Estic molt contenta per l’entrevista que us porto avui. Es tracta d’una entrevista a dos grans en els seus respectius àmbits: xerrarem amb l’il·lustrador Xavier Salomó i amb el músic Lluís Gavaldà. Dos talents tan grans s’han unit per dur a terme un projecte preciós, un projecte que sembla que nasqués perquè el dugués a terme en Xavier. Editar en format àlbum il·lustrat una cançó fantàstica de Els Pets: Valset.
D’aquest treball ja us en vaig parlar en un post anterior, i l’únic que us puc dir, és que és un gust que es publiquin coses tan boniques com aquesta, i és que per mi els nens ho són tot i en certa manera aquest és un reconeixement per als més menuts, un petit gran homenatge.
En motiu d’aquest àlbum, em vaig animar a fer-los arribar a través de la cap de premsa de La Galera, unes preguntetes que han estat molt amables en respondre’m. I és que és un luxe per mi, poder-vos portar aquest tàndem perfecte que han format en Xavier i en Lluís per treballar en aquest projecte conjunt, perquè sens dubte són dos GRANS amb majúscules. Moltes gràcies per les respostes a tots dos, i ara, us deixo amb l’entrevisteta:
Preguntes per en Xavier Salomó
– Què va suposar per tu el repte de transformar en il·lustracions una cançó d’un dels teus grups preferits?
Ho has definit amb la paraula exacte: l’encàrrec d’il·lustrar el Valset va ser un repte, se’ns dubte… però un regal a la vegada! Cada vegada que començo un llibre o un projecte, pateixo força; s’han de decidir un munt de coses…. En aquest cas, el patir s’accentuava perquè ara em tocava treballar colze a colze una persona que sempre havia admirat!
– Les teves il·lustracions són com sempre excel·lents, dolces i característiques, però minimalistes a la vegada, què és el que et va portar a decidir que aquest era l’estil adequat per aquest àlbum?
Pensava que aquest era un llibre destinat a gent de la meva edat, que hem escoltat Els Pets al llarg dels anys i que ara comencem a tenir fills. Per això em podia permetre treballar amb un estil més adult. A tot plegat s’hi afegeix que la lletra d’en Lluís és tremendament sincera. Volia que els dibuixos del llibre fossin tan despullats com la seva cançó. El procés del llibre ha estat una successió d’anar eliminant capes i capes del dibuix fins a quedar-me tan sols amb el més bàsic, amb el més sincer, sense artificis. Per això té aquest aspecte minimalista…
– Estàs acostumat a il·lustrar històries, és complicat il·lustrar una cançó?
Les cançons del Lluís, gairebé sempre, són com petits contes, petites històries. Valset no és cap excepció, però quan em vaig trobar davant del vers “ Tros de baldufa, sucret esponjós, m’has transformat en badoc” em vaig preguntar com carai il·lustraria aquestes paraules, que tan bé sonen a la cançó , però que tan cursis em semblaven quan les transformava en imatges! A partir d’aquell moment vaig decidir desfer-me de la literalitat: Això em permetia un marge de llibertat fantàstic, no traïa la cançó, i oferia al lector una mirada de la cançó nova, com si es tractés d’una versió, però enlloc de musical, silenciosa i dibuixada.
– Per on vas començar quan et van proposar il·lustrar Valset?
Per posar el cd de “Com anar al cel i tornar” a l’ordinador i escoltar la cançó en bucle. I com sempre, amb la llibreta d’esbossos, vaig començar a dibuixar tot allò que em suggeria la lletra, la música…. i molt lentament, tot va anar sortint.
– Quines altres cançons t’agradaria il·lustrar?
Dels Pets? Buf…. n’hi ha un munt. Estaria bé fer una versió il·lustrada del Vespre, no? Entre Valset i Vespre podriem fer una W ben bonica! També seria xul·lo il·lustrar “Por”, o “Agost”. O “Hospital de mar” o “La solució”. Tot i que aquestes no són aptes al públic infantil…
– Com ha estat l’experiència de treballar amb en Lluís Gavaldà?
Cullonuda! És un encant, i a sobre li agraden els Eels! Què fort!
– Et preocupava la reacció d’en Lluis quan veiés els primers esbossos amb els que estaves treballant per transformar la seva cançó en conte?
És clar… tot i que, no sé exactament perquè, quan treballava amb les imatges sabia que no anava desencaminat i que a en Lluís li agradarien els dibuixos. Potser perquè he anat seguint la carrera del seu grup, i l’evolució de la seva música… crec que això em donava pistes de quina podia ser la seva sensibilitat cap els dibuixos…
– El teu conte preferit és…
Hansel i Gretel és terrible i fantàstic!
I un altre de més contemporani, El carter Joliu: trobo que és un llibre magnífic, una meravella.
Preguntes per en Lluís Gavaldà
– Com va sorgir la idea de transformar Valset en conte?
Va sorgir per iniciativa de la editorial. Jo abans d’aquesta proposta estava força convençut de no exprimir més aquesta cançó, ja havia donat prou de si: programes de ràdio, televisió, llibres..Tenia por de transformar-me en la Belen Esteban de Catalunya, he he..I mira, ara estic encantat de la vida d’haver-me deixat enredar!
– És cert que et vas prometre que mai faries una cançó pel teu fill? Què és el que et va fer canviar d’idea i dedicar-li aquesta bonica cançó a en Lluc?
Si, és cert. Ho vaig prometre públicament. Era jove, bocamoll i sobretot no era pare. La raó de canviar d’idea va ser tenir-lo, evidentment. Res ja no és igual.
– El teu petit ja ha pogut mirar el llibre i que li expliquis?
Sí, l’ha vist, i li agrada força, però jo crec que el gaudirà de debò quan sigui més gran.
– Perquè has decidit tornar a gravar una nova versió de la cançó?
Per que la feina del Xavier s’ho mereixia. Entre el seu talent i la cura de la editora han fet un objecte tan especial que es mereixia un petit esforç. A més, així puc dir que he fet alguna cosa en el llibre, a part de aportar-hi la lletra d’una cançó que ja estava feta!!
– Vas escollir tu l’il·lustrador, o va ser la pròpia editorial?
Ells en van fer una terna, i de seguida vaig tenir clar que volia que fos el Xavier. Hi ha alguna cosa en els seus dibuixos que m’arriba molt.
– Com ha estat l’experiència de treballar amb en Xavier Salomó?
Ha esta plena de màgia i de complicitat. No solament he descobert un artista excepcional si no que a més he fet un amic. Tot plegat ha estat farcit de coincidències molt increïbles: ell era seguidor nostre i no ho sabia!! Ara ens intercanviem cançons i mails i llibres i suggerències culturals i espero no perdre el contacte amb ell per que és molt bona gent i perquè això de pencar plegats ho hem de repetir, que coi..
– Què vas sentir quan vas veure Valset acabat i en format conte? Era tal i com l’havies imaginat?
No, si vols que et sigui totalment sincer és molt més bonic del que mai hagués imaginat. Fins i tot tinc una ampliació d’una de les pàgines a l’habitació del Lluc. M’encanta!
– El teu conte preferit és…
El Patufet. És un antiheroi nostrat i valent.
