Encara hi ha esperança

22 Octubre 2011
0

Sé que probablement ja haureu vist aquest vídeo, però em venia molt de gust compartir-lo amb vosaltres i escriure quatre línies sobre el mateix. Es tracta d’un vídeo que es diu “Experimento comparte” i forma part de la campanya d’Acció contra la Fam, en el Dia Mundial de la Alimentació. I és un vídeo de poc més d’un minut i mig que reflecteix que en els infants encara hi ha esperança, que no són cobdiciosos i egoistes, i que són capaços de compartir d’una manera desinteressada i molt dolça. Em vaig emocionar moltíssim i és que vaig tenir la sensació que encara hi ha alguna cosa en aquest món de bojos que no devem estar fent tan malament, i que tan de bo tots plegats tinguéssim una mica més de nens en el nostre interior.

BIG DRAW, LA FESTA DEL DIBUIX

21 Octubre 2011
0

Aquest cap de setmana està farcit d’activitats i un munt de coses interessant per fer, aquesta vegada us vull portar la segona edició de Big Draw. Una festa del dibuix per tothom. Artistes, il·lustradors, dissenyadors i altres creadors us proposen tallers per a totes les edats en els quals les mans i la imaginació són les protagonistes.

En una proposta del Museu Picasso, diverses institucions i entitats de la Ribera, Santa Caterina i Sant Pere obren les portes a la ciutat per oferir espais de creativitat i diversió.

Hi participen artistes com: la Rose Capdevila, Arnal Ballester, Àfrica Fanlo, Meritxell Duran…

Una proposta interessant plena de tallers i activitats per grans i petits.

El Trompeta recomana… CONTES DE LA TARDOR

21 Octubre 2011
0

La tardor és una època fantàstica, època de castanyes, de tradicions, de panellets, de bolets. I l’altre dia, passejant per una llibreria vaig veure un munt de contes fantàstics del tema i la veritat és que en vaig trobar moltíssims que em van agradar. Els voleu conèixer, veritat?

LA CASTANYERA, Elena Ferro, Il·l. Subi, Editorial Baula, Col·l. Els contes del Follet (2011) –> Aquesta és la darrera col·lecció d’aquesta editorial per als més menuts, es tracta de la col·lecció Els contes del Follet, inspirada en el costumari Festes i tradicions de tot l’any. En cada títol de la col·lecció hi podeu trobar:

– Un conte per als infants basat en un costum o tradició, explicat per en Sebastià Panarra, el follet de les festes.
– La lletra de cançons relacionades amb la temàtica del conte.
– Una explicació del costum o tradició per als pares i també per als nens que volen saber-ne més.

I aquesta vegada, en el títol que avui ens ocupa podreu conèixer com la castanyera es va convertir en el personatge més popular de tots Sants i la tardor. Es tracta d’un conte molt complert, que no només ens ofereix una història, sinó molt més contingut. A més compta amb les fantàstiques il·lustracions del sempre dolç i entranyable Subi, que transmet molta dolçor a un personatge molt estimat pels nens i nenes de les nostres contrades.

 

LES CASTANYES DE LA CASTANYERA, Mercè Canals, Il·L. Daniel Jiménez, Editorial Baula, Col·l. Contes esbojarrats –> Si el títol que us he portat abans era seriós i tradicional, el que us porto ara és divertit, descarat i desenfadat. És la història d’una castanyera molt particular, la Caterina, una castanyera d’allò més generosa que reparteix a tort i a dret unes castanyes ben especials. Unes castanyes per les que tothom feia cua, però creieu-me si us dic, que jo no en faria pas.

Un conte molt divertit, sorprenent i fins i tot un punt surrealista.

QUÈ CELEBREM? LA CASTANYADA, Núria Font i Ferré, Il·l. Xavier Salomó, Editorial Cruïlla –> Aquesta col·lecció és molt interessant, i ja us en vaig parlar un Nadal d’aquests, aquesta vegada ens porta la castanyada i ho fa per explicar als més menuts com i perquè es celebra la castanyada, acostant-nos tot els aspectes relacionats amb la vida quotidiana del nen durant els dies anteriors a la celebració. Es tracta d’una col·lecció que combina il·lustració i fotografia, i tot i que no és una tècnica que m’apassioni especialment, considero que en aquest àmbit està ben utilitzat i integrat.

Si a tot plegat afegim que es tracten d’il·lustracions d’en Xavier Salomó, us podeu imaginar que el resultat serà com sempre molt bo.

