Nascut a Barcelona el 1974, en Dani Torrent es va formar a la Llotja i és també Llicenciat en Història de l’Art. És sens dubte un il·lustrador amb molta projecció en el panorama de la il·lustració a les nostres contrades. El vaig descobrir amb un dels seus darrers projectes publicats: Mi abuelo Carmelo, i em va encantar. Té un estil molt particular, i també força canviant en funció del públic al que va destinat, uns ulls enormes i molt expressius són generalment alguns dels aspectes que més destaquen de les seves obres. Si encara no el coneixeu, jo us recomano que ho feu.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Jo havia començat fent dibuix i pintura, exposant, però em vaig adonar que el component narratiu era important en les meves imatges. Molts cops es basaven en textos, d’altres les imatges suggerien històries… així que el camí natural d’aquesta tendència era el de la il·lustració.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
Vaig acabar els estudis d’il.lustració ara fa tres anys, i des de llavors que hi treballo cada cop amb més dedicació, compaginant-ho amb exposicions de pintura.
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Sí que n’és, el sector a Espanya no és molt ampli, i costa entrar-hi, sobretot quan has publicat poc i no se’t coneix.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Tots tenen les seves coses, però potser els que sento més personals són dos: el meu projecte de final d’estudis d’il.lustració sobre “La petita sirena” d’Andersen, en el que buscava els aspectes més adults i foscos del conte, i que no ha estat publicat mai, tot i haver sigut finalista als premis Junceda. I l’altre és “Mi abuelo Carmelo” que acaba de publicar Kalandraka, en el que vaig realitzar conjuntament la imatge i el text, i que parla de records personals, així que sento molt a prop emocionalment.
– I quin va ser el més difícil?
Segurament va ser Bobúo, d’Emanuela Carmenati, un llibre que a través de contes protagonitzats pels animals que viuen en un bosc encantat es volia explicar als nens per a què serveixen els oficis jurídics. Per a fer-ho vaig haver de buscar una forma d’expressió netament infantil, tot i que els temes de fons eren adults.
– El teu estil canvia en funció de l’àmbit al que va destinat o intentes sempre mantenir-te fidel al teu propi estil?
Bastant. Partint d’unes característiques estilístiques que romanen constants en tota la meva obra, adapto aquest estil en cada projecte segons les necessitats d’aquest i el públic al qual va destinat. A més a més el procés de decidir les característiques tècniques i estilístiques que cohesionaran cada projecte és una part de la feina d’il·lustrador que m’apassiona, així que intento que cada treball tingui unes característiques específiques que el diferenciïn dels altres.
– La mirada dels teus personatges resulta força inquietant, és això el que busques o simplement et surt així?
Evidentment que és buscat, moltes de les meves imatges busquen crear un misteri i una emoció a través de la mirada. Creo imatges aparentment afables en les quals un món soterrat fosc, amagat i turbulent es trasllueix a través d’aquestes mirades. En aquestes imatges utilitzo irònicament característiques de la il·lustració infantil per acostar-me a un públic adult.
– Ets conscient que algunes de les teves il·lustracions poden fer una mica de por als més menuts?
Sí, per aquest motiu quan realitzo projectes dedicats a un públic netament infantil aquestes mirades desapareixen. En lloc del misteri i la torbació recerco sentiments de tendresa i malenconia, i és que per a mi és imprescindible connectar amb alguna emoció dins meu per a realitzar honestament una il·lustració.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Depèn, normalment començo pensant en la idea que vull representar i quins elements la constituiran la imatge. Aleshores de vegades primer realitzo petits estudis de personatges, o dibuixo elements que em resulten interessants la forma dels quals pot organitzar la composició, o realitzo primer petits estudis de composició per a ordenar els elements.
– Il·lustrar és…
Afegir contingut a un text, a través de la imatge amb les possibilitats que aquesta ofereix. S’ha d’entendre que la literatura i la pintura són mitjans diferents amb recursos i efectes diferents, i que per a que funcionin conjuntament un no ha de ser sols la reafirmació de l’altre ni quedar-ne supeditat, sinó que han de funcionar conjuntament ampliant-se i potenciant-se l’un a l’altre.
– Sinó fossis il·il·lustrador series…
Més ric. Bromes a part, sóc llicenciat en Història de l’art, així que possiblement seria historiador o crític, però també m’agradaria treballar en el cinema o la música en els quals hi ha un sentit del ritme i el temps que de vegades trobo a faltar en la il·lustració. Tots dos són camps en els que he treballat a nivell amateur i que m’atreuen molt.
– Com definiries el teu estil?
Jo diria que es tracta d’un estil precís, en el qual la línia corba crea un dinamisme fluid i ondulant… aquest estil es la base que vaig adaptant segons el projecte que estigui realitzant, pot ser inquietant i fosc com tu deies, en projectes de por o misteri, sensual en treballs per adults, suau i melangiós per exemple en “Mi abuelo Carmelo” o alegre i divertit, com en “Bobúo”.
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Hokusaï, per l’elegant senzillesa a la qual va arribar i per el sentit poètic que dóna a la natura i l’amor per les petites coses, que en les seves mans es converteixen en meravelles plenes de contingut i sentiment.
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
La Blancaneus, és un conte que ratlla el relat gòtic, amb elements molt foscos, amb moltes lectures possibles, psicològiques, alquímiques…
– Si fossis un personatge de conte series…
El món em sorprèn tant com el país de les meravelles a Alícia.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder realitzar i publicar tots els projectes que em vinguin de gust.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb futurs adults més complerts i sensibles.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Suposo que segueix sense tenir el reconeixement que mereix.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic preparant les il·lustracions per a un poema per a nens molt petits que vaig escriure jo mateix.