El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ VET AQUÍ

28 Octubre 2011
0

Avui us porto una col·lecció que crec que és força ideal per mi, es tracta d’una col·lecció que consta de moment de quatre títols de llegendes catalanes. Són llegendes no gaire populars i conegudes, i això és el que fa especial aquesta col·lecció: que et permet conèixer-les. Vosaltres les voleu conèixer amb mi? Són històries fantàstiques i sorprenents.

LES MOSQUES DE SANT NARCÍS: L’OCUPACIÓ FRANCESA A GIRONA, David Guàrdia, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> Aquesta història que us porto avui és una llegenda de Girona i rodàlies, molt estimada i coneguda per la gent d’aquestes contrades. Un text amb una llegenda fascinant, que la majòria de nosaltres no coneixem i unes il·lustracions amb molta força i personalitat.

LA COCOLLONA: UNA FIGURA SIMBÒLICA DEL RIU ONYAR, David Guàrdia, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> Segons conten alguns gironins, per les aigües del riu Onyar, entre els ponts de Pedra i de les Peixateries Velles, neda la Cocollona, una barreja de cocodril i de papallona. Una llegenda d’una monja que és condemnada i acaba convertint-se en una espècies de drac amb ales de papallona.  Una història fascinant, que igual que en el cas anterior, repetim il·lustrador, un il·lustrador amb molta força i una mica fosc, per narra una història que sens dubte també té els seus punts foscos.

LA LLEGENDA DE TORENA, Xavier Gasol, Il·l. Mercè Galí, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> Hi ha una vall al Pallars Sobirà on l’herba creix per tots els racons, on cada estiu pasturen milers d’ovelles xisquetes, centenars de vaques i d’eugues. És una vall, però, diferent de la resta de valls dels nostres Pirineus: a la vall d’Àssua no hi ha boscos!
Expliquen les padrines que, fa molts i molts anys, aquesta vall era ben plena de pi roig, pi negre i avets, però, pel mal cap d’una dona de Llessui i el seu escabot de porcs, van desaparèixer tots els arbres de la vall!

Una història fascinant i sorprenent amb les sempre magnífiques i divertides il·lustracions de la Mercè Galí, una molt bona il·lustradora de les nostres contrades que té un estil que particularment, m’agrada moltíssim.

LA LLEGENDA DEL MARINER DE SANT PAU, Joan Solé i Amigó, Il·l. Txell Darné, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> En un naufragi, només se salva un mariner empordanès aferrat a un rem. A terra, el mar ha destruït casa seva i no resta ningú viu. Trist i enrabiat, se’n va terra endins fins on no hagin sentit mai a parlar del mar. Rem a coll, deixa enrere els aiguamolls, Banyoles, Besalú… i arreu pregunta: «Què és això?». «Un rem», diuen. Més a muntanya responen: «Una pala de barca.» A Sant Pau de Segúries diuen que és un culler…

Aquesta història és sens dubte molt popular, i part de la seva popularitat li hem d’atorgar a Verdaguer que la va recollir a principis del segle XX, una història de les nostres contrades sobre la trista històia d’un mariner.



Comentaris

Deixa la teva opinió