La tardor ja fa dies que ha arribat, les castanyes a punt per ser menjades, i els nens preparats per fer panellets. Però jo ja fa uns dies, vaig anar a collir castanyes al Montseny i en vaig agafar algunes amb la seva closca punxeguda per portar-les als meus nens i que veiessin com és una castanya abans de ser cuinada.
Començo la meva explicació a tots els nens, explicant-los que han d’anar molt en compte i no tocar-les perquè punxen molt, i que si alguna vegada van a la muntanya que no les vagin agafar que es poden punxar. I la resposta d’un dels meus nens no em deixa pas indiferent: “Clar, és que les castanyes només les poden agafar els superherois recollidors de castanyes!” I es va quedar tan a gust, jo que no puc evitar que se m’escapi un somriure enorme li contesto: ” i les supersenyoretes també”. Els nens em miren estranyats i jo començo a riure; i és que a vegades petits moments com aquests fan que recordi perquè un bon dia vaig decidir ser mestra.
Curiosa és també una anècdota que li va succeir a una mestra també d’infantil que m’explicava que va dirs als seus nens que ella les agafava amb molt de compte per no punxar-se i que un li va contestar: “Clar, perquè pots adormir-te com la Bella Dorment”.
Definitivament, els nens són unes estranyes i curioses criatures amb una capacitat de sorprendre’ns increïble.