Avui us porto dues boniques històries amb una temàtica, si més no, curiosa. Es tracta d’històries amb protagonistes molt despistats, tant, que acabaran perdent el cap.
EN ROC SENSE CAP, Mercè Canals, Il·l. Òscar Julvé, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2010) –> En Roc, el protagonista de la història que ara ens ocupa, era un noi molt despistat, un autèntic desastre. Tots li repetien una vegada i un altre que un dia perdria el cap; i un dia va ser així, i en roc va perdre el cap. Va substituir el seu cap per un globus i se’n va anar cap a l’escola. El més curiós del cas, és que hi va poder arribar sense que ningú se n’adonés.
Un conte curiós, divertit, amb unes il·lustracions fantàstiques i sorprenents. Una autèntica delícia.
NO SÉ ON TINC EL CAP, André Bouchard, Il·l. Quentin Blake, trad. Pau Joan Hernàndez, Editorial Combel –> Aquesta és la història d’un adult molt atrafegat, pare de dos fills i home ocupat on els hi hagi, el nostre protagonista, un dia perd el cap… literalment! El podrà trobar? L’il·lustrador Quentin Blake ens ajudarà a cercar-lo.
