“En Nils Holgersson era un nen força mogut i entremaliat que vivia en una granja amb els seus pares. Allà només feia que dormir i menjar tot el dia, i portar-se molt malament. Es passava els dies amunt i avall molestant als animals de granja.
Un dia els pares d’en Nils marxen cap a l’església, i el deixen estudiant passatges de la Bíblia, però evidentment en Nils no ho fa, i es posa a jugar. Quan de sobte veu a un nan i el captura amb una xarxa, el nan li demana que l’alliberi i que a canvi li entregarà una moneda d’or. Però en Nils no el vol deixar anar, i el nan que té poders màgics, el transforma en un nan de la mateixa mida que ell, però amb un do especial: el de poder-se comunicar amb els animals.
Els animals de granja estan encantats amb aquesta transformació, i és que veuen en tot plegat l’oportunitat de venjar-se de totes les malifetes que els hi ha fet passar el nen. Però vet aquí, que una manada d’oques salvatges sobrevola la seva granja, i una de les oques domèstiques, Martín, decideix que vol emprendre un viatge amb elles i fugir lluny de la granja. En Nils, en un intent d’evitar-ne la fugida, l’agafa del coll, però l’oca aconsegueix enlairar-se i unir-se a la resta del grup.
És així com comença el trepidant viatge de Nils amb les oques salvatges i en Martin. Un viatge que el portarà a descobrir totes les províncies de Suècia, la seva fauna, vegetació i els seus secrets. Un viatge en que en Martin haurà de provar la seva capacitat per volar igual que la resta d’oques salvatges, i en que Nils haurà de demostrar que pot ser un bon company de viatge i resultar útil per les oques.
És durant aquest viatge que en Nils aprendrà que si és capaç de demostrar-se a si mateix i a la resta d’oques que ha canviat i que es pot convertir en un home bo, el nan el perdonarà i li tornarà la seva mida original. Un viatge que canviarà la seva vida, i que al final el converteix en una persona millor.”
Aquesta és la història de “El meravellós viatge de Nils Holgersson”, un relat suec publicat en dos parts en els anys 1906 i 1907 per l’autora Selma Lagerlöf. Un relat molt famós a Suècia i a la resta del món que s’ha convertit amb el pas dels anys amb un autèntic conte de fades, però que en un inici no va ser encarregat com a tal.
I és que l’any 1902, l’Associació Nacional de Mestres suecs van encarregar a l’autora l’escriptura d’un llibre de lectures de geografia per a les escoles públiques de la regió. Durant els tres anys posteriors a la comanda, Selma, va estar investigant sobre la flora i la fauna de cada regió, així com sobre les seves costums i tradicions, juntament amb el folklore inèdit i les llegendes dels diferents indrets. Tot plegat ho va entrellaçar per crear aquesta història.
Selma Lagerlöf, com molts intel·lectuals suecs de l’època era partidària de la reforma ortogràfica del país, i quan es va publicar el llibre, va ser un dels primers en adoptar el nou sistema ortogràfic.
Però no tot foren lloances cap a l’autora i la seva obra, de fet, aquesta fou una obra molt polèmica i criticada en l’època en que es va escriure, i a continuació us explicaré els diversos motius que van fer d’aquest relat, un relat polèmic.
Per una banda, el llibre va ser criticat perquè el nen i l’oca no fan cap parada a la província de Halland, de fet la sobrevolen, però no els hi crida prou l’atenció per parar-hi, fet que va ofendre en certa manera la gent d’aquesta província i pel qual aquest capítol fou inclòs a posterior en algunes traduccions de l’obra, tot i no formar part del relat original.
En un intent per impulsar i en certa manera renovar els mètodes d’ensenyança de l’escola pública sueca, no gaire ben vista fins aquell moment, es va impulsar la creació d’aquest llibre, escrit per una autora literària, que uns anys enrere havia exercit la docència com a mestra. DE manera que s’havia de presentar un llibre que resultés atractiu pels alumnes i que els hi fes descobrir els aspectes positius d’una Suècia que estava sofrint fortíssimes onades d’emigració cap als Estats Units. Selma es va anar informant gràcies a tota la informació facilitada per l’associació de mestres, la informació recollida per ella mateixa durant dos viatges que va realitzar per Suècia. Però amb el pas del temps, es va adonar que no podia tractar totes les províncies de la mateixa manera, és per això que alguns indrets ocupen un sol capítol del relat, mentre que d’altres n’ocupen més.
Tot i així, el fet de plasmar tot el material recollit de cadascuna de les províncies en un relat que estigués lligat entre sí, encara resultava un problema; però inspirant-se en alguns contes d’animals d’en Rudyard Kipling, es va adonar que aquests li oferien la solució. Aprofitaria les oques i la seva condició d’aus migratòries per emprendre aquest viatge a través del seu protagonista.
Però ben aviat, van sorgir més problemes, i és que la publicació de Les aventures d’en Nils Holgersson s’havia de fer en un sol volum, però finalment, es va haver de dur a terme en dos, degut les pressions per a la publicació de l’obra. Un cop publicada, l’obra va ser criticada en diversos aspectes. Un d’ells, en el referent a la naturalesa dels conceptes exposats relacionat amb la naturalesa i fauna dels indrets. Un altre, tenia a veure a que no estava vist amb bons ulls el fet d’utilitzar els contes de fades i la fantasia com a metodologia didàctica. Un llibre de text estava considerat com una eina únicament d’aprenentatge, i no podia aportar cap mena de diversió; a la vegada que ha de ser clar i organitzat, i no té sentit que narri les aventures d’un nen diminut en el llom d’una oca que parla.
I és que la presència dels contes de fades i llegendes sueques típiques de cada regió és el que m’ha fet decidir-me a portar-vos aquest fantàstic relat. Així per exemple, en el capítol sobre Jämtland, és el Déu Pagà Asator qui crea els paisatges d’aquestes terres quan competeix amb un gegant per tal de conèixer qui dels dos era més fort. La geografia d’ Småland, es presenta en canvi com una creació del propi Sant Pere, que al no ser tan intel·ligent i poderós com Déu, només pot crear un paisatge fet de roques i pedres. Els llacs i rius de Värmland i Dalsland cobren vida en una història en que un home va encomanar una tasca als seus set fills, la de crear el solc més bonic i recte amb la seva arada.
Tot i que actualment, la geografia sueca no és apresa pels infants del seu país amb aquest fantàstic relat, es pot dir que aquesta és sens dubte una de les històries sueques més internacionals i traduïdes a més idiomes. De fet, tanta fou la seva popularitat que se n’han fet algunes adaptacions a la gran i petita pantalla. Sens dubte, la més popular i coneguda fou la sèrie d’anime japonesa feta l’any 1980 i composta per 52 capítols, que va ser traduïda al castellà i va arribar a les nostres contrades. De ben segur que molts de vosaltres la recordeu.
Sens dubte un relat fascinant i sorprenent, convertit en un autèntic clàssic.
Il·lustracions
Us porto primer algunes imatges en blanc i negre i en color d’aquest bonic relat.
Per continuar, us deixo amb portades d’aquesta història d’arreu del món, algunes en anglès, altres en francès, castellà… però gairebé totes tenen el mateix denominador comú, la imatge d’en Nils al damunt de l’oca.
Tanta és la importància a Suècia i en general a la resta d’Europa d’aquest personatge que apareix en els bitllets de 20 Corones suecs, en segells, i se li han dedicat fins i tot escultures.
Per acabar us deixo amb alguna imatge de l’Anime japonès, ja veureu com el recordeu.
