El Trompeta recomana… CONTES D'ÓSSOS (VII)

31 Desembre 2010
0

Els óssos, quins grans protagonistes de contes, i és que tot i el seu aspecte salvatge en la realitat; en els contes es transformen en éssers dolços, entranyables i grans… I és que són uns grans clàssics dels contes, sinó només cal que mireu que és la setena entrega que faig de contes d’óssos. Aquesta vegada de moment dos títols, poquets, però valen la pena.

L’ÓS QUE ABRAÇAVA ELS ARBRES, Nicholas Oldland, Símobl Editors (2010) –> Hi havia una vegada un ós d’allò més simpàtic i amable, i és que vivia molt tranquil al bosc, i era tan amable i estimava tant tot el que l’envoltava, que abraçava tots allò viu que es trobava pel bosc. Tot és felicitat fins que un dia apareix un llenyataire que està amb la seva destral clavant-li cops a un dels seus arbres preferits del bosc. Aleshores l’ós ja no té gens de ganes d’abraçar a ningú, de fet, està disposat a actuar com un autèntic ós ferotge. Però se n’adona que és un error i que ell no és així, de manera que es decideix a fer allò que més li agrada: li fa una abraçada al llenyataire i… si voleu continuar descobrint aquest relat, haureu de buscar el conte.

Una història preciosa, senzilla i dolça.

LA PEQUEÑA TRISTEZA, Anne Herbauts, Editorial Océano Travesía (2010) –> Aquesta és la història d’Archivaldo, un ós que un bon dia està una mica trist, però no en sap pas perquè. L’ós intenta desfer-se’n de totes les maneres possibles d’aquesta tristesa que el persegueix. Una tristesa que és com un petit núvol gris que ronda damunt del seu cap. Podrà desfer-se’n?

Una història commovedora amb unes boniques il·lustracions.



Comentaris

Deixa la teva opinió