Avui us porto uns contes que m’agraden molt especialment. M’agraden per la seva temàtica, perquè es tracten de tres molt bones històries, per les seves il·lustracions i per l’editorial que els publica. I és que els llops són sempre uns dolents, temuts i temibles de moltes de les històries que ens han acompanyat quan érem menuts, el llop de la Caputxeta, de Les Set Cabretes, dels Tres porquets… I no us heu preguntat mai, que hi passa després d’aquestes històries? Què fan tots aquests llops? On viuen? Si tenen una altre opció o un altre final? Tot això i molt més apareix en les històries que us porto a continuació: màgiques, divertides, sorprenents i simplement precioses!
UN CUENTO LLENO DE LOBOS, Roberto Aliaga i Roger Olmos, OQO Editora (2010) –> Hi ha llops grans i llops menuts, llops desperts i llops adormits, llops recent nascuts i altres de molt vells… Llops de tots els colors: uns taronges, grocs, roses, verds, blaus, negres, marrons… Hi havia llops amb ulleres i llops amb barrets, llops que jugaven al mocador, altres que feien pipi al damunt del formiguer. Però tots ells vivien en el mateix món, el món dels llops, un món en el que tots i cadascun dels llops vivia esperant el seu moment, el moment de participar en el proper esdeveniment literari. Una espècie de limbe en el que de cop i volta, un dia el llop golafre se n’adona de que els hi falta menjar. Tots s’uniran per un objectiu comú, saciar la seva fam.
És una història divertida, fascinant i sorprenent il·lustrada de la mateix manera pel fantàstic Roger Olmos, amb un estil que lluny de recrear uns llops terrorífics, ens porta uns llops entranyable i molt coloristes.
LAS MANOPLAS DE CAPERUCITA, Inés Almagro, Il·l. Mikel Mardones, OQO Editora (2010) –> Aquest conte m’ha provocat reaccions contràries, per una banda en un inici, el tipus d’il·lustració amb el que està fet és massa tradicional i potser realista pel meu gust. Però tot i així, el títol em va cridar molt l’atenció. Una nova versió, de la Caputxeta vermella, una història alternativa. I mica en mica, passant pàgina rere pàgina em va anar enganxant, i és que té una història molt maca que fa que les il·lustracions, que en un inici no m’agradaven, acabin per semblar-me adequades per la història que representen.
Es tracta d’una reinterpretació divertida i original d’aquest clàssic que té per objectiu sorprendre al lector situant la història de la Caputxeta a l’hivern i on la nena porta manyoples, i on neva. La Caputxeta es fa un tip de repetir al llarg de tot el relat que a la seva història no passa tal cosa, o tal altra, i s’està tot el camí de casa fins a casa l’àvia esperant que darrera el quart arbre del bosc, aparegui el llop com fa sempre per enredar-la. Aquesta vegada però, tot serà diferent! M’encanta el final d’aquesta història, espero que a vosaltres us agradi també.
ANDRÉS CABEZA ABAJO, Pablo Albo, Il·l. Roger Olmos, OQO Editora (2010) –> Abans de començar a explicar-vos de que va aquesta història, us deixo amb un fragment que us permetrà comprendre-la molt més:
Y, como se temía,
Andrés se encontró dentro de la barriga del lobo feroz,
que estaba dentro de la barriga del león hambriento,
que estaba dentro de la barriga del oso salvaje,
que estaba dentro de la barriga del dragón terrible,
que estaba dentro de la barriga del ogro.
Es tracta d’un conte acumulatiu en el que apareixen totes les criatures temudes per als nens i nenes d’arreu del món i que apareixen en els grans clàssics populars de tots els temps. La història comença quan Andrés és engolit per un ogre, és aleshores quan el pessimisme s’apodera del nen i pensa que segur que dins de l’estómac de l’ogre es troba un drac terrible que se’l cruspirà, i és així com mica en mica va ser devorat un darrere l’altre pels més terribles personatges de la literatura infantil.
Una història curiosa, divertida i amb el sempre excel·lent Roger Olmos que en fa un treball esplèndid.
