Sota aquest fantàstic títol s’amaga un vídeo del que se n’ha parlat moltíssim aquests darrers dies, es tracta de “L’equip petit”, un equip de futbol de nens del Margatània. Un equip que mai ha aconseguit marcar un gol, però que tenen totes les ganes, il·lusió i companyerisme del món. Un equip que sap que no són bons, que tots els rivals són més grans, més forts i millors que ells… però segurament un equip que és l’enveja de molts. Només cal veure’ls una mica per entendre que ells són l’esperit de la infància i del futbol, que si alguna cosa saben és perdre. Però que estic convençuda que quan ho facin, també sabran guanyar. Si jo en fos l’entrenador o un dels pares d’aquests marrecs n’estaria orgullós, i és que per ells lo important no és participar, ni perdre ni guanyar, és passa-s’ho bé.
Estic tan fascinada amb aquest vídeo i em sembla tan emocionant, que tot i que sé que la majoria de vosaltres ja l’haureu vist, era inevitable per un article parlant-vos-en. I és que quan s’uneixen infància i futbol, el resultat sempre hauria de ser equips com aquests. Un equip futbolísticament tan petit, però tan gran per dins…