“Vet aquí una vegada un rei que tenia tres fills, i que volia deixar ja el seu reialme i el seu regnat a un d’ells. Per tal de poder-lo escollir, va demanar-los que els tres sortissin a buscar el bastó més bonic del món. Els dos germans grans que es barallaven constantment pel reialme van emprendre el seu camí. El petit, que tots li deien el Beneit, va dir que ell no en volia pas de reialmes, que ell es conformava amb un carro i un cavall. Passaren els dies, i quan va quedar molt poquet perquè tornessin els germans, el petit va decidir sortir a buscar el bastó per un camí diferent al iniciat pels altres dos germans. Cada vegada que arribava a un encreuament en el seu camí, deixava que fos el cavall el que escollís cap a quina banda anar. Fins que finalment va arribar a un castell custodiats per dos gats enormes que lluny d’atacar-lo li van donar la benvinguda. En entrar al Palau, va veure que tots els seus habitants eren gats, i aquests li van demanar que es quedés a passar la nit en el castell. El jove així ho va fer, però al matí següent estava d’allò més preocupa per si no tindria temps de trobar un bastó per al seu pare, i una gata blanca li va dir que es quedés tres dies amb ells i que aconseguiria el que desitjava. El beneit així ho va fer, i la gata blanca li va donar una nou que només podria obrir quan arribés a casa seva. Així ho va fer, i de la nou en sortí el bastó més bonic del món, més que el que havien portat els seus germans.
Tant va agradar el bastó al rei, que va decidir que el reialme era per al Beneit, els dos germans grans van començar a enrabiar-se i a discutir, i el pobre beneit va dir que ell no volia pas el reialme que es conformava amb el carro i el cavall. El rei, en veure que no trobava hereu, va imposar als seus fills una segona proba: portar el vel de núvia més bonic de tot l’univers, i en beneit va fer el mateix que l’altra vegada i va tornar a parar al castell dels gats, i la gata blanca després de tres dies li va donar un cofre de fusta. En tornar al castell, i obrir-lo, hi havia el vel més preciós de l’univers. Però de nou, va passar com l’altra vegada, i el Rei va imposar la tercera i definitiva proba.
Aquesta vegada, cadascú dels seus fills havien de tornar amb la promesa de més bellesa del món, i de nou amb el seu cavall i el seu carro, en Beneit va marxar uns dies més tard que els seus germans fins anar a parar al castell dels gats, on s’hi va quedar tres dies i una nit més. La darrera nit, va començar a haver-hi uns cops de vent molt i molt forts, tant que semblava que el castell s’hagués d’esbocinar. Quan va sortir de la seva cambra, en beneit va veure com tots els habitants del castell s’havien convertit en persones, i la gata blanca, en una princesa de pell fina i cabells negres. La princesa li va fer un petó i li va demanar si es volia casar amb ell. En Beneit va acceptar i una carrossa d’or els va portar fins al castell del seu pare, que definitivament li entregà el reialme. Però en Beneit, com era tan bo, va dividir-lo en dues parts iguals i els hi va donar als seus germans, va marxar al castell dels gats, es va casar amb la seva princesa i van ser feliços per sempre més.”
Aquest és el conte de “La gata blanca”, un conte popularitzat per la francesa Madame D’Aulnoy escrita l’any 1698, és per això que al tractar-se de la versió escrita més antiga coneguda fins ara, que es diu que es tracta d’una història amb un probable origen francès.
Cal dir però, que hi ha una versió alemanya força popular, té el títol de “Puddocky”, també els famosos Germans Grimm en van recopilar una sota el títol “Cirera”. Cal dir que en aquesta versió es barregen en certa manera dos relats. Per una banda, el de la Rapunzel, i per altre el de la Princesa granota.
“I és que la història ens explica, que la reina per fer feliç a la seva filla, a la que li agraden molt les coreres, les roba del jardí d’una bruixa que se l’emporta i la tanca en una torre. Allà la veuen tres prínceps que s’enamoren d’ella i es barallen per aconseguir robar-li el cor. La bruixa la transforma en granota i aquesta resta condemnada a passar-se la vida així.
Els tres prínceps surten a la recerca de l’acompliment d’algunes probes que els hi demana el seu pare per a poder ser els hereus de la corona, i finalment, amb l’ajuda de la granoteta, el fill petit acompleix totes les probes i aquesta es transforma de nou en princesa, i el jove la reconeix com la princesa de la torre i s’hi casa sense dubtar-ho.”
Com podeu veure la història explicada pels germans Grimm barreja dos temàtiques o tipologies de contes, per una banda la de “Jove tancada en una torre”, que correspon a la part de la Rapunzel, a l’ATU 310; i per altra banda al motiu “La princesa convertida en un animal”, correponent al l’ATU 402.
I és que de fet, la història que avui ens ocupa, la de la Gata Blanca, és l’ATU 402, i la princesa convertida en un animal, pot ser tant una granota (com en el conte de La princesa Granota o de “Cirera” dels Germans Grimm), una rata o un ratolí, o un gat (com en la versió que avui ens ocupa). Però sigui com sigui, aquests relats tenen una sèrie d’elements comuns que els fan característics:
– El protagonista de la història sempre és el menor dels tres fills d’un rei que han d’acomplir una sèrie de probes que sempre supera el petit.
– La protagonista és una princesa encantada per algún ésser maligne i convertida en un animal.
– El protagonista és ajudat per l’animal encantat que acaba tenint una funció de vital importància per al desencadenament del final de la trama.
– Finalment l’animal, sempre es converteix amb la bonica i jove princesa amb la que s’acaba casant el germà petit.
Cal dir, que d’aquesta mateixa història, de la Princesa convertida en gata, només a França en podem trobar 39 versions diferents, totes elles influenciades evidentment per la gran divulgació que va tenir el relat de Madame D’Aulnoy. En la resta de països, cal dir, que en la majoria és una granota l’animal encantat, i és una característica pròpiament francesa el fet de que sigui una gata. Però n’hi forces elements diferents en cadascuna d’elles. En algunes la princesa gata es desencanta quan li demana al príncep que li talli al cap (igual que passa amb el conte de El príncep granota), en d’altres versions se’ns explica que la causa de l’encanteri de la gata és que una bruixa quan era petita, la va tancar en una torre per castigar a la seva mare que li havia robat uns fruits dels seu bosc (Rapunzel), en d’altres ens diu que l’havia encantat un ésser malèfic com un bruixot o el propi diable però sense explicar el perquè…
Aquest conte s’ha estès arreu: Europa, Àsia Occidental (Turquia, Armènia) i l’Àfrica del Nord. I se sap que algunes de les versions que podem escoltar al Pròxim Orient i Àfrica del Nord es tan estretament emparentades amb un dels relats que forma part del recull de les 1001 nits: Pari-Banu.
Orígens però força diferents per a un mateix relat, en alguns casos molt adornat literàriament per Madame D’Aulnoy, altres que diuen que pot provenir dels relats de les 1001 nits, altres que pot ser un relat Lituà, altres alemany… Sigui com sigui, una història fantàstica i preciosa.
Il·lustracions
Avui comencem per unes il·lustracions d’una edició francesa de la història il·lustrada per la Lola Anglada.
Ara us porto algunes il·lustracions d’aquesta magnífica història.
Per acabar, portades d’aquesta història, algunes en anglès i altres en francès.
