Aquest curs que ja s’acaba és el meu cinquè curs com a mestra. Semblava que fos ahir quan vaig sortir de la carrera i vaig anar a parar a la classe dels meus estimats Elefants. I ara, aquí estic. Un any més tutora de P4, i un curs més, 25 menuts més que han compartit amb mi un munt de coses: coses bones i dolentes, dies alegres i tristos, dies més inquiets i dies més tranquils. I sempre quan s’acaba un nou curs m’agrada pensar si he estat una bona mestra per als meus nens, si han estat contents amb la seva senyoreta, si m’estimen una mica més que al principi, i si han après moltes o poques coses.
També és moment per fer autocritica i pensar quins aspectes millorar per al curs vinent, com fer-ho, i intentar plantejar-te nous petits reptes.
És moment per mirar enrere i a la vegada fer un pas cap endavant. Sempre en aquests dies m’enrecordo dels meus estimats Elefants, i és que van ser els meus primers nens de veritat. Amb anterioritat havia fet pràctiques, però res té a veure amb els teus primers alumnes. Sabeu que ara ja estan a punt d’acabar primer? Mare meva, i pensar que quan els vaig agafar jo, alguns no tenien ni els dos anys… Ja deuen saber llegir i sumar, i fins i tot restar. S’hauran fet molt grans, i sempre m’agrada pensar que una petita part d’ells es va quedar gravada dins meu: un somriure, una abraçada, una mirada, petits detalls que encara recordo i que ells molt probablement hauran oblidat.
Tots els grups tenen quelcom especial, a vegades t’enrecordes d’ells perquè eren un grup mol mogut, altres vegades perquè eren molt tranquils, per divertits, per infantils… però sigui com sigui sempre els tens a la ment, i una petita part del que tu els hi has pogut ensenyar marxa amb ells el següent curs, i en aquell moment deixen de ser els teus nens, i és que a partir de setmebre 25 nens i nenes més s’hauran de convertir en els teus nous nens. És estrany el vincle que es genera amb els infants d’aquestes edats, però hi és; i quan els veus a l’escola “gran” i et troben, t’abracen com si no hagués passat el temps. I això en certa manera és el que dona sentit a la feina feta.