Els animals, són aquelles entranyables criatures que sovint apareixen en un munt de contes i històries, i aquesta vegada no podia ser menys. A vegades són protagonistes menuts, altres vegades enormes, però sempre tenen aquella tendresa i innocència que sovint oblidem els adults.
L’ABELLA DE MÉS, Andrés Pi Andreu, Il·l. Kim Amate, Editorial Takatuka (2011) –> Al rusc s’ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d’abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d’aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d’espai. Quina serà la solució, potser fer fora a una abella és cruel. Qui serà la pobre abella que sobra? Al final, tots junts arribaran a una solució molt menys traumàtica.
Aquest conte em va fascinar per diversos aspectes, un d’ells és que les seves protagonistes no són gens habituals, i és que trobar un conte protagonitzat per abelles no és gaire comú. El segon aspecte que em va destacar és el títol i la història en sí. I per acabar, però no per això menys important, té unes il·lustracions fantàstiques, d’un il·lustrador que desconeixia i em va fascinar. El resultat de tot plegat és un àlbum il·lustrat que val molt la pena.
QUÈ LLEGEIXEN ELS ANIMALS ABANS D’ANAR A DORMIR, Noé Carlain, Il·l. Nicolas Duffaut, Editorial Joventut (2011) –> Als animals també els agrada llegir abans de dormir, però cadascun té les seves preferències: el cangur només llegeix llibres de butxaca, els ratpenats es fan un tip de riure amb les històries de vampirs, els cavalls no es perden el diari de les curses…
Aquest és un conte que a nivell gràfic us encantarà, cada plana és una autèntica obra d’art. I és que podem trobar les diferents il·lustracions de cadascú dels animals que hi apareixen sobre com els hi agrada més llegir i què és el que llegeixen. Són il3lustracions de molta qualitat, molt ben fetes, i amb un cert punt divertit i irònic que li donen com a resultat unes imatges molt ben acabades. A mi, tot i que l portada en un inici no em va cridar gaire l’atenció, em va agradar moltíssim per dins.
