Avui us porto l’il·lustrador català Kim Amate, guanyador del Premi Destino Infantil Apel·les Mestres per La ventana infinita, sens dubte un dels seus projectes més coneguts. Actualment, una de les seves darreres novetats és l’àlbum L’abella de més editat per Takatuka, un conte preciós que em va portar a descobrir aquest fantàstic il·lustrador i a poder-vos portar l’entrevista que avui ens ocupa. Definitivament té un estil que em va captivar, espero que us agradi a vosaltres també.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Com molts altres il·lustradors, després de dedicar molt temps al disseny i les arts gràfiques necessitava un canvi i sempre m’han agradat les arts plàstiques i els llibres. Les circumstàncies i la sort van fer la resta.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
Plenament convençut no fa més de dos anys.
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
En primer lloc no veig important fer-s’hi un lloc ja que és relatiu, subsistir econòmicament ja és tot un èxit i si a més pots fer el que t’agrada… Un altre tema és que la teva feina pugui arribar a ser transcendent al món de la literatura infantil però penso que en realitat això li pertoca als creadors literaris. Ells han de fer bons texts i nosaltres els hem de potenciar, pel meu gust, des de l’ombra.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
De L’abella de més. Amb l’Andrés Pi Andreu i gràcies a Takatuka hem pogut publicar al nostre país un conte de contingut social, divertit i amb una estètica força sofisticada.
– I quin va ser el més difícil?
L’abella de més, té un nivell de detall elevat i vaig haver de dibuixar més de 200 abelles, a més l’Andrés tenia en ment una barreja estètica entre Doré i Giger, quan li vaig proposar d’afegir motius modernistes li va quadrar i va acabar de ser la meva perdició…
– Quan vas crear en Mucki, el vas crear amb la premissa de que protagonitzaria diverses històries o bé va ser un encàrrec de l’editorial on només vas haver d’aportar les il·lustracions d’un sol conte en un inici?
És un encàrrec, per no dir un regal. D’entrada es va planificar la sèrie Los viajes de Mucki, per a nens a partir de 9 anys a on les aventures passen arreu del món. Un dels objectius de l’autora, la Trinidad Andrés, apart d’entretenir és demostrar que el nostre món és suficientment fascinant sense haver de recórrer a la fantasia. Per aquest motiu les històries estan plenes de cultura general a més de fragments en altres idiomes. Les il·lustracions són en blanc i negre i requereixen ser descriptives i entenedores per la qual cosa m’he de documentar força, ja et pots imaginar tot el que s’aprèn. Poc després vam elaborar la sèrie Los libros verdes de Mucki, per a infants més petits a on es treballa la cura pel medi ambient. En aquests llibres apliquem un estil més viu, lliure i orgànic, totalment a color.
– Tenir una col·lecció amb el mateix personatge és menys divertit d’il·lustrar que crear de zero personatges nous per a cada conte i història totalment diferents?
És igual de divertit i diria que menys estressant, a mesura que la sèrie avança els personatges agafen més personalitat i creixen ja que s’hi ha d’afegir més registres cada vegada.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Primer intento entendre bé la idea, que de vegades no és gens fàcil i t’estalvia feina i mals resultats. Després depèn del projecte, treballo metòdicament durant el procés i més anàrquicament al final.
– Il·lustrar és…
Una feina d’equip i aprendre contínuament.
– Sinó fossis il·lustrador series…
Sempre m’ha fascinat l’antiguitat, potser hagués intentat dedicar-me a l’arqueologia, també podria dibuixar…
– Com definiries el teu estil?
No en tinc, almenys conscientment. Ni el busco. Sempre dibuixo segons el projecte i busco consens amb l’autor o l’editor per tal de trobar l’estil que millor funcioni. Sempre em considero una peça de l’equip. No crec en la figura de l’il·lustrador-artista que s’autoprojecta en tot el que fa, tot i que és completament lícit.
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Molts i cada un d’ells m’aporta alguna cosa, Froud, Svetlin o Andrej i Olga Dugin, dónen importància al detall i multipliquen el que explica el text, Allberto Breccia, Wrightson o Battaglia són mestres del blanc i negre, Quentin Blake és també genial, hi ha tants…
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
En Patufet. És el conte que li explico a la meva filla per anar a dormir.
– Si fossis un personatge de conte series…
L’ovella que es menja el llop a Pere i el llop.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria mirar enrere i veure que he fet un bon grapat d’amics treballant a aquest món.
– Un país amb bona literatura infantil és…
A) un país a on hi ha escriptors que editen al marge de les tendències comercials.
B) Un país que cuida els seus autors
C) Un país a on la literatura infantil té tant pes com la tele o els videojocs
D) Un país a on la literatura infantil arriba a TOTS els nens
– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
No tinc la informació necessària per valorar-ho objectivament però intueixo que el fet que costi tant vendre llibres obliga a les editorials grans a tibar d’autors reconeguts o amb certs valors comercials sense apostar pels nous texts. Per contra els editors petits hi van més però sense els recursos necessaris per fer arribar les obres al públic amb tota la solvència que voldrien.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Segueixo amb en Mucki, amb texts de l’Andrés Pi i també estic preparant un àlbum prehistòric amb uns companys arqueòlegs, tocant amb els dits la meva altra il·lusió…