Navidad”.
La darrera versió d’aquesta història fou la estrenada l’any 2009 i protagonitzada per en Jim Carrey que realitza diversos papers, en format 3D.
Sigui com sigui són moltíssimes les versions fetes i en totes elles, la interpretació dels diferents personatges és força diferent, però totes elles tenen un denominador comú, s’han basat o inspirat en l’obra de Dickens que s’ha convertit en tot un clàssic no només de la literatura universal, sinó també de la literatura infantil.
Il·lustracions
Comencem com sempre amb les il·lustracions en blanc i negre d’aquesta preciosa història.
En color però de caire força clàssic són les que us porto a continuació.
Ara us deixo amb algunes portades en anglès d’aquesta fantàstica història.
Algunes en francès i castellà.
En català tenim forces versions, fins i tot les Tres Bessones s’han atrevit a formar part d’aquesta bonica història.
Per acabar us porto algun cartell d’alguna pel·lícula o obra de teatre del Conte de Nadal, i el vídeo del curt animat de Disney.