EL CASTANYER, Fátima de la Jara, Il·l. Gerardo Domínguez, Editorial Baula, Col·l. Arbres vius (2001) –> Moltes vegades els parlem molt als infants de les castanyes, els panellets… però sovint ens oblidem de contextualitzar als més menuts d’on surten les castanyes, com és l’arbre que les conté, i com és el fruit del castanyer, del qual del seu interior, en surten les castanyes. Aquella espècie d’eriçó punxegut que molts nens no han vist mai… Doncs bé, si voleu conèixer millor al gran arbre que fa possible tot plegat, aquest és el conte que esteu buscant.

SORTIM A BUSCAR BOLETS, Noemí Mundet, Il·l. Jordi Sunyer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat –> Aquest és un conte perfecte per tots els pares i mares “caçadors” de bolets que els agradaria instruir als seus infants en aquest apassionant tema, també és un conte perfecte per regalar a infants que hagin d’anar d’excursió a buscar bolets i no ho hagin fet mai. Amb aquest conte, el nen descobrirà i aprendrà un munt de coses sobre els bolets, a més de que aquest conte pot ser un molt bon conte per iniciar-se en la lectura i descodificació dels textos, i és que el seu format és molt bo perquè sigui així.

Un conte amb el que podràs aprendre a llegir, buscar bolets, i fins i tot amb una recepta per fer una truita de bolets deliciosa.

TON I RITA I LA TARDOR, Sylviana Dicovskiy, Il·l. Sofía Balzola, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Ton i Rita és una col·lecció que inclou diversos títols, un d’ells és aquest. I en un inici, tot i que em va semblar un xic massa senzill, li vaig donar una oportunitat i el vaig obrir. En obrir-lo em va agradar el que vaig veure, el conte ens narra una passejada pel bosc on es sent el soroll de les fulles seques, els ocells, els trons, la pluja… I tot plegat va acompanyat d’un Cd que pot acompanyar la narració de l’adult, i és que hi apareixen els sons de la història, i algunes cançons tradicionals i de nova creació relacionades amb la tardor.

El resultat acaba sent un conte per a nens molt menuts, però força ric.

CANÇONS DE TARDOR, Noè Rivas, Il·l. Mercè Arànega, Editorial Baula, Col·l. Cantem (2011) –> Un nou títol de la col·lecció Cantem, aquesta vegada relacionat amb l’època de l’any en que ens trobem. Es tracta de reculls de cançons molt rics, variats i fets amb molta cura. És una altra manera de descobrir i gaudir de la tardor a través de la música. A més l’infant, es pot entretenir mirant les il·lustracions que acompanyen cadascuna de les cançons.

Trobada d'il·lustradors a A peu de pàgina

20 Octubre 2011
0

Aquestes setmanes estan farcides d’actes, presentacions i exposicions interessants, així que tinc el Bloc una mica atapeït d’articles, ho sento si és una mica pesat de llegir, però és que m’agrada que estigueu informats de tot el que m’assabento i crec que pot ser interessant relacionat amb el món dels contes.

Aquesta vegada us porto una iniciativa d’una llibreria de Sarrià,  A peu de pàgina que ha organitzat per aquest dissabte al matí una Trobada d’Il·lustradors. Una trobada fantàstica de la que m’he assabentat gràcies al meu bon amic Xavier Salomó, i a la que estan convidats un munt d’il·lustradors com: Pitu Álvarez, Albert Asensio, Ignasi Blanch, Agustí Comotto, Miguel Ángel Cuesta, Marta Dansa, Pau Estrada, Òscar Julve, Anna Llenas, Xavier Salomó… i moltíssims més.

Si puc m’hi acostaré i si vosaltres teniu ganes de que us facin un dibuix els propis il·lustradors en el vostre conte preferit, voleu gaudir de tallers i d’un munt d’activitats. No us ho podeu perdre!

Us deixo amb el cartell on hi posa tots els il·lustradors que hi seran presents, i us emplaço a trobar-nos el proper Dissabte 22 d’Octubre a la Llibreria A peu de pàgina  (C/Ivorra)d’11 a 14h.

El Trompeta a Canallades

20 Octubre 2011
0

L’altre dia passejant per les llibreries a la recerca de contes bonics, vaig anar a parar a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, on abans estava la Bertrand, i hi vaig descobrir una exposició que gira entorn del llibre Canallades de Raquel García Ulldemolins. El llibre neix del bloc amb el mateix nom i on la il·lustradors i autora de les històries ens explica anècdotes sobre el món dels menuts.

