NINO, EL REY DE TODO EL MUNDO, Gusti, Editorial Océano Travesia –> La història que us porto avui val molt la pena per a tots aquells que alguna vegada hem estat amb nens: mestres, pares, avis… La història ens explica com en Nino, el dia del seu aniversari rep dos regals, que per ell es converteixen en transcendentals: una corona i un castell. Una corona i un castell que el serviran per a convertir-se en Rei, però no un Rei qualsevol, sinó el més poderós de tots. Amb 100 cavalls, 100 cavallers i un exèrcit armat fins les dents, Nino marxa a conquerir els països veïns, i ho fa… però un dia se n’adona que això de la guerra no és tan divertit.
Lluny del que pugui semblar, no es tracta d’un conte que parli de la guerra sinó de l’amistat, i de les ànsies de guanyar i ser els protagonistes i millors en tot. Desitjos que sovint senten els nens, i evidentment també els adults. I és que darrera aquesta història s’amaga un nen normal, al que li regalen un castell i una corona i que es creu Rei, però no un Rei gaire simpàtic, sinó un Rei amb una mica de mala baba que es dedica a fer la punyeta, i barallar-se amb tots els seus amics que també tenen castells. Fins que un dia se n’adona que els que eren els seus amics, ja no volen jugar més amb ell, cansats de les seves “guerres”, i del seu afany per guanyar i ser el millor de tots. I és que ja de ben menuts, els infants han d’aprendre a respectar i a estimar els que més volen, i tot i que en aquest relat es reflecteix en jocs de castells i Reis, moltes vegades aquells nens que es creuen el “Rei” de la classe, els que tots segueixen, als que tots tenen por perquè es riu dels altres, els hi pren les joguines, o els hi dóna un calbot, s’acaben quedant sols. I és que potser ja n’estan ben tips de que un “Rei” els dirigeixi la vida.
Una història que a simple cop d’ull, pot semblar senzilla o fins i tot no cridar-vos l’atenció, però que a mi em va fer pensar en aquests nens que s’emporten uns disgustos enormes perquè el “Rei” li ha dit que ja no és el seu amic, o que és tonto o que és lleig, i jo sempre tinc la mateixa resposta: “Serà que no hi ha més nens amb els que jugar”. I és que sovint els “Reis” s’acaben quedant sols. Així que m’alegro quan els meus nens no es creuen el “Rei de tot el món”.
