Elefant Trompeta

Des de que vaig tornar de Noruega, vaig tornar amb un munt de marques de joguines sota el braç, i tot i que la majoria d’elles no són noruegues, sí que predominen les d’origen escandinau, com és el cas de la marca que avui ens ocupa. I el curiós de tot plegat, és que les marques de joguines que arriben a un lloc i un altre del món, són força diferents en funció de la zona en la que et trobes, i tot i que moltes d’elles són internacionals i les pots trobar arreu del món, sempre acabes descobrint petites joies.

Jabadabado és una empresa de joguines de fusta nascuda a Suècia l’any 1993. Va néixer com una empresa familiar i petita, i ben ràpidament va créixer en el mercat tot oferint joguines de fusta de qualitat i amb un disseny molt particular.

A la vegada també es dediquen a importar marques d’altres països. Cal destacar però que actualment entre els seus productes podem trobar no només articles de fusta, sinó també d’estany o de roba. Però cal destacar que el principal material emprat és la fusta que podem trobar en: cotxets, balancins, articles de cuineta i joc simbòlic, mobiliari per a l’habitació dels més menuts, també hi ha articles per a l’exterior o el joc al jardí… Una varietat increïble del que m’ha resultat força complicat fer-ne tria, tot i que finalment m’he decantat majoritàriament pels seus mòbils, peluixos, elements de cuineta. En fi, ja veureu un munt de bonics i coloristes articles, amb els que qualsevol infant somia jugar.

CADA NIT UN CONTE. UNA LLETRA CADA DIA, Beatriz Doumerc, Il·l. Tría 3, Editorial Brúixola (2011)  –> La col·lecció que avui ens ocupa està formada per 4 títols, tots ells contenen diversos contes curts protagonitzats per un simpàtic personatge diferent. Cada relat es centra amb una lletra, i per tant a cada conte es treballa una lletra diferent. Estan escrits en lletra lligada, i són uns contes perfectes per treballar una lletra determinada.

Els títols es separen per lletres, de manera que aquest és el seu ordre:

A-F

G-L

M-R

S-Z

Es tracta d’una bona col·lecció, molt interessant per tal d’endinsar als infants en les primeres lectures.

Avui us porto la fantàstica història del Rei Valemon, o el que és el mateix la versió noruega de la història de la Bella i la Bèstia, o d’Eros i Psique per ser més exactes. Una història d’amor, amb encanteris, princeses i una temible bruixa al darrera de tot plegat.

“El Rei Valemon era un jove rei recent coronat que es va negar a casar-se amb una bruixa horrible i dolenta, i fruit de la seva negativa, aquesta el va transformar en un ós polar. De manera que estava condemnat a viure durant 7 anys durant el dia com un ós polar, i a la nit com un home; i obligat a no mostrar a ningú el seu aspecte d’home i a aconseguir que algú se l’estimés per si mateix i no pel seu aspecte.

Una missió sens dubte molt complicada.

Lluny d’allà en un reialme hi vivien uns Reis que tenien tres filles, les dues grans força lletges i la petita era la més bonica i bondadosa de totes. Ella sempre havia somiat una vegada i una altra en una corona d’or; però vet aquí que tots els orfebres del reialme no havien estat capaços de construir la corona que se li apareixia a la noia cada nit en els seus somnis.

Però vet aquí que un dia, la jove princesa va veure un ós polar al bosc que duia la corona que durant anys havia estat somiant, i ho va interpretar com una senyal del destí. El Rei, al assabentar-se del fet, intentar enganyar a l’ós per tal de que la seva filla es pogués quedar la seva corona. Evidentment, això no va ser possible. I l’ós enfurismat va lluitar contra l’exèrcit del reialme. Abans de perdre tot l’exèrcit, el Rei va decidir que li entregaria la seva filla gran a l’ós en senyal de respecte i per tal de posar fi al seu conflicte, però aquesta no va interessar a l’ós, que quan la duia al damunt del seu llom va  dir-li que estava més còmode a les faldilles de la seva mare.

L’ós hi va perdre l’interès totalment i la tornar al reialme, on se’n va emportar a la mitjana, de la que va obtenir la mateixa resposta. Finalment, va ser la petita que a llom de l’ós li va dir que mai s’havia sentit tan còmode i se la va emportar al seu castell.

Allà van viure feliços durant tres anys, durant el dia era un ós, i a la nit es convertia en un home que es ficava dins el llit de la princesa, que li havia promès que mai obriria la llum i descobriria la seva verdadera imatge. D’aquesta relació tan particular, en van néixer tres criatures, una per cada any.

Però vet aquí que passat aquest temps, la jove princesa trobà a faltar a la seva mare i li va demanar a l’ós si podria tornar a veure’ls ni que fos un instant. L’ós li va dir que podia marxar, i la noia així ho va fer. La mare, al sentir la història de la seva filla, li va dir que havia de veure amb qui s’anava al llit cada nit i li va donar una espelma per quan ell estigués dormint l’encengués i mirés el verdader rostre del seu estimat.