Defineix el seu projecte de la següent manera:

“Tens un petit canalla a prop? Ets dels que s’estimen més tenir-los lluny? Si has contestat que sí a qualsevol de les dues preguntes i ets pare, mare, oncle, àvia, mestre, amic d’algú que té fills, etc. no pots deixar de llegir aquest blog, un recull de breus articles il·lustrats que s’inspiren en el cantó més irònic -i fins i tot cru- dels més petits. Que no tots són tan angelets com semblen!”

Són petites històries que per molts dels que compartim el nostre dia a dia amb els més menuts, no ens semblaran tan surrealistes, però que per molts adults potser sí que ho seran. Històries divertides, curioses, anècdotes gracioses, tot plegat ha acabat en un recull que ha originat un llibre de fàcil lectura, curtet, divertit i amè.

Doncs bé, l’exposició “Making-off Canallades. Com es va fer Canallades” estarà al Fòrum de la Casa del Llibre fins al 31 d’Octubre perquè conegueu una altra visió de veure als nens.

Presentació de Cançons de Tardor a la Central del Raval

19 Octubre 2011
0

El proper 22 d’Octubre a les 12h, tindrà lloc a la Central del Raval la presentació del conte+CD: Cançons de Tardor, un nou títol de la col·lecció Cantem on la Noè Rivas ens regala les cançons i la música, i la Mercè Arànega, les il·lustracions.

Si us hi voleu acostar ja ho sabeu:

CANÇONS DE TARDOR

22 d’Octubre a les 12h

Llibreria Central del Raval (C/Elisabets 6)

Dibuixant a… LA CUCAFERA

19 Octubre 2011
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2011)

SER IL·LUSTRADOR amb Valentí Gubianas

18 Octubre 2011
0

El proper dimecres 19 d’Octubre a les 6 de la tarda a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, l’il·lustrador Valentí Gubianas participarà de l’activitat Ser il·lustradors, on grans i petits podran acostar-‘s’hi per entendre i conèixer l’ofici d’un fantàstic il·lustrador com en Valentí. A més a més, ho podran fer amb música i colors.

Segur que serà una bonica experiència que ve de la mà de l’exposició Animals que encara podeu veure a la mateixa biblioteca fins a finals de mes.

El conte de… LA CUCAFERA

18 Octubre 2011
0

Em pensava que no en trobaria cap de conte de la Cucafera, de fet així era, fins que l’Oriol de Batakada em va descobrir la versió que us porto avui. Moltes gràcies!

JO SÓC LA CU-CA-FE-RA, Txell Aixarch – Marisa Valls, Il·l. Ernesto Ferrer, Andana Editorial (2009) –> Una versió curiosa, i com és la única que n’he trobat, us la porto. Us deixo amb la sinopsi tan complerta que ofereix la pròpia editorial: “Hi ha diversos elements del bestiari festiu de Catalunya que són coneguts i reconeguts arreu del país per la seva singularitat: el Drac de Vilafranca del Penedès, els Gegants grossos de Vilanova i la Geltrú, les Guites de la Patum de Berga… i les Cucaferes de Tortosa.

El conte llegenda Jo sóc la Cu-ca-fe-ra pretén principalment donar a conèixer a grans i menuts alguns elements destacats del folklore de les Terres de l’Ebre per tal d’entendre com i per què han passat a formar part del nostre imaginari festiu més immediat. D’altra banda, a partir de la llegenda, podem fer un recorregut històric que ens portarà a descobrir camins, coves, indrets atractius, escenes populars i cançons i danses heretades del passat que sovint han estat a punt de desaparèixer. Amb tots aquests elements, volem aconseguir despertar als més grans emocions viscudes i ensenyar als més menuts a valorar, respectar i estimar el present, veient-lo com l’herència d’un passat molt ric.”

Sens dubte una manera lúdica i divertida que ens serveix no només per conèixer la fantàstica llegenda del Cavaller Rufolet, sinó que a més a més ens porta a descobrir moltes més coses de la nostra cultura i tradicions.

