El diumenge al matí, vam agafar el metro i cap a Gràcia, als cinemes Verdi a veure Kérity, la Casa dels Contes, i no puc dir altra cosa que és una pel·lícula que em va fascinar. Té tot l’encant i la màgia de les històries de fantasia dels anys 80 com la Història Interminable, i la delicadesa i bellesa de les il·lustracions de la Rébecca Dautremer. El resultat de tot plegat és una pel·lícula d’animació preciosa, recomanada per a tots aquells que encara els hi agradi somiar i que els fascini el món dels contes. I és que ja se sap, que si mai deixes de creure amb els personatges de conte, un dia potser desapareixeran, no?
Sovint és complicat trobar cinema per a infants de qualitat, i lluny dels estàndards imposats per Disney, que no us negaré que fan molt bones pel·lícules. I és que aquest film d’animació, es tracta d’una pel·lícula francesa d’una hora i quart que et transporta al món de tots aquells contes que ens han llegit i explicat mil vegades de petits. Allunyats de la imatge preconcebuda que en tenim creada, podem veure personatges com el capità Garfi, Peter Pan, l’Alícia del País de les Meravelles, el Conill i el seu rellotge, en Pinotxo i en Gepetto… molt diferents de la figura que tenim presnet en el nostre imaginari. També apareixen personatges sovint oblidats i no tan coneguts com en Nils Holgerson i9 la seva oca, la Sherezade de les 1001 Nits, l’Ogre, la Bruixa dolenta present en tantes i tantes històries, en Jack i la mongetera màgica…
Només puc fer una cosa, i és dir-vos que si teniu l’oportunitat, l’aneu a veure en català, castellà o francès, com pugueu o com vulgueu, però que us la mireu i recordeu els contes que us explicaven a vosaltres de petits, ja sigui la vostra encantadora tieta, el vostre avi, la iaia del poble, la mare, el pare o el vostre germà gran; i penseu què hauria estat de vosaltres i de la vostra infantesa sense uns relats que formen part de la nostra vida, la nostra quotidianitat, la nostra societat i la nostra manera de fer i de viure.
Una preciositat…