Els monstres són sovint éssers considerats temibles, esgarrifosos… són els protagonistes malvats de molts contes i moltes històries. Però a vegades cal que no oblidem, que en el fons, no tots són tan dolents com els pinten. A vegades els monstres ens serveixen per protagonitzar contes, que un nen mai no podria protagonitzar, però no per això els monstres deixen de tenir actituds que sovint són més humanes que monstruoses. Doncs bé, ben bé això és del que us volia parlar avui, de monstres, de contes de monstres.
LOS MONSTRUOS GRANDES NO LLORAN, Áslaug Jónsdóttir, Rakel Helmsdal, Kalle Güettler, Editorial Beascoa (2003) –> Al igual que el següent conte que us portaré, es tracta de dos títols que estan relacionats entre ells, ja que són de la mateixa temàtica, editorial format i autors. Els dos ens expliquen problemes que acostumen a tenir els nens, però en comptes de ser protagonitzats per nens, els protagonistes són monstres simpàtics.
Aquesta vegada, la història és una història sobre el tema de les comparacions odioses, el sentir-se inferior a la resta, i els comentaris impertinents d’aquelles que es creuen millor que els altres. Una història que farà pensar als més menuts.
NO! DIJO EL PEQUEÑO MONSTRUO, Áslaug Jónsdóttir, Rakel Helmsdal, Kalle Güettler, Editorial Beascoa (2003) –> Aquest original i divertit llibre ens parla de l’amistat, de com tractar a les persones que ens envolten, de com relacionar-se, de la bona educació, i d’una paraula que sovint és en boca de molts nens: NO!Una paraula que hi ha qui l’utilitza en excès, i hi ha que no la sap fer servir, com és el cas del monstre protagonista d’aquesta història.
Tant aquest conte com l’anterior, són contes en format rectangular i verticals, fet que els hi dona certa particuliaritat.
CÓMO RECONOCER A UN MOSNTRUO, Gustavo Roldán, Editorial Thule –> Aquest és un dels darrers treballs publicats per Gustavo Roldán. És una història que el propi autor va escriure ja fa anys, i va recuperar amb el temps, i finalment s’ha publicat a les nostres contrades. És una història divertida sobre què és el que s’ha de fer, i quins són els passos a seguir per reconèixer un autèntic monstre. A les il·lustracions s’identifica perfectament l’estil d’aquest il·lustrador, els dibuixos amb pocs colors, el treball de la línia…
És molt divertit, a mi em va encantar.