Els orígens de… LA CUCA FERA

17 Octubre 2011
0

“Fa molts i molts anys arribà a la ciutat de Tortosa, una bèstia temible, un drac d’allò més estrany. Un drac que s’amaga a viure en una cova i de la que diuen que tenia el cos de tortuga gegant, el cap de cocodril i estirava i arronsava el coll a voluntat, i obria i tancava una boca enorme  fent petar les dents d’una manera esfereïdora.
Deien que cada dia es menjava tretze gats i tres nens vius, i si això no us sembla prou terrible, cal que us digui que quan s’enfadava treia foc pels ulls i bromera per la boca.
La llegenda explica que un bruixot va encantar a la vella princesa Robí i la va tancar a la cova on vivia la bèstia. I un valent jove, alt com un gegant va arribar un dia a la ciutat de Tortosa disposat a salvar a la princesa. El noi es deia Rufolet, i es va encaminar a la cova, espasa en mà quan de sobte va sentir una veu que demanava ajuda.
En una bassa un petit follet, estava a punt d’ofegar-se , en Rufolet va deixar l’espasa a terra i va córrer a salvar-lo. El Follet, de nom Xaco, agraït de ser salvat, li va prometre que l’ajudaria a trobar la cova.
Mentre caminaven muntanya amunt a la recerca de la cova, el follet li va anar explicant tot el que sabia de la bèstia: que li en diuen Cuca Fera, i que la manera de fer-li perdre tota la seva força era tallant-li la cua i les orelles.
El que en Rufolet no sabia, era que els companys d’en Xaco, el follet, havien utilitzat els seus poders màgics per esmolar la seva espasa. Així que en arribar a la cova, en Rufolet li va tallar la cua i les orelles a la fera, que es tornà en un ésser dòcil i manso.
Es va desfer l’encanteri, va alliberar a la princesa, i tots dos i tots els follets van baixar de la cova cap al poble, seguits per la Cuca Fera, sense que ells se n’adonessin. En arribar al poble els van rebre amb cançons i dolçaines dels músics que es dirigien a la processó de Corpus. Els va agradar tant que es van afegir a la comitiva abans de partir cap al país d’en Rufolet, del qual encara no han tornat…
És per tot plegat, que el Tortosins els van trobar tan pintorescos que des d’aleshores les seves reproduccions obren la processó de Corpus.”

Aquesta és la Llegenda de la Cuca Fera de Tortosa, una llegenda que explica el perquè de la presència d’aquesta fera del bestiari popular català a la processó de Corpus de la ciutat. Convertint així aquesta espècie de drac, en un dels emblemes més importants i tradicionals de la ciutat.
La Cuca Fera de Tortosa és, com ja us he explicat, una espècie de tortuga, i actualment, en surten tres a les Festes de Corpus de Tortosa: la mare i dues filles. Tenen un dispositiu especial, a través del qual obren i tanquen la boca, fent un soroll peculiar, fent petar les dents i espantant així a la mainada, a la que se li explica, que cada dia la Cuca Fera es menja tretze gats i tres infants vius.
De la seva existència, en podem dir que es remunta a forces segles enrere. I és que cap al segle XVI ja existia, i cap al 1600 ja tenia ben guanyada la seva fama. El cap de la Cuca Fera, d’estil molt gòtic, s’assembla al d’una gàrgola de la Catedral. La seva fisonomia és la d’un bestiari de pedra, al que sembla que l’hagin reviscolat per la màgia d’un cop.
Sembla molt antiga, la presència de les bèsties en el Corpus dels pobles de les nostres contrades, però no se sap ben bé el perquè, tot i que la llegenda que us he explicat avui ens justifica aquesta presència. Cal dir però, que la Cuca Fera de Tortosa va sortir de la Festa de Corpus i confraries, per passar a formar part del bestiari de Festa Major de la ciutat.
Cal dir, però que de Cuca Feres n’hi ha a molts indrets del nostre país: la Cuca Fera de Tarragona del segle XIV, el Cuc de Molins de Rei, la Cuca de Castellbisbal, la Cuca de Pi de Puigpelat i la Cuca Fera de Solsona. Però sens dubte, una de les més mítiques, és la que us he portat avui, la de Tortosa. Mireu si és d’important que té la seva pròpia llegenda.

Imatges
Per començar, us porto una il·lustració força antiga de la Cuca Fera, per tal de que us feu una idea de la imatge que tenia en un inici.


Ara us deixo amb algunes imatges de la Cuca Fera de Tortosa, i les que representen les seves dues filles, i una altra d’una Cuca Fera d’un altre indret de les nostres contrades.

I com a curiositat, us deixo amb el link d’una sèrie de titelles que es feia als anys 80 per tv2 que era la Cucafera.