La por és un sentiment molt característic de l’ésser humà, tots tenim pors, n’hem tingut alguna vegada. La por es pot donar en moltes ocasions, i en moltes circumstàncies diferents. Però en certa manera la por, també ens fa estar vius, i és que no hi ha ningú en aquest mon que no tingui por de res, sempre hi ha una petita por, per minúscula que sembli.
Avui us vull portar dos bonics contes que ens parlen de la por en certa manera.
LA CALLE DEL FANTASMA, Enric González, Il·l. Riki Blanco, Editorial A Buen paso –> Hi ha un carrer com aquest a cada ciutat del món, i és que arreu trobaràs el carrer del fantasma. Es tracta d’un carrer en el que hi viu un fantasma, però no un d’aquests que fa por. Es tracta d’un fantasma que concedeix desitjos, però que a canvi et pot demanar alguna cosa. Cal anar amb compte amb els tractes que facis amb aquest fantasma, que potser tot se’t pot acabar girant en contra.
Més o menys això és el que li passa al protagonista d’aquesta aventura, que juntament amb el seu amic, viuran tota mena de peripècies.
Aquest conte, pensat per a nens més grandets que als que normalment van destinats els contes que us porto, narra una fantàstica història amb unes il·lustracions excel·lents. I és que en Riki Blanco té un estil que, particularment, em crida molt l’atenció.
EL ABRIGO DE PUPA, Elena Ferrándiz, Editorial Thule –> La Pupa es protegeix del món i de totes les pors que la rodegen amb el seu abric, un abric que dia rere dia es va engreixant i fent-se més gran, i es va omplint de noves pors. Un abric que dia rere dia pesa més i més, un abric que impedeix a la Pupa ser com realment és i ser feliç. Podrà desfer-se’n finalment del seu abric de pors?
Una història molt metafòrica i poètica sobre les pors interiors que ens van acompanyant durant tota una vida, pors de les que fins i tot, algunes vegades, no som capaços de desfer-nos-en.
