Barbanegra fou el pirata més temut de mars i oceans d’arreu del món, d’ell se n’expliquen innombrables histories i llegendes, algunes d’elles potser verídiques, altres en canvi han alimentat la fantasia i imaginació de nens i adults durant molts i molts segles.
D’ell es diu que va trobar un gran tresor i que ell mateix va enterrar, i que només ell i el propi diable coneixien on es trobava, per tant, amb la seva mort, el seu tresor va quedar perdut per sempre més. També hi ha qui diu que sotmetia als seus homes a probes d’allò més absurdes quan anava begut després d’unes quantes gerres de rom. Alguna d’aquestes probes diu que un dia els va tancar a tots en una cambra i la va omplir de fum. D’ella no en va sortir el propi Barbanegre fins que no ho havien fet tots els seus homes abans. També hi ha qui diu que els va tancar un bon dia en una cambra fosca tots asseguts al voltant d’una taula, i que va començar a disparar trets de manera indiscriminada.
També en diuen que exercia la pirateria amb el consentiment de l’Imperi britànic, a canvi de part dels seus botins.
Però de totes les històries que d’ell s’expliquen, avui la que ens ocupa és la seva fi, la Fi del Pirata Barbanegra, i és que segons s’explica va ser de la següent manera:
“Davant de l’augment de la pirateria a la zona, el governador de Virginia Alexander Spotswood, va decidir emprendre algunes accions abans de que els pirates es fessin més forts. Al 1718 va tenir notícies de la presència de Barbanegra a Carolina del Nord, i va decidir emprendre una ofensiva. Va enviar dos vaixells capitanejats pel tinent Robert Maynard. Mentre que Barbanegra continuava en el seu vaixell Adventure amb els seus 19 homes. Al veure el vaixell pirata, Maynard s’acostà i esperà a l’endemà a llançar el seu atac, però el vaixell pirata va veure els vaixells de Maynard i va decidir fugir endinsant-se en els canals veïns. Però vet aquí que els vaixells van quedar atrancats i en Barbanegra i en Maynard es van proferir alguns insults. En pujar la marea, va començar la persecució, i el pirates van aconseguir enfonsar un dels vaixells dels seus perseguidors.
Els vaixells tornaren a encallar i fou aleshores quan va començar la cruenta batalla en la que per fi Barbanegra i Maynard es van enfrontar. Primer la lluita va ser cos a cos amb espasses, però evidentment la destresa de Barbanegra fou superior i li trencà l’espassa al tinent, que tement per la seva vida va treure la seva pistola i va disparar a Barbanegra.
Mort el pirata, els seus homes es van rendir o van fugir, de Barbanegra es diu que va sofrir fins a 25 ferides, 5 d’elles de bala, i també s’explica que se li va tallar el cap i el van clavar en el bauprès del vaixell (pal inclinat que surt de la proa).”
Doncs bé aquesta és la història de la Fi del Pirata Barbanegre, un corsari que va existir en realitat i va viure entre el 1680 i el 1718, el seu nom originari era Edward Teach, i en un inici era un mariner de la Marina Reial Britànica que després de la Guerra de Successió Espanyola es va quedar desocupat, i va decidir embarcar la seva vida en la pirateria. D’ell no se sap la datat exacte ni el lloc de naixement, hi ha qui afirma que era de Bristol, altres diuen que de Carolina del Sur i alguns han ubicat el seu naixement fins i tot a Jamaica.
Va començar en la pirateria al 1716 amb una activitat delictiva molt alta, duent a terme cruents atacs, fins que finalment va acabar morint a mans del Tinent Maynard.
D’ell però, un dels aspectes que en destaca més, és la seva vestimenta i aspecte físic, i és que la majoria de descripcions coincideixen en dir que era un home alt i fort, moreno i que lluïa una barba negre molt espessa, també diuen que quan havia de lliurar una batalla es guarnia de manera molt peculiar per a la ocasió.
I és que segons diuen col·locava llumins encesos sota el seu barret. Eren llargs llumins que cremaven molt a poc a poc fet de corda de cànem mullats en salnitre i aigua de sal. L’efecte que això provocava resultava aterrador, i és que del seu cap en sortia un fum tan espès que els seus rivals es pensaven que es tractava d’un pirata sortit de l’infern.
Portava també un cinturó carregat amb tres pistoles preparades per disparar, dagues i alfanges (espassa de fulla ample i corba emprada en el mediterrani durant l’edat Mitjana, i característica dels pirates).
També diuen que tot i la seva fama, i el seu aspecte aterrador, Barbanegra no ajusticiava a ningú a no ser que la seva pròpia vida pogués córrer perill.
El més curiós de tot plegat, és que Barbanegra tot i ser un pirata real, que va existir i va ser temut per tots, s’ha convertit en una llegenda, en un personatge utilitzat en un munt d’històries, contes, llegendes i llibres. Es parla no només de la seva vida i mort, sinó també del seu fantasma, i és que hi ha qui diu que encara es passeja pels mars d’arreu del món.
Il·lustracions
Us deixo primer amb algunes il·lustracions en blanc i negre d’aquest temut pirata.
En color, són les que us porto a continuació.
Per acabar, us deixo amb la bandera pirata utilitzada per Barbanegra, que s’allunya força de la típica bandera pirata. És força curiosa, la veritat…