La noia, en tornar al castell, així ho va fer, amb tan mala sort que una gota de cera va caure en el pit del seu estimat que es va despertar i el noi desesperat li va confessar que si hagués esperat un mes més hauria pogut trencar l’encanteri al qual estava sotmès; i ara per causa de la seva desconfiança es veia obligat a marxar per sempre més a mans de la troll-bruixa que l’havia encantat i s’hi hauria de casar.

El noi va sortir corrents, ja transformat en l’ós al que estava condemnat, però la seva princesa el va agafar pel pelatge, per anar amb ell. Les branques i el bosc, esgarrapaven els braços de la princesa, i al final va acabar caient de l’ós inconscient.

La princesa va buscar desesperada pel bosc al seu estimat, però no en va trobar ni rastre. Li van dir que havien vist a l’ós dirigir-se al castell de la bruixa-troll, a dalt de tot d’una muntanya molt rocosa. I després de diverses peripècies amb l’ajut d’alguns elements màgics, la princesa aconseguí arribar al castell de la bruixa, on es retrobà amb el seu estimat; aconseguiren matar a la bruixa, trencar el malefici i casar-se i ser feliços per sempre més.”

La història que us portaré avui és un dels contes de fades noruecs més famosos de tots els temps, de fet és un dels més coneguts, i evidentment en ell hi apareixen trolls, princeses i un heroi. La història l’he trobat en anglès i en noruec, així que us en faré una adaptació de la traducció que n’hagi pogut fer:

“Aquesta és la història d’una parella molt pobre que van tenir un  fill, de nom li van posar Halvor, i d’ell tothom en pensava que servia per a ben poca cosa, fins i tot els seus pares. Un bon dia el patró d’un vaixell, li va dir al jove Halvor si vola acompanyar-lo en el seu proper viatge i així conèixer el mar.

El noi, valent i decidit s’engresca en aquella aventura amb ganes i il·lusió. Però vet aquí que hi va haver una forta tempesta quan estaven a alta mar i el vaixell naufragà, fins arribar a una platja. Allà, en despertar-se Halvor, va començar a caminar fins que va trobar un castell.

Un cop a dins, es va trobar una princesa que estava aterroritzada i que li digué al noi que fugís, que estava capturada per un troll de tres caps que se’l menjaria en quan el veiés. El noi, però lluny d’espantar-se i marxà, es va quedar a menjar una mica, ja que estava força dèbil. I va veure una espassa. El jove es va acostar a intentar menjar-la, però li resultava impossible. La princesa li digué, que per a poder-la utilitzar havia de veure d’una ampolleta que penjava del cinturó del troll que li donaria la força suficient per a poder aixecar aquella espassa tan gran i pesada. I és que el Troll quan la volia fer servir, feia justament allò.

Dit i fet el noi, va poder beure de l’ampolla i aixecar l’espassa, ho va fer tot tan de pressa que en un obrir i tancar d’ulls li havia tallat els tres caps als trolls i alliberta a la princesa.

Aquí però, no s’acaba l’aventura del nostre heroi, i és que la princesa tenia dues germanes, que també estaven capturades per Trolls, l’un tenia sis caps i l’altre nou. Evidentment també les rescatà i fou aleshores, quan les princeses li digueren a Halvor, que una d’elles, la que ell escollís s’hi casaria.

El noi, però estava força preocupat, i és que volia explicar als seus pares tot el que li havia passat, és per això que les princeses li atorgaren un anell màgic que li permetria anar a veure als seus pares i tornar amb elles, amb l’única condició que no les mencionés. El noi, va visitar als seus pares, que els hi costà reconèixer que darrera d’aquell home fet i dret pogués estar el seu fill.

Després es va decidir a tornar al castell i poder-se així casar amb la jove princesa, tot i que el seu camí de retorn va ser una mica complicat, finalment ho va aconseguir i van ser feliços i van menjar anissos.”

Askeladden és un personatge que apareix en molts contes de fades noruecs com a protagonista i heroi de totes les aventures que protagonitza, normalment aventures en les que s’enfronta a Trolls per alliberar una princesa, per obtenir una recompensa, o simplement per esdevenir un heroi.

Askeladden és el més petit de tres germans, i d’ell se n’espera ben poca cosa. Sovint és menyspreat i tothom creu que no hi ha futur ni esperança per ell, tot i que sempre acaba demostrant la seva vàlua i superioritat davant els seus germans grans.

És presentat en els contes com un personatge idíl·lic, amb el sentit que representa tots els valors que són importants pels noruecs com ara: l’esperit aventurer, el coratge, l’amabilitat, l’humilitat, i l’idealisme. És més sensible, intel·ligent i tàctic, és més bondadós i generós i això és el que el fa millor.

De les històries que protagonitza en podem destacar:

– Askeladden roba les peces de plata, el cobrellit i l’arpa daurada del Troll

– La guineu vermella i Askeladden

– La competició de menjar d’Askeladden

Kalika és una marca de joguines sueca nascuda als anys 60 que fonamenta el disseny de les seves joguines en la suavitat, els colors, les formes, la durabilitat. Una marca a tenir en compte que ofereix tota mena de joguines com: peluixos, titelles, instruments, vehicles per als més menuts…. així com tota mena d’accessoris per a infants com: carmanyoles, paraigües…

Una sèrie de productes originals, ben acabats i fets amb materials com la fusta i la roba. Si els voleu veure una mica més, aquí us en deixo una petita mostra:

L’aigua és sovint un bé escàs, i és sens dubte necessari per la vida, la vida de les persones, dels animals, de les plantes… Tot el que ens envolta està lligat a l’aigua. Avui us porto tres contes que utilitzen l’element de l’aigua com a fil conductor. Tots tres sens dubte força poètics, els voleu conèixer?

