“L’Illa de Mallorca sempre ha estat una illa assetjada pels pirates i barbers al llarg dels seus temps, i és d’un d’aquests intents d’invasió que neix la historia que avui ens ocupa. Era l’any 1740 i Mallorca sofria constants invasions de pirates. Un bon dia un vaixell corsari invaí les terres de Son Fortesa i van prendre com a presoner l’amo d’aquestes. El fill en veure al seu pare empresonat va mobilitzar a les bones gents del seu poble que no van dubtar ni un segon en armar-se de valor i combatre els pirates. En un lluita aferrissada, aconseguiren alliberar a l’amo de Son Fortesa i fer fugir els pirates en el seu vaixell.
Però heus aquí que un dels pirates quedà malferit entre els matolls i els arbres, resulta que s’havia trencat una cama, i arrossegant-se es va amagar en una cova propera a la platja, pensant que així els seus companys el podrien venir a rescatar. La cova servia de refugi per a cabres i ovelles que pasturaven per la zona, i s’alimentava de la llet d’aquestes per anar-se refent mica en mica. Quan ja va estar una mica recuperat, passats uns dies, va acostar-se fins la platja, on va descobrir que el seu vaixell l’havia abandonat, i que el que eren els seus companys l’havien pres per mort o per presoner de l’illa. La tristesa per la decepció de sentir-se abandonat, i la debilitat a causa de la seva ferida, el van portar a perdre el coneixement allà mateix. Fou aleshores quan uns pescadors en veure’l, el van recollir i el van portar a Son Fortesa. Allà el van guarir i alimentar bé, i va ser aleshores quan es va decidir a ser honest amb la gent d’aquelles terres que ell uns dies enrere havia intentat assaltar. Els va explicar que era un pirata, que havia caigut ferit i havia estat abandonat pels seus propis companys.
Mica en mica, la decepció inicial es va anar convertint en odi cap als que havien estat els seus companys. Fou aleshores quan es va decidir a oferir sincerament els seus serveis a l’amo d’aquelles terres. En seguida es va convertir en un dels millors treballadors de Son Fortesa i es va guanyar el respecte de tothom. Es va convertir a la fe cristina i fins i tot es va casar i va tenir fills. Va defensar aquelles terres que en un inici havia intentat envair, i va acabar morint al cap d’uns anys de les ferides provocades per un atac corsari.
I és per això, que en honor a aquest valent pirata, la cova en la que es va refugiar és coneguda encara avui com la Cova del Pirata.”
Aquesta llegenda és una llegenda mallorquina del segle XVIII que encara avui s’explica a la canalla per tal de que aquests entenguin i coneguin bé el perquè del nom d’aquesta antiga cova. Una cova de formació molt antiga, fet que s’observa en les seves estalactites i estalagmites.
Llegenda però de la que s’explica una altra versió una mica menys estesa, en aquesta versió, el pirata ferit és finalment recollit pels seus companys, tornant així a exercir de corsari.
El fet de que aquesta cova rebi aquest nom és un reflex històric de l’assalt viscut per aquesta illa durant molt i molt temps, i la seva preocupació per aquest fet, sobretot a la costa del sud-est. Una costa molt assetjada pel fet de que les seves cales i coves suposaven el desembarcament segur de les embarcacions i els hi facilitaven la fugida en cas de derrota.
La Cova del Pirata en el seu dia va ser molt explotada i malmesa turísticament, amb passadissos i escaletes no gaire integrats en l’espai natural format per la pròpia cova.
Actualment les escaletes i caminets semblen molt més integrats i respectuosos amb l’entorn, i juntament amb les coves del Drac i les d’Artà són les coves més boniques de tot Mallorca.
Vigileu quan hi aneu, no fos cas que us ho trobeu un pirata amagat
Imatges
Fa molta ràbia que de totes aquestes boniques històries i llegendes populars de les Balears o de Catalunya no se’n facin contes, i és que podrien sortir-ne de molt bonics, se’ns dubte; però com de moment, això no és així, us porto algunes fotografies de la Cova del Pirata.
