L'Elefant Trompeta
Benvinguts al bloc de
EL CONTE DE NADAL, Charles Dickens, Il·l. Javier Andrada, Editorial La Galera –> Un cop més La Galera és garantia de bon producte pel que fa referència als Clàssics Universals. Aquesta vegada, de la mà de l’il·lustrador Javier Andrada, podem trobar aquesta versió de El Conte de Nadal de Dickens. Un llibre per ser llegit per a nens a partir de 8 anys, i per ser explicat a alguns de més menuts.
“El protagonista d’aquesta historia és Ebenezer Scrooge, una persona molt avara i garrepa que mai celebra el Nadal. És cobdiciós i addicte al treball, i no li importa ningú; ni tan sols el seu empleat Bob Cratchit.
Uns dies abans de Nadal, el Senyor Scrooge rep la visita d’un misteriós esperit que resulta ser el del seu millor amic i soci, mort set anys abans: Jacob Marley. Aquest en vida era molt cobdiciós, gairebé tant com el senyor Scrooge, i és per això que ve a avisar al Senyor Scrooge que quan mori la cadena que haurà d’arrossegar durant tota l’eternitat, serà molt més llarga que la seva degut a la seva cobdícia infinita.
El Senyor Scrooge però no se’l creu gaire, i passen els dies. Fins que una nit apareix a la cambra del Senyor Scrooge els tres esperits que li havia anunciat el fantasma del seu millor amic que vindrien.
L’esperit del passat transporta al senyor Scrooge al seu passar, a la seva infància i adolescència plenes de melancolia i a la seva fixació amb els diners i l’afany per enriquir-se.
L’esperit del present el porta a veure el Nadal del pobre Bob i la seva família, que tot i la seva pobresa i la malaltia del seu fill, en Tim; celebren el Nadal. És aquest esperit el que el portarà també a veure el Nadal que celebra el seu nebot Fred, i li mostrarà la realitat de dos infants que viuen al carrer passant gana i fred.
L’esperit del futur, mut i de caràcter ombrívol, li mostra el que més turmentarà al Senyor Scrooge, el destí dels avars com ell: la seva casa saquejada pels pobres, el mal record de tots els seus amics i la seva pròpia tomba a la que ningú visita mai. També li mostra la tomba d’en Tim ,el fill del seu empleat. Horroritzat el Senyor Scrooge promet a l’esperit del futur que canviarà, i que si hi ha alguna opció de canviar el seu destí.
Al final l’avar Scrooge desperta del seu propi malson i es converteix en un home bo i generós.
De manera que quan finalment és el dia de Nadal, el senyor Scrooge envia un pavo al seu empleat i la seva família, surt al carrer tot desitjant un bon Nadal a tots aquells amb els que es va trobant i celebra el Nadal amb el seu nebot. Pel que fa a en Cratchit i la malaltia del seu fill, els ajuda i finalment en Tim s’acaba curant.”
Coneguda sota el títol de “Conte de Nadal” o “Cançó de Nadal” (sota el títol original de Christmas Carol), l’escriptor britànic Charles Dickens va escriure aquesta novel·la l’any 1843.
Una novel·la que ha arribat als nostres dies com un dels contes o històries principals escrites durant aquestes festes nadalenques. Obra en la que Dickens es va inspirar en la realitat denigrant que es vivia en el Regne Unit durant la revolució industrial al segle XIX: el maltractament dels nens i joves que treballaven i estudiaven en les condicions més cruels en la societat proletària.
En la part literària, hi ha qui diu que Dickens es va inspirar en una obra seva escrita amb anterioritat el 1839 sota el títol de: “Els papers pòstums del Club Pickwick”.
L’acceptació que va tenir aquesta novel·la fou molt important, ja en el primer moment de la seva publicació, fet que va fer que tingués gran divulgació no només en el seu país d’origen sinó a la resta del món. Foren tants els elogis i cartes de suport que va rebre l’autor que va aconseguir reviure els Nadals al Regne Unit prohibits en temps d’Oliver Cromwell.
És tanta la popularitat d’aquesta obra que des de la segona meitat del segle XX se n’han fet moltíssimes versions i adaptacions en dibuixos animats, pel·lícules, ràdio i televisió.