¡CUÁNTAS GOTAS EN LA CIUDAD!, Eva Montanari, OQO Editora (2009) –> Aquesta és la història d’un xàfec, un xàfec de gotes d’aigua que es comencen a desprendre dels seus núvols per caure al damunt de la ciutat. Una ciutat que sorpresa per aquest xàfec ens permetrà conèixer alguns petits moments de la vida dels seus personatges.

EL SILENCI DE L’AIGUA, José Saramago, Il·l. Manuel Estrada, Editorial Libros del Zorro Rojo –> El text d’aquest llibre es tracta d’una faula d’extraordinària bellesa escrita per José Saramago a partit d’un record d’infantesa. Tot comença quan: «Vaig tornar a lloc, el sol ja s’havia post, vaig tirar l’ham i vaig esperar. No crec que hi hagi en tot el món un silenci tan profund com el silenci de l’aigua. El vaig sentir en aquell moment i no l’he oblidat mai més.»

La història té lloc a la vora del Riu Tajo quan un nen està a punt de pescar un gran peix. Es tracta d’un conte sens dubte preciós!

COM AIGUA, Carmen Sala Floriano Pardal, Il·l. Susana Pérez Barrera, Editorial Sleepyslaps –> Més que de l’aigua, aquesta història ens parla del plor. Del plor d’una nena i de tot el que es planteja quan plora. una nena que a vegades pensa que els mars i els oceans deuen estar fets del plor i les llàgrimes de totes les persones del món. Un conte senzill, delicat i molt poètic que emocionarà al lector.

En totes les cultures existeixen les fades, aquests éssers diminuts i màgics… però cal dir que no a tots els indrets les fades són éssers benèvols amb els qui els envolten. Si voleu conèixer les fades noruegues, us adonareu de que no són ben bé així.

“Fa molt i molt temps havia fades arreu de Noruega, des de les muntanyes fins als turons, de les planes a les valls. A tot arreu arribava el so de la seva música, dels seus violins i dels seus balls. I a vegades fins i tot es veia passar a les fades en una llarga processó nupcial amb petits homenets i donetes vestits de gris. Acostumaven a anar amb una banya i una tassa daurades i invitar als presents a beure. Però el que bevia, quedava maleït per sempre i quedava sota el seu poder.

En quan queia la tarda, aquests personatgets grisos avançaven i aleshores era perillós estar-se fora de casa, especialment per a les noies joves i maques. I és que segons ‘explica més d’una que es va endinsar en alguna muntanya o turó, s’havia tornat mig boja i no parava de parlar dels pretendents rics que li anaven al darrere.”

Avui us descobriré un racó molt especial, es tracta d’una preciosa botiga situada a la ciutat de Bergen (Noruega), al carrer de Bryggen número 9, justament a la zona més coneguda i famosa de tot Bergen. I allà al mig, entre tanta botiga de souvenirs i el mercat del peix, trobem un petit tresor; tan bonic per fora com per dins.

Es tracta d’una jogueteria preciosa que es diu SmåTing. Ting és una empresa de botigues de decoració i de productes de disseny per la llar, i SmåTing és la seva versió per a infants. En la botiga hi podeu trobar sobretot joguines de fusta de marques europees i nòrdiques de prestigi, peluixos, trencaclosques, elements decoratius per a l’habitació dels més menuts, carmanyoles, sonalls, tricicles… Tot està ubicat amb un gust i un criteri excel·lents,  i el color blanc de la botiga, fa destacar tota mena de productes coloristes que hi podem trobar al seu interior.

Crec que us agradarà tant com em va agradar a mi, així que jo no ho dubtaria pas, si alguna vegada us decidiu a anar a Noruega i passeu per Bergen, entreu-hi. Us fascinarà.

Aquesta és la història d’un pobre noi que es deia Veslefrikk. Un oi molt pobre que no tenia res, només una sola moneda per anar-se a comprar roba al poble. Però vet aquí, que el noi parà a descansar quan de sobte un home molt alt se li parà davant. Era molt gran, alt i lleig, anava molt mal vestit i força descuidat. Així que quan el noi, després de mirar ben amunt li va descobrir la cara, va veure que era tan horrible que es va espantar. Tot i així, el noi no fugí corrents i es quedà a escoltar el que li demanava aquell home tan alt.

L’home li demanava l’única moneda que posseïa perquè també necessitava roba per a poder-se vestir, i de fet, ell la necessitava més que Veslefrikk. Així que el pobre noi de tan bondadós que era li va donar. És aleshores quan el temible home gegant li va confesar a Veslefrikk que per haver estat tan bo, li concediria tres desitjos…”