“La llegenda del Comte Estruch, de nom Guifré, es situa durant el regnat del Rei Alfons II d’Aragó, el Cast, 1173, massa jove per ser Rei i que tenia com a tutor Guillem Torroja. En la guerra de València i per petició del propi Guillem, Bisbe de Barcelona, el comte Estruch fou enviat als Pirineus per lluitar contra el paganisme i la bruixeria. Residia al castell de Llers, on es va originar la llegenda. Però fou assassinat ja de vell, i diuen que va tornar a la vida convertit en un ésser jove, atractiu i endimoniat. Xuclava la sang a la gent d’aquell temps, seduïa a les més joves i boniques donzelles, deixant-les embarassades. Al cap de nou mesos, aquestes dones parien petits monstres que morien només al néixer.
Aquest horror va durar uns quants anys, fins que finalment el monstre va ser trobat i mort per una vella monja. Altres versions diuen que un ermità d’origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala.”
I així és com va morir el personatge i néixer la llegenda situada al castell de Llers a l’Alt Empordà, de l’antiga Catalunya Vella. Castell que fou destruït durant la Guerra Civil Espanyola, degut al bombardeig de la seva església annexa, destruint-se així tota mena de documentació sobre aquest conte.
Però del Comte Estruch se’n poden explicar un munt de coses, i és que estem parlant d’una llegenda sobre Vampirisme al segle XII, a les contrades catalanes; quan en un principi les llegendes de vampirs es van originar a Transilvània en el segle XVIII, moment on va aparèixer per primera vegada la paraula vampir, per designar als éssers malignes que s’alimenten de xuclar la sang de les seves víctimes.
Així que en el Comte Estruch podem trobar el primer vampir català. El cognom va derivar en Estruch, però en un inici era Astruc, un cognom de procedència occitana i amb algunes branques jueves.
En relació a l’origen d’aquesta llegenda se n’ha especulat moltíssim, però la hipòtesi més creïble ens diu que podria estar relacionada amb el catarisme a Occitània, que la Església de Roma va condemnar a la foguera a molts dels seus fidels. Molts d’ells van poder fugir a Catalunya, com fou el cas del Comte Estruch. Dels càtars s’explicaven un munt d’històries macabres per justificar la seva persecució.
Se’ls va acusar de servir a Lucífer, de dur a terme tota mena d’actes satànics i aberracions, i fou així, com tota aquesta sèrie de calumnies en el cas del Comte Estruch es va acabar convertint en una llegenda de vampirs.
D’aquesta llegenda, com de moltes altres, se n’expliquen diferents versions, totes relacionades amb la conversió del Comte en un no-mort, també conegut com a vampir.
Una versió explica que el rei Pere el Catòlic premià Estruch per la victòria a la batalla de Las Navas de Tolosa concedint-li el castell empordanès de Llers. En una dels seus atacs contra la bruixeria, i en concret en la crema d’unes bruixes a la foguera, aquestes li van llençar un malefici que el convertí en un no-mort.
L’altre versió és la que situa la història al 1173, com us he explicat abans, i afirma que el Comte va morir assassinat per enverinament a mans dels seu propi capità, Benach, que l’assassinà per encàrrec de la filla del Comte, Núria, que l’odiava profundament. També influí en la seva conversió en vampir, que Estruch cremés sense pietat a persones condemnades per bruixeria, les quals el condemnaren a una vida eterna d’aterroritzar al seu poble i xuclar la seva sang.
Sigui com sigui, el Comte Estruch, és una de les poques referències vampíriques existents a les nostres contrades i al territori espanyol, que l’ha convertit en un autèntic mite del Vampirisme català.
Imatges
No hi ha cap imatge, il·lustració o gravat d’aquest temible personatge, el que sí que em ve de gust portar-vos, són algunes imatges de les runes del castell de Llers, on va néixer la llegenda.