La primera de les versions cinematogràfiques que es va fer d’aquesta història fou en cinema mut el 1901, però la pel·lícula muda més popular d’aquesta obra amb uns bons efectes especials per al moment en que fou rodada va ser una que es va estrenar l’any 1910.
La primera pel·lícula parlada entorn aquesta història fou de l’any 1928. Des d’aleshores se n’han fet moltíssimes versions cinematogràfiques de la història, algunes més serioses, altres en clau de comèdia.
També s’han fet alguns musicals, i l’any 1983 es va estrenar una de les versions per a infants que ha fet més popular aquesta història entre els més menuts: “Una Navidad con Mickey” de Disney, en el que el paper de Scrooge és interpretat pel Tio Gilito. I és que de fet el nom original en anglès del Tio Gilito el deu al propi Mr Scrooge, i és que el seu nom original és Scrooge McDuck. I és que ambdós personatges comparteixen característiques molt similars: cobdícia, acumulació de riqueses, rondinaires… I és per això que quan Disney es va decidir a fer la seva pròpia versió del Conte de Nadal d’en Dickens, era impossible que pensés en un altre personatge per protagonitzar-lo.
L’any 1992 es va fer una versió protagonitzada pels Muppets (Teleñecos) sota el títol de “Los Teleñecos en cuentos de Navidad”.
La darrera versió d’aquesta història fou la estrenada l’any 2009 i protagonitzada per en Jim Carrey que realitza diversos papers, en format 3D.
Sigui com sigui són moltíssimes les versions fetes i en totes elles, la interpretació dels diferents personatges és força diferent, però totes elles tenen un denominador comú, s’han basat o inspirat en l’obra de Dickens que s’ha convertit en tot un clàssic no només de la literatura universal, sinó també de la literatura infantil.
Il·lustracions
Comencem com sempre amb les il·lustracions en blanc i negre d’aquesta preciosa història.
En color però de caire força clàssic són les que us porto a continuació.
Ara us deixo amb algunes portades en anglès d’aquesta fantàstica història.
Algunes en francès i castellà.
En català tenim forces versions, fins i tot les Tres Bessones s’han atrevit a formar part d’aquesta bonica història.
Per acabar us porto algun cartell d’alguna pel·lícula o obra de teatre del Conte de Nadal, i el vídeo del curt animat de Disney.
EL GRAN LLIBRE DELS CONTES DE NADAL, Denise Despeyroux, Il·l. Óscar T.Pérez, Editorial Parramón (2010) –> Avui us porto un recull de contes ideal per aquesta bonica època de l’any, es tracta d’un recull molt ben il·lustrat per en Óscar T. Pérez que inclou 11 títols dels més cèlebres escriptors de contes nadalencs de tots els temps. Són contes preciosos, i històries tan màgiques, que jo crec que es podrien explicar tot l’any. Clar que al Nadal és quan prenen més força.
De HC Andersen podeu trobar La Petita Venedora de Llumins i L’avet; de Charles Dickens, el Conte de Nadal; d’Hoffman, El trencanous; d’Henry, El regal dels Reis Mags; de Twain, Carta de Santa Claus; de Txèkhov, Vanka, i llegendes populars que et sorprendran, com La bruixa Befana i els tres Reis Mags, El miracle de la flor de la Nit de Nadal, La llegenda de Santa Claus i La llegenda dels Kallikantzaroi.
Jo no m’ho pensaria gaire, un bon regal per als enamorats del Nadal durant aquestes festes!
Orange Tree Toys és una empresa de joguines familiar nascuda l’any 2000 al Regne Unit i en constant creixement des d’aleshores.
Totes les seves joguines es caracteritzen pel fet de resultar estimulants per als més petits, estar dissenyades en el Regne Unit i fetes a mà. Tenen joguines per a nadons, nines de drap, joguines de fusta… totes elles d’allò més boniques.
Dins de les joguines de fusta podem destacar per exemple: els mòbils, els trens i cotxets, les joguines d’estirar…
Tota una varietat de productes que podeu veure resumida amb les imatges que us deixo a continuació.
L’exposició d’originals d’en Francesc Rovira, pròlegs, que fa unes setmanes va estar exposada a la Sala Rovira de Barcelona, marxa ara cap a Sitges, on hi serà fins el 6 de Gener a l’Edifici Miramar.
L’acte de presentació d’aquesta exposició tindrà lloc el proper dia 18 de Desembre a les 20h.
Si voleu més informació, només cal que feu un cop d’ull a la imatge que adjunto a continuació.
Els animals són protagonistes d’infinitat de contes de tota mena. Contes més tendres, contes divertits, històries extraordinàries, històries reals…. Sigui com sigui, totes elles tenen un denominador comú, tenen els animals com a principals protagonistes.
ÉS MEU, AIXÒ!, Michel Van Zeveren, Editorial Corimbo (2010) –> Aquest és un conte que a través de la descoberta d’un ou a la jungla, del que tots se’n creuen propietaris, podem anar descobrint els diferents animals de la jungla. Un conte encadenat fins que al final s’acaba descobrint el que hi ha dins de l’ou.
¡PINK! EL PINGÜINO QUE SE VOLVIÓ ROSA, Lynne Rickards, Il·l. Margaret Chamberlain, Editorial Trapella Books (2010) –> Un bon dia Patrick s’aixeca i se n’adona que s’ha tornat de color rosa de la nit al matí. Què en pensaran els seus amics?
Patrick està molt preocupat i comença a buscar altres animals de color rosa. Creua l’oceà i es troba amb els flamencs, però es sentirà a gust amb ells?
Una bonica història que ens explica que els amics de debò t’accepten tal i com són.
LA HISTORIAS DE LA ABUELA CATALINA, Iñaki Zubeldia, Il·l. Estibaliz Jalón, Editorial Faktoría K de Libros (2010) –> L’àvia Catalina és una vella cigala que viu al bosc, li agrada moltíssim xerrar, i explicar històries als seus veïns que ja fa molts i molts anys que li havia explicat la seva àvia. És un conte preciós sobre les històries de diferents animals que ha anat coneixent la Catalina durant la seva vida: la història de la marieta, una papallona i un saltamartí.
Una bonica història sobre la saviesa de la gent gran.
CUERPO DE NUBE, Ana A. de Eulate, Il·l. Mónica Carretero, Editorial Cuento de Luz –> Aquesta és la història d’una ovella diferent, ella no té llana, sinó que tot el seu cos sembla un autèntic núvol. Una història que ens ajuda acceptar les diferències entre les persones i a comprendre que tots són diferents, però que les diferències en sí són les que ens fan més “rics”.
MACARIO EL DROMEDARIO, Rachel Chaundler, Il·l. Bernardo Carvalho, OQO Editora (2008) –>Els dromedaris quan ploren se’ls hi encongeix una mica el gep. Això és el que li passa al nostre protagonista d’avui, en Macario, un dromedari que està fart de ser la riota dels seus germans. tan és així que es fa un tip de plorar, fins que cada vegada el seu gep es va fent més i més petit. Fins que un dia, aquest fet es converteix en un autèntic problema i el pobre Macario s’haurà de refer davant les adversitats per poder tornar a recuperar el somriure, i evidentment, el gep.
Una història molt bonica amb uns traços gruixuts, colors vius, i un escenari molt clar: el desert.
HALLY TOSIS, EL HORRIBLE PROBLEMA DE UN PERRO, David Pilkey, Editorial Joventut (2010) –> Hally Tosis és un gos amb un problema espantós, i és que li fa una pudor terrible l’alè. Els seus amos ja no saben què fer-ne, estan desesperats, fins i tot han fet un cartell per regalar-lo. Però un dia el mal alè del seu gos els salvarà d’un bon ensurt.
Una història divertida i colorista, senzilla però original.
SOFIA, LA VACA QUE ESTIMAVA LA MÚSICA, Geoffroy de Pennart, de Editorial Corimbo (2010) –> La Sofia és una vaca d’allò més curiosa, i és que de ben petita sempre ha estimat la música i ha ofert els seus concerts de piano a família, amics, veïns i coneguts. A la granja és d’allò més popular, però un bon dia decideix marxar a la ciutat per presentar-se a un concurs de música…
L’amor per la música no és només cosa d’homes, dones i nens, sinó també d’animals, com podeu veure en aquesta bonica història.
BITXO, Charlotte Labaronne, Editorial Proteus (2010) –> Aquesta és la història de la vida d’un arbre. Totsa sabem que als arbres s’hi amaguen els ocells, i en aquest evidentment, no hi podia ser menys. Però l’arbre té un problema, i és que viu governat per un tucà que és un autèntic tirà. Un bon dia un petit ocell és expulsat de l’arbre, i va a parar a un altre arbre on s’adonarà que hi ha altres formes de vida diferents i millors de la que coneixia fins ara.
Una història sobre viure sense por i amb una mica de sentit crític, portada al fantàstic món dels ocells.
JAUMET EL REN DELS BOSCOS, Magali Le Huche, EditorialAlberdania (2010) –> Catàstrofe a Plafbonvent:els peluixos de tots el habitants han desaparegut!En JauMet, el ren dels boscos segueix la pista dels malvats Kumfs per intentar trobar-los. Ajuda’l a escollir el camí correcte!
Aquesta és la història o punt de partida d’un llibre d’aquells que et pots passar hores i hores mirant escena per escena, tot buscant i rebuscant amb en JauMet les joguines perdudes. És preciós i aquesta il·lustradora em fascina en cadascún dels seus treballs.
Avui torno a fer un d’aquells articles de mestra, en els que us parlo dels meus nens, del que fan o de com aprenen. El motiu d’aquest article no és un altre que el Festival de Nadal. En totes les escoles en aquests dies és habitual, les nadales, els Pastorets i les Poesies de Nadal. Jo fins ara, no n’havia fet mai, però enguany els nens de P4 hem tingut que preparar un Festival nosaltres sols. Les condicions: havien de ser poesies i Nadales cantades i dites pels nens sense cap música, instrument o Cd d’àudio de fons. Fet que feia que el que havien d’aprendre els nens era de memòria. I m’he adonat que els nens tenen una memòria prodigiosa, una memòria d’elefant, molt més gran que la meva fins i tot.
Cantàvem 4 cançons, 2 poesies i a més a més la cançó d’anglès. I va sortir tot rodat! Els nens es van portar d’allò més bé, fins i tot m’atreviria a dir que millor que alguns adults, i em vaig emocionar molt, perquè veus que la feina de mes i mig dóna els seus fruits. Molts nervis, molta calor, molts, pares, avis, germans i tiets… i els meus nens que estan fets unes autèntiques estrelles!
El repertori que vam fer és aquest:
– Què li darem en el noi de la mare? (les tres estrofes senceres)
– El dimoni escuat (les dues primeres estrofes)
– Poesia: Baixeu pastors (mig inventada)
– Quan somrius (només la tornada dues vegades)
– A Betlem me’n vull anar (sencera)
– Poesia: Nadal ja ha arribat
– Oh! Christmas tree
Què us sembla? Una feinada, no? Sincerament hauria estat més senzill fent menys cançons, però havíem d’omplir un espai de 30-45 minuts nosaltres solets. Al final, els pares contents, els nens també i la senyoreta, la que aplaudia més fort.
El proper dissabte 18 de Desembre de 2010 a les 12 del migdia es farà la presentació del llibre en Roc sense cap. Una història de la Mercè Canals il·lustrada per l’Òscar Julve.Aquest llibre que ha guanyat el XIII Premi Mercè Llimona de Literatura Infantil Il·lustrada 2010 organitzat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Serà presentat a la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú (davant mateix de l’Ajuntament).
Així que ja ho sabeu, si teniu ganes de conèixer aquest nou treball de la Canals, no dubteu en anar a aquesta presentació.
El proper mes de març s’inaugurarà el Festival de Literatures Infantil i Juvenil (FLIC), i per a animar a tothom a ser-hi present el mes de març, el FLIC escalfa motors aquest cap de setmana. I és que aquest dissabte dia 18 de Desembre es presenta l’exposició “Qui menja sopes se les pensa totes, les sopes literàries més famoses” obra de Joma i produïda per Tantàgora. La Roser Ros explicarà les sopes que es varen donar a conèixer gràcies a Rínxols d’or, Mafalda o Alícia. En Joma et convidarà a fer una Sopa de sobres de carta. Per això és imprescindible que portis una cullera vella de casa!!! I vine a descobrir àlbums il·lustrats explicats a dins d’un taxi.
Un acte molt curiós que m’ha fet venir ganes d’anar-hi, em pregunto si els Elefants també hi podran ser. Acosteu-vos-hi que per molt que faci fred, segur que una sopa us farà entrar en calor.
Data: 18 de Desembre
Hora: 11:30h a 13:30h
Lloc: Mercat de Santa Caterina / Plaça Joan Capr i Av. Francesc Cambó – Barcelona